EL CAVALLER DE LA TRISTESA. CAPÍTOL 20: BATALLA A LES PORTES DEL CASTELL

Un relat de: Raül Gay Pau

Molt sorpresos es quedaren en veure a Quiesh a la tenda de campanya de colors cridaners. La tenda no tenia res en especial, sols uns coixins i una mena de cobrellits per descansar.
Lener els havia fet entrar, però ell es quedà a fora.
La primera a reaccionar va ser Cristal que ràpidament s'acostà cap a ell.
-Ens has de donar moltes explicacions! No monte un escàndol i comence a cridar com una boja perquè Raül m'ha convençut que pot haure un mal entés, però sinó...
-Jo també m'alegre molt de veure-us. Una vegada acabades les salutacions em podeu dir que esteu parlant?
- Dels llibres que suposadament li entregares a Frédor, que tu li digueres on trobar al meu pare...
La cara de Quiesh que fins ara havia estat amable i somrient es posà seria.
-Això són unes acusacions molt grans. En què és baseu?
Li contaren tot el que Tonig els havia contat després de derrotar el primer general obscur.
- Ja veig així que Rigton tenia un germà. No ho sabia.
En veure les cares dels quatre Quiesh aclarí.
-Rigton és el vertader nom d'aquell a qui anomenàveu Servent. En altres paraules el meu servent. Però us assegure que jo no tinc res a veure. Per res del món ajudaria a Frédor amb els seus plans actuals.
-Quina prova tens que no ens estàs enganyant?-Preguntà Miquel.- Ens podries estar traint.
Els altres tres es quedaren mirant dissimuladament a Miquel amb un mig somriure.
-No tinc cap prova. És la meua paraula contra la del germà del meu servent. Heu de decidir si confiar en mi o no.
-No, Tonig ens va dir la veritat.-S'afanyà a dir Raül.- Jo crec que va ser Servent, vull dir Rigton, qui no li va dir la veritat. Per cert on està el teu servent? No el veig per cap lloc.
-La veritat és que no ho sé. És estrany però el mateix dia que vosaltres marxareu d'Àrtor ell va desaparéixer. No sé on anà.
En eixe moment Raül ho va veure tot clar. Ara entenia com Frédor podia saber tant, qui havia entregat els llibres sobre la Terra, qui l'hi havia contat on trobar el pare de Cristal i a ella mateixa, com els havia trobat aquella nit al poblat de Rafael. També comprenia el perquè Frédor sabia de la seua por per les aranyes. Rigton, conegut per ells com Servent, treballava per a Frédor.
Des del dia que partiren de la capital de Rotiria fins no se sap quan els havia estat seguint. Inclús era probable que ara estigues a prop vigilant-los, o almenys això pensava Raül. No entenia molt bé com, perquè ells havien viatjat en grifos des de Croterep, però tenia clar que ho havia fet. Començava a sospitar inclús que ell havia sigut qui havia llençat la llum al regne de Razilof que va fer que ells pararen al poblat proper a la cova de Desgri, la viuda negra.
Si tot havia sigut com ell pensava Rigton degué enganyar el seu germà per algun motiu, probablement perquè no s'interposés. Per altra banda pareixia que a Rigton li importà poc la mort del seu germà. Ja que si era veritat el que ell pensava havia continuat espiant-los i informant Frédor.
Hi havien coses que no acabava d'entendre, però ja ho esbrinaria.
- Des de quan es posà a treballar per vostè Rigton?-Preguntà finalment.
-Abans que Frédor iniciara la primera conquesta, un any abans que vosaltres nasquéreu. Estava fent unes investigacions quan el vaig trobar. Estava següent atacat per unes criatures de l'extraunivers. En salvar-lo hem contà que l'havien atacat per que ell no pensava col·laborar amb els plans d'un tal príncep Frédor. Ell em contà els plans d'ell. Jo, que estava buscant informació sobre Frédor, el vaig acceptar com a servent meu. I d'ençà que ha estat treballant per a mi. Per què ho preguntes?
Raül els contà les seues sospites.
-Mm. Si fos així l'atac havia d'estar planejat i el que hem va contar preparat anticipadament. Com he pogut estar tan cec. Per això Frédor sempre anava un pas per endavant meu.
-Un moment.- Digué Cristal.- Això significa que l'història que hem contares, i després els contares a ells, no era correcta al cent per cent. No va ser el meu pare qui t'informà de tot quan aparegué amb mi en braços, sinó que tu ja ho sabies. Quan em penses contar la veritat? I una cosa més.- Ara la cara de Cristal canvià, es posa trista.- Frédor hem digué que el meu pare no és el meu pare biològic. És això veritat?
