El cel del món

Vaig sortir al carrer a donar un volt. Feia bo i la lluna plena, tota sola, il·luminava el passeig i alguns dels seus vianants. Se n'havia anat la llum per tot el poble i tot plegat feia un aspecte de bellesa inusual sota la claror de la lluna. Aquell silenci implícit de la foscor em reconfortava: «perquè no podríem viure en la foscor com en la naturalesa? perquè no em som capaços?» Em preguntava si seria culpa dels violadors. Dels violadors que profanaven la llibertat d'imaginació de les persones.
-Has vist allò?- va fer algú dirigint amb el dit el senyal de qui empunya una arma amb la imaginació. I aleshores vaig mirar allà on l'home apuntava.
Hi vèiem una llum. Una forma incandescent al zenit sud-est de l'horitzó marítim que despertava un regueró de reflexos per tota la superfície de la mar fins a la vora de la platja on unes silencioses onades garbellaven els granets d'arena fina dels granets d'arena menys petits. Mentrestant el cos lluminós es difuminava en un airecel llunyà i en desapareixia la seva intensitat amb particular desgast.
-Són ovnis-, va fer de sobte l'espontani interlocutor de la nit mentre aclucava els ulls provant de fer-se veure més coses i més detallades. L'aurèola de llum va minvar fins a fer-se imperceptible del tot. Durant tot aquell temps les onades encara procuraven acaronar l'arena fina, i jo no vaig dir-li res. Imaginava que potser ell havia estat violat per una impúdica alienació de subcultura sobre la vida extraterrestre i que això li condicionava la imaginació. Vaig pensar en dir-li que potser eren venusians o que potser eren saturnians, però que en cap cas eren marcians, ja que ells, sota cap concepte dispararien tomahawks des d'aigües israelianes. De fet, nosaltres estàvem al cap sud de l'illa de Xipre. Era el tercer dia de competició i jo havia viatjat amb el meu fill de vint anys. Ell era campió de catalunya de ping-pong i a l'endemà jugava la final de dobles amb en Tao contra l'equip turc. El campionat no tenia previst suspendre la competició malgrat la guerra que s'iniciava tot just quan una forma incandescent al zenit del sud-est de l'horitzó marítim que despertava un regueró de reflexos per tota la superfície de la mar fins a la vora de la platja on unes silencioses onades garbellaen els granets d'arena fina dels granets d'arena menys petits va anunciar «FOC!»
Vaig dir-li:
-Coneixes el cel de Bagdad?