- Sí, és veritat. Sent molt que t'ho hàgem ocultat. Joserf t'agafà afecte i va voler protegir-te. No va voler mesclar-te en una guerra i per tant s'amagà a la Terra amb una nova identitat i es va fer passar pel teu pare. Si he de ser-te sincer, jo volia entrenar-te des de menudai que aconseguires la suficient força per a derrotar a Frédor. Però ell es negà. Deia que no teníem dret de privar-te de la teua infantesa. De totes maneres veig que encara tenim possibilitats, amb un entrenament des de petita no hagués fet falta que obtingueres eixa arma. Però amb la teua energia oculta pots derrotar-lo.
-Aleshores qui és el meu pare? I que va ser de la meua mare? Que sóc jo?
- El teu pare biològic no sé qui és. Per altra banda la teua mare es va posar molt malalta després del teu part. En eixe moment aquest continent encara estava conquerit per Frédor, excepte Rotiria, així que amb unes quantes persones de confiança la vaig enviar a un altre continent ,situat a molts quilòmetres a l'Est, on podia estar ben atesa i cuidada. Des d'aquell aleshores ja no se res més d'ella. També coincidí en el moment en què jo vaig començar a ser el guardià del camí del Nord. Per tant fins que no acabara d'ensenyar al nou guarda no podia eixir d'allí. Així que no la vaig poder buscar. Què eres tu? Una humana excepcional.
-Aleshores no ens contares la història al cent per cent. Ens mentires?-Digué Raül.
- No, en l'únic que us vaig enganyar va ser en el fet que Joserf em contara tot el que estava passant i allò que Cristal era filla seua. Tot l'altre va ser veritat. Jo havia estat viatjant regne per regne amb la mare de Cristal embarassada. No vaig gosar utilitzar un portal perquè Frédor detectaria l'energia utilitzada per crear-lo i ell pensava que la mare de Cristal estava morta. Per tant si jo utilitzava un portal, ell podria sospitar. I si no ho detectava ell, ho faria algú dels nombrosos espies que tenia repartits per tots els regnes abans que comences la conquesta. El moment de la concepció es va dur a terme en aquest regne. Vaig tardar uns quasi nou mesos en aplegar a Rotiria viatjant veloçment de dia i fins ben entrada la nit amb l'ajuda d'uns cavalls. Quan arribarem a Rotiria em vaig dirigir ràpidament cap al far, on Joserf m'estava esperant des de feia molt de temps amb Rigton (Joserf hi havia substituït a Cioni com a guarda dels camins feia un any perquè jo l'hi ho havia demanat que ho fes). La teva mare, Cristal, estava a punt de donar a llum. Jo no tenia molta experiència en aquestes coses així que la vaig deixar en mans d'unes dones a un poble situat a uns quan quilometres del far. L'hi vaig contar tot l'assumpte de la mare de Cristal a Joserf. Encara que no l'hi pareixia del tot correcte decidí immediatament anar a avisar a l'orgullós rei de Rotiria perquè acceptara les condicions de Frédor en un principi,jo sabia quins eren els seus plans gràcies a Rigton. Va ser una sort que ell no estiguera en el moment en què l'hi ho contara (havia eixit a pegar una volta) pel que ara se de segur que haguera avisat a Frédor i tu ara estaries morta. Després d'anar-se'n Joserf Rigton tornà. Jo no li vaig contar res sobre la dona embarassada i a la pregunta d'on estava Joserf li vaig dir que havia anat a parlar amb el rei per assumptes urgents. No sé si l'hi ho contà a Frédor o no, però de la teva mare no sabia res. A partir d'aquest moment la història es tal com la conegueu.
- No, falten detalls.-Digué Cristal.- Per primera per algun motiu viatjares en ma mare des d'Eleger fins a Rotiria, no em val perquè estava embarassada de tu i bla bla bla. No! Per algun motiu ho sabíeu. També falta el detall de com és que Joserf em rescatà de les mans de Frédor. I moltes altres coses. Vull la veritat i ¡ja!.
-Vaja, saps més del que em pensava. D'acord està bé et contaré tota la veritat. Però sols després que vosaltres em conteu tot el que us hi ha ocorregut des que ens separarem a Àrtor, la capital de Rotiria. I no insistesques Cristal. Fins que no hem conteu la vostra història ja no et contaré res més.
Sense cap altre remei Cristal va haver d'acceptar.
S'assegueren al terra, ja que no hi havia cap cadira, i cansats com estaven (sobretot Raül que no havia parat de lluitar des que s'havia despertat a la cel·la del coliseu) començaren a resumir-li tot el seu viatge. L'hi contaren les excavacions de Rotiria, la fugida pel congost, la mansió, el combat amb Lipse, la història que els contà Tonig, la tempesta d'arena, les grutes subterrànies i les trampes, l'enfrontament amb l'escorpí, l'enfrontament amb Nasó, la fugida de les criatures verdes del bosc, el combat al poblat en flames contra Grong, els rescats dels dracs, el combat aeri, el grifos, el pantà, l'enfrontament amb Haira i l'enverinament de Cristal, la gruta de les aranyes, el combat contra Desgri, les galeries de gel, el carranc ermità i el combat de Yutsu, el viatge amb el vaixell a l'illa, el rescat al precipici, el trobament amb Shohó, el temple, l'hi mostraren els armes, el combat contra el vaixell negre, la boira i finalment el coliseu.
No li contaren res sobre l'assumpte de Miquel i la seua momentània unió amb Frédor. Si Quiesh tenia secrets amb ells, també tindrien els seus propis secrets. A més Miquel era un amic i no anaven a posar-lo amb problemes.
Durant tot el relat Quiesh els hi havia interromput poques vegades per a fer unes preguntes.
-Bufff us han passat un fum de coses. Però això és bo. Us ha servit d'entrenament. Almenys ja comprenc el que us va dir Tonig sobre mi. Ara ja tinc totes les peces.
-Una pregunta.-Digué Raül.- Vosté sabia que Rigton era un ésser de l'extraunivers.
Quiesh sospirà.
-Sí, sí que ho sabia. Però com ja et vaig dir existeixen criatures de l'extraunivers que no volen cap mal per a l'univers i que s'habituen a viure ací sense causar cap problema. Per tant quan em digué que l'havien atacat per no estar d'acord amb Frédor, vaig suposar que no passaria res si el posara al meu servei. Però per eixe fet no penseu que totes les criatures de l'extraunivers són traïdors. Però això ja ho sabeu. Teniu el pobre Tonig d'exemple. Es una llàstima el que li passà.
La cara de Quiesh realment denotava compassió.
Després d'uns de silenci Cristal el trencà.
-Disculpe però ara és el seu torn de contar-me la veritat sobre mi. I el passat de Frédor. Que és el que va fer i que és el que vol.
Quiesh que havia estat tota l'estona intentant desviar el tema de la conversa ara no tenia més remei que contar-la. Esperava que una vegada contada la seua història ells estigueren cansats i volgueren dormir. Deixaria que pensaren que l'endemà els ho contaria tot, però ja no el trobarien. Havia fet el viatge fins allí per a veure com estaven les coses. No sabia si els trobaria, però ho desitjava. Volia saber com els havia anat. Però tot se l'hi havia escapat de les mans. L'hi havien preguntat coses que en un principi l'havien descol·locat per no saber que estaven parlant i per a sobre sabien més coses de les que deurien. Ara podia negar-se a contar-ho tot, però quedaria com a mentider i tornarien a desconfiar d'ell. No els havia dit cap mentida, però els havia ocultat la veritat. Ell no sabia res dels llibres de Frédor, ni l'havia ajudat mai. En canvi si s'hi havia qui era el pare de Cristal i per que ella podia derrotar a Frédor. Frédor també ho sabia. Si haguera sabut dels seus plans, hagués matat al pare de Cristal i no l'hauria perdonat la vida, ni tan sols per amistat. Encara que pel que l'hi havien contat pareixia com si Frédor tingués interés que ella estiguera viva. No seria un error enviar-la al castell? Bé ara era massa tard per tirar-se enrere. Ella voldria arribar fins al final i no creia que la convenceria del contrari. Havia de contar-lo seu tot.
-D'acord. Us ho contaré tot. Fa molts anys, uns vint-i-dos (quan el nou cos de Frédor tenia uns quinze anys (més endavant us aclariré perquè dic el nou)), arribà al regne de Rotiria un instructor de nom conegut, Cioni. Havia estat molts anys en aquest regne, Eleger, instruint al fill del rei. El mateix dia que ell arribà a la capital jo estava fent unes compres al mercat. En veure'l el vaig saludar, érem vells amics i feia molt de temps que no el veia, i l'hi vaig preguntar que com havia anat, que havia estat fent. Es a dir preguntes típiques. Ell hem contà que havia estat intuint al fill d'Oderfs, rei d'Eleger, el príncep Frédor. En sentir aquest nom que hem portava mals records hem vaig posar en alerta des seguida. El vaig convidar que vingués a passar uns quants dies al far, que feia de camí entre els dos mons, com en els vells temps. En eixe moment al far vivíem Joserf i jo i érem els encarregats de vigilar el camí dels dos mons, encara que pràcticament ningú ho sabia i pensava que era un simple rei. En temps passats Cioni també havia sigut guardià. Em contestà que eixe dia tenia coses a fer, però que en un parell de dies es passaria per allí. Joserf no sabia res sobre Frédor. Tampoc no volia explicar-li tota l'història si no feia falta. Podia ser casualitat el nom. Després de fer les compres vaig tornar al far amb un cavall. Passaren uns dies i finalment Cioni es presentà al far. Era a la vesprada. Eixa nit soparem allí i jo el vaig interrogar sobre el seu pupil Frédor. Em contà que era una mica estrany, que no havia parlat fins als cinc anys i el primer que havia dit va ser el seu nom. A eixes altures jo ja sabia que eixe príncep era el vertader Frédor. Quan Cioni anà a dormir Joserf i jo en quedarem a soles i jo li vaig explicar tota la veritat sobre Frédor. La que ara us contaré. Jo se tota la vertadera història perquè...
Però Quiesh no els contà la història. El rei d'Ertauk entrà.
-No se que es el que està pasant, però hi ha fora hi ha unes criatures molt estranyes. En veure-les ens hem pensat que eren enemics, els hem disparat amb fletxes, però les han esquivat. Després hem enviat uns soldats, però en acostar-se eixes criatures s'han tirat cap enrere a gran velocitat i no les han pogut assolir. Estan allí fóra quietes observant-nos. No sabem que fer. Podríem eixir i veure si feu alguna cosa?
Quiesh dissimulà un sospir. La història havia sigut interrompuda.
Per altra banda els quatre estaven visiblement molestos per la interrupció. En veure les cares d'ells el rei afegí.
-He interromput alguna cosa. Ho sent molt. Però em pareixia un assumpte de vital importància.
Ells quatre s'havien adonat del lleig que havien fet amb eixa cara. Ràpidament la canviaren i digueren que no, que no hi havia cap problema i que si podien ajudar ho farien. Quiesh els digué que podia ser important i que eixiren a veure què passava.
Tots quatre, seguits per Quiesh eixiren de la tenda i seguiren a Lener.
Quasi tots els soldats estaven a peu dret. S'obriren pas entre la multitud. Tots anaven armats i amb armadura.
Era de nit. El campament estava il·luminat gràcies a diverses fogueres.
Lener el conduí a camp obert. A pocs metres d'ells veren moltes criatures les quals ells quatre reconegueren de seguida. Eren els raptors que els havien atacat al congost. Es veu que havien ensumat l'olor d'ells quatre, ja que tan sols arribar ells les criatures començaren a acostar-se lentament i no tenien ulls per a haver-los vist. Tots els soldats que hi havia al voltant es prepararen les armes. Eixe moviment va fer detenir les criatures.
Raül no sabia perquè, però no pensara que els anaren a atacar aquesta vegada. Així que decidí acostar-se cap als raptors. Cristal, Enrique i Miquel el seguiren.
Els soldats feren menció de fer el mateix, però Quiesh li digué a Lener que els diguera que no. Lener va dir als soldats que es quedaren allí. Encara que hi havien soldats que no pertanyien al seu regne com era un rei li feren cas.
El raptor que era el cap s'acostà cap a ells.
- Bona nit. Fa molt de temps que us estem buscant i per fi hui us hem trobat.
-Bona nit igualment.-Contestà Raül.- Creia que ens volíeu matar. L'última vegada ens atacareu.
-Segur que tot va ser un mal entès. La primera vegada que et vaig olorar em vaig pensar que ens volies atacar, aparegueres del no-res i misteriosament. En eixe enfrontament em ferires i després desaparegueres. La segona vegada jo, ferit com havia estat, volia ajustar comptes. Per eixe congost no solien passar molts, així que em pensava que treballaves per a ell.
-Ell?
-Frédor.
- Després que escapareu del congost creguérem que vosaltres i aquell maleït general vindríeu per nosaltres amb més combatents. Així que decidirem fugir i allunyar-nos d'allí. Per aquell aleshores la meua manada era reduïda, però vaig aconseguir reunir a més manades que vivien pel regne. Ara hem aconseguit la xifra de cinc-cents dels nostres, que són els que estem ací. Doncs bé ens allunyarem molt d'aquell congost. Molts dies després veieren a un grup d'humans que es dirigien cap a un lloc. Segons escoltarem a parlar amb un rei. Però el més interessant de la conversa va ser que uns quatre humans havien derrotat a Lipse i alliberat el regne i que ara es dirigien cap al següent, si no havien arribat ja. Aleshores comprenguérem que vosaltres quatre no éreu enemics, sinó que teníem un enemic en comú. Frédor. Ràpidament vaig reunir totes les manades que vaig poder i en dirigirem cap al congost i la mansió. Una vegada allí començarem a seguir el vostre rastre. He de dir que el nostre olfacte pot detectar olors encara que hagen estat posats feia molt de temps.
Us començarem a seguir, Viatjarem a gran velocitat. Si no haguera sigut per la tempesta d'arena del desert, us hagueren atrapat. Però es va produir i perderem el vostre rastre. Moltíssims dies després el tornarem a trobar i veiérem que es dirigí al següent regne. Ja havíeu derrotat el segon general i les nostres sospites es confirmaren. Estàveu lluitant contra Frédor. Continuarem seguint el vostre rastre. Passaré pel regne del bosc, ens assabentar que havíeu derrotat al tercer. Però altra vegada perderem la vostra pista al regne de les muntanyes, com si haguéreu desaparegut volant. Però en eixos moments ja teníem clar que us dirigíeu cap al regne del nostre enemic. Així que decidirem continuar fins ací. Passarem pel regne dels pantans, després per la meseta i finalment pel del gel. Sempre ens enteràvem que anàveu derrotant generals. Finalment hui us hem trobat. I uns quants més de nosaltres estaran a punt d'arribar. Vaig deixar alguns missatgers per si trobaven més manades. El que volem és ajudar-vos a lluitar contra Frédor. Pel que veig un exèrcit d'humans atacarà el seu castell. Nosaltres us ajudarem.
- Sols us puc dir una cosa. Sou ben rebuts.
-Raül.-S'afanyà a dir Miquel.- Com saps que no ens estan enganyant? Per si no recordes el congost, estava ple de cadàvers i la primera vegada que tu els vas veure estaven devorant un cadàver.
- No, nosaltres no matarem eixos humans. Van ser els subordinats de Frédor. No et negaré que menjarem carn humana, en part som carronyers (encara que bàsicament ens alimentem d'energia), però nosaltres no els matarem.
-Veus Miquel, no crec que tinga'm que preocupar-nos.
-Ja tornes al vell camí? Com pots confiar en ells.
-Mira.-ara Raül parlava seriosament.- Si hagueren volgut, ens hagueren pogut matar i després fugir. A més nosaltres som un nombre molt elevat en comparació a ells. No ens poden fer res. De totes maneres si et preocupa, sempre podem demanar que la vigilen. La seua ajuda ens pot ser de gran utilitat. Són molt ràpids i forts. Ens faran un gran paper.
-Jo estic d'acord amb Raül. Digué Cristal.
-I jo-. Digué Enrique.
-Està bé. Confie amb el teu criteri.
Raül es girà i dirigí la paraula a tot els que els estaven observant.
-Aquestes criatures ens ajudaran amb la nostra batalla. No us preocupeu.
Els soldats es relaxaren, però no abaixaren la guàrdia. El dies següents els vigilarien.
- Poden parlar amb aquestes criatures? És extraordinari. On han aprés?-Preguntà Lener a Quiesh.
-És una història molt llarga. Si d'això ja te la contaré algun dia
Quiesh no ho pensava fer, quan menys gent sabera de l'existència de les pedres de l'essència millor.
Ells quatre estaven molt cansats així que decidiren anar-se'n a dormir i que Quiesh els contara la història l'endemà. Els habilitaren una tenda on caberen tots quatre còmodament.
L'endemà es disposaren a buscar a Quiesh, a la seua tenda no hi estava així que el buscaren per tot arreu, però no trobaren ni rastre. Quiesh havia desaparegut sense haver-los contat la història. Axó els va fer desconfiar, no creien que aquesta vegada els hagués contat cap mentida, però per algun estrany motiu no els volia contar la veritat.
L'exèrcit es posà en marxa. Durant tot eixe dia descobriren que l'exèrcit estava format per uns trenta mil soldats provinents dels set regnes que havien alliberat. També s'assabentaren de l'origen d'aquest exèrcit.
Temps després que ells partiren de la capital i derrotaren al primer general arribaren a palau uns missatgers dient que quatre joves havien derrotat a un ser que habitava en una mansió i que a partir d'eixe dia molts enemics pareixia com si hagueren perdut la voluntat. Eixa informació demostrava que Frédor havia dit la veritat i explicava el comportament passiu de les criatures que havien envaït la capital. Ràpidament el rei organitzà el seu exèrcit i envià a diversos grups perquè anaren rescatats a la gent que podia continuar atrapada. Feia temps que les criatures havien perdut la voluntat i si això es donà quan la gent estava engabiada podrien morir d'inanició. Aconseguiren rescatar a tots, inclús trobaren a Rafael que havia sigut atrapat mentre intentava rescatar la gent del seu poblat.
El regne començà a restaurar-se. A poc a poc els rius s'anaren descontaminant, els boscos recuperaren la seua verdor típica i les praderies tornaren a ser verdes. A poc a poc els animals tornaren a eixir dels seus amagatalls i la vida tornà al regne.
Quiesh es posà a treballar en un projecte durant uns quants mesos. Un projecte anomenat la porta de la veritat. Es construí al mig d'una praderia, prop de la capital, un arc amb les seues columnes. Per allí podien passar unes mil persones una al costat de l'altra. Pareixia una porta enorme però sense porta, sols el marc (on els costats eren les columnes i la part de dalt era un arc). Tant les columnes com l'arc eren de color blanc amb escriptures en una llengua antiga escrites pel mateix Quiesh. Una vegada construït Quiesh, amb unes paraules que sols coneixia ell, aconseguí que apareguera un portal en tota l'àrea de l'arc. Una vegada comprovat que funcionava el va fer desaparéixer. Gràcies a la seua màgia Quiesh sabia quins regnes havia estat alliberat i quins no. Després de quedar construïda la porta de la veritat viatjà, amb l'ajuda d'un portal individual, un per un als regnes que anaven sent alliberats i aconseguí convéncer als reis perquè participaren en una lluita contra Frédor. Així i tot els reis li demanaven temps per a aclarir els assumptes dels seus regnes. Quiesh els deia que no hi havia cap problema que encara mancava perquè fes falta l'exèrcit. Una vegada alliberat l'últim regne, el de Frédor no comptava, ja que allí no vivia cap humà i a més és on estava Frédor, Quiesh es presentà. Parlà amb el rei, Lener, i s'assabentà que ell pensava armar el seu exercit i atacar el regne de Frédor. A Quiesh li paregué una bona idea i l'hi contà el seu pla. Lener acceptà immediatament, però li demanà uns quan dies per a arreglar certs assumptes del seu regne. Després d'això Quiesh viatjà als altres regnes per a avisar-los en dia, hora i lloc segons el regne. El dia fixat aplegà. Quiesh tornà a formar el portal a la porta de la veritat. Viatjà regne per regne(excepte al d'Ertauk, perquè era el que feia frontera amb Eleger, el de Frédor, i des d'allí és on havien d'entrar) i els conduí a traves del portal fins a la praderia de Rotiria. Una vegada allí, quan l'exèrcit de tots el regnes estava unit (exceptuant l'exèrcit d'Ertauk) tornen a travessar el portal i aparegueren davant mateix de la frontera entre Ertauk i Eleger, on estava la boira. Allí ja els estava esperant Lener amb el seu exèrcit. Quiesh amb la seua màgia pogué obrir un camí per l'interior de la boira perquè no es perderen. Encara que no ho pareixia l'encanteri de la boira era senzill i per tant fàcil de desfer. Així i tot donada la magnitud de l'encanteri no va poder desfer la boira del tot, sols el tros suficient perquè pogueren entrar a Eleger. Una vegada creuada, la boira es tornà a arremolinar i es tancà el camí que havia obert Quiesh. I així és com arribem fins a l'amfiteatre on s'envià un grup d'exploració, encapçalat per Lener, i on es trobaren amb Raül, Cristal, Miquel i Enrique.
Amb aquesta història calcularen que havien tardat un any i tres mesos en arribar on estaven des que abandonaren la capital de Rotiria, Àrtor, que sumats als dos mesos d'entrenament i als dies que passaren buscant a Cristal i tornant al far feia un any i cinc mesos que havia començat tot aquest viatge, sense contar el temps que havia passat Cristal sola i sense contar la primera vegada que Raül Enrique i Miquel havien entrat a la tenda de Quiesh hi havien pres aquells beuratges. Per tant ara devien tindre desset anys tots quatre.
El que els estranyà va ser que la mare de Cristal embarassada al costat de Quiesh havien tardat tan sols nou mesos en recórrer el mateix camí que ells en un any i tres mesos. Encara que ben mirat ells s'havien aturat molt durant el camí (lluitant i descansant) i probablement ells no pararen tant.
Entre les persones que van veure a l'exèrcit trobaren a: El rei de Rotiria, a Nirgli (capità de l'exèrcit de Rotiria), al capità de l'exèrcit renegat d'Ocipek (que segons les contà ara feia les funcions de rei, ja que l'anterior volia agafar tota la gent del regne i entregar a Frédor com a esclaus per a recuperar el beneficis que havia obtingut d'ell. Eixe acte llevà el vel que cobria els ulls dels seus súbdits i es rebel·laren contra ell. No va tindre més opció que abdicar), al rei d'Eyima (el qual els agraí de tot cor que salvaren el bosc), al rei de Croterep (el qual estava allí condicionat per la seua filla), al rei de Tonfak (al qual no havien vist mai i els agraí que evitaren que el pantà s'extengués), al rei de Razilof (tampoc l'havien vist i que els agraí que hagueren resolt l'assumpte del tribut).
Durant els dies següent anaven unint-se més manades de raptors (finalment aplegaren a hi haure uns mil). Aquestes criatures no es relacionaven molt amb els humans i es mantenien una mica allunyats però seguint-los. De tant en tant ells quatre anaven a parlar amb ells inclús aconseguiren obtenir una certa amistat amb ells. Raül i el cap de la manada que els havia atacat al congost, de nom Raguer, es disculparen mútuament pel mal entés ocorregut feia temps. Raguer també es disculpà amb els altres tres per haver-los atacat.
Finalment, un dia en què ells quatre estaven viatjant a la part davantera de l'exèrcit, junt amb els reis (els quals viatjaven a sobre de cavalls), arribaren a una serralada on es veia un castell que havia sigut destruït. Columnes, parets, balcons tot estava per terra.
-Que estrany. Aquest devia ser el castell de Frédor, però ara està destruït. Probablement s'hi ha construït un altre en algun lloc. Però a on?
Començaren a rastrejar el terra. Descobriren unes petjades de feia uns dies que havien passat per allí i que es dirigien cap a l'Oest.
Decidiren viatjar en aquella direcció.
Estigueren viatjant sense veure cap novetat, però finalment dies després albiraren el castell de Frédor.
Mig castell estava fora, mentre que l'altre mig es trobava construït a l'interior de la muntanya. El material amb el qual estava construït era de color exclusivament negre, parets, balcons, muralles... absolutament tot.
Davant del castell estava situat l'exèrcit de Frédor. Una vegada s'acostaren el suficient distingiren les criatures que el formaven. El formaven criatures de tot tipus. Algunes conegudes per Raül, Cristal, Enrique i Miquel durant el seu viatge com: Persones llangardaix, gossos negres amb ulls rojos, figures cadavèriques, cara pitbulls, escorpins (encara que no tan grans com contra al que s'enfrontaren, però d'un metre d'alçada), gegants amb tres ulls, les criatures amb cos de fulles, els borinots verds (sense ulls i amb trompa), éssers fangosos (encara que aquest no necessitaven viure en el fang per a sobreviure), aranyes (de totes les espècies i d'un metre d'alçada), cara crustacis, bola neus, gossos de gel, lleons de neu, els éssers de morat (que els atacaren al vaixell), meduses amb potes peludes, les criatures amb armadures negres i llances que van veure a l'amfiteatre, i enemics que havien vist a l'amfiteatre. De les noves podem destacar: Ocells gegants de color negre amb pics molt llargs, esquelets, paparres iguals de grans com cavalls, salamandres com gossos on la seua cua es dividia en tres serps, gegants de dos caps de color verd fosc, entre altres.
L'exèrcit estava preparat. Abans de començar la batalla Lener els dirigí unes paraules.
-Aquest serà un dia històric. Sé que els nostres distints regnes tenen les seues diferències. Però si ens haguérem ajudat mútuament de segur que fa molts anys Frédor no hi haguera aconseguit conquerir el continent. I si ara també ens haguérem ajudat, no hi hauria hagut una segona vegada. Ara és moment de resoldre el nostre error. Lluitarem tots junts per derrotar-lo i evitar així que torne a llevar la nostra llibertat. La nostra primera missió serà conduir a aquests quatre valents fins a les portes de les muralles i protegir-los mentre salten a l'altra part. Ells són els únics que poden derrotar a Frédor. Després que ells estiguen dins el que hem de fer nosaltres és lluitar contra l'exèrcit de Frédor fins que no quede ningú o fins que fugisquen atemorits. Hem d'impedir que seguesquen als nostres quatre valents. Esteu preparats!?
Una resposta afirmativa s'escoltà entre l'exèrcit humà, els raptors no participaren en aquest discurs.
-Doncs si estem preparats. A lluitar!
Cristal, Raül, Enrique i Miquel al costat de tot l'exèrcit humà començaren a córrer cara l'exèrcit enemic.
Ells eren un trenta mil als quals s'havien de sumar els mil raptors i encara que no ho sabien l'exèrcit enemic estava format per unes trenta-cinc mil criatures.
Des d'una de les torres més altes del seu castell Frédor observava l'encontre al costat del seu espia.
-Que estúpides són els humans, o millor dit que estúpid és Quiesh. Jo personalment els haguera obert les portes perquè ells quatre entraren. No feia falta armar un exèrcit. Però bé. Així almenys les meues criatures es podran entretenir.
Encara que no ho pareguera l'aparició de l'exèrcit humà va ser molt important. Si no hagueren aparegut probablement algú d'ells quatre, amb excepció de Cristal, haguera pogut morir a l'amfiteatre. Per altra banda la seua presencia també va provocar que l'exèrcit de Frédor es concentrara en un punt, si no hagués sigut així, també hagueren pogut morir en trobar-se amb un grup molt nombrós mentre es dirigien cap al castell de Frédor. Eixes entre altres raons donaven importància a la presència de l'exèrcit humà.
Els dos exèrcits entrexocaren i començà la batalla. Els humans atacaven des dels seus cavalls i des del terra. Amb les armes que duien. Ràpidament tota la zona s'omplí de sang i boles de fum negre. L'únic que s'escoltava eren entrexocar de les armes i crits de dolor. A poc a poc anaren obrint-se pas a través de les criatures. Arquers atacaven a les criatures voladores, mentre que contra les criatures més grans, com gegants eren reduïdes amb l'ajuda de molts soldats. Ells quatre participaven en la lluita, però Lener, amb un grup de soldat,s sempre els estava protegint. Per la seua part els raptors atacaven amb feresa. Generalment atacaven al coll dels enemics amb les seues urpes o els seus ullals. La seua velocitat era molt gran i tan sols amb un parell d'ells aconseguien derrotar gegants escalant-los pel cos. Atacaven en grups de cinc i ells sols ja feien una gran feina.
Per altra banda tots els humans feien una pinya. I lluitaven en grups molt nombrosos. No tenien cap problema contra els seus enemics, sols contra els que eren gegants o voladors. Realment si s'haguessin unit abans l'exèrcit de Frédor no haguera tingut cap possibilitat. Però ell ja havia contat que els humans no s'unirien i que mentre el seu regne no tinguera cap problema no es preocuparien pels altres. Això va fer que l'exèrcit de Frédor aconseguira conquerir el continent, ja que per cada regne no arribaven a cinc mil soldats. Ara els humans s'havien unit a una causa comuna i acostumats com estaven a lluitar amb un cos sòlid els seus enemics no podien fer res. Simplement caure.
A poc a poc anaven acostant-se cap a les muralles exteriors del castell de Frédor.
-Els humans porten la de guanyar, però encara els queda molta feina a fer.-Li digué Frédor el seu espia- La veritat hauria de baixar allí i ensenyar-los com es lluita. Si hagueren atacat l'altra vegada fa desset o divuit anys ho faria i podria amb ells. Però ara aquest cos ja està consumit. L'hi he extret fins al màxim. Estic massa debilitat fins que hem transforme. No puc utilitzar ja aquest cos. He de recuperar el meu i serà aquesta nit. Una vegada acomplert el meu propòsit els faré una visiteta. Fins eixe moment que gaudesquen de la seua fugaç victòria.
Allà baix la batalla continuava. Ja havien arribat el mur exterior.
El nombre d'enemics s'hi havia reduït considerablement, però encara hi quedaven molts.
L'única forma que tenien ells quatre de passar per dalt la muralla era mitjançant cordes i ganxos. Mentre els exercit els protegia, ells començaren a llançar les cordes. Començaren a escalar, però només ascendir un parell de metres enemics pareguts a vampirs que es movien per les parets, de pell obscura i per tant estaven camuflats a les parets, es dirigiren cap a ells. Mentrestant uns ocells es dirigiren a les cordes per a tallar-les amb els seus becs.
Ells quatre començaren a defendre's dels vampirs. No s'adonaren dels ocells que volien tallar les cordes i de cop i volta es van veure caiguent al terra. Ja no tenien més cordes. Ho havien d'haver pensat. Ara estaven allà baix lluitant al costat dels soldats contra tot tipus d'enemics mentre pensaven que fer. De les parets començaren a saltar a terra més criatures vampíriques.
De cop i volta al cel s'escoltà un grall. Sols miraren cap amunt segons, ja que l'atac dels seus enemics era insistent, però aconseguiren distingir als quatre grifos que els havien ajudat al seu viatge. I venien amb reforços. Havien d'hi haure uns cinc-cents grifos que venien a ajudar. Ràpidament es llançaren a lluitar contra les criatures voladores i contra tot el que fora enemic. Ràpidament s'adonaren que els raptors eren aliats.
Derrotant enemics i esquivant atacs els grifos que els havien portat es pararen davant d'ells i els indicaren amb el cap que pujaren a la seua espatlla.
Ràpidament aquest s'enlairaren. Ascendien a gran velocitat donant cops a dreta i a esquerra amb les seves armes als enemics que els atacaven, tan voladors, com a les criatures vampíriques que saltaven cap a ells des de les parets.
Una vegada a dalt de la muralla estaven a punt de descendir a l'altra part quan distingiren una figura serpentejant que es dirigia cap a ells seguida de més.
Era Shohó. Ell se'ls acostà.
-No volia participar en aquesta guerra, però m'ho vaig pensar millor i vaig a anar a buscar uns quan amics.
Hi havia éssers pareguts a ell de foc, de gel, de vent, elèctrics, dels boscos, de metall, d'àcid... En total uns dos mil més s'uniren als humans.
-No us preocupeu per res més, la vostra missió és derrotar a Frédor. El destí de l'univers està a les vostres mans.
No els donà temps a preguntar que significava això que el destí de l'univers estava a les seues mans, ja que els grifos descendiren a l'altra part de la muralla, els deixaren a terra i se'n tornaren a enlairar.
-Vaja. Així que s'han apuntat més a la festa.-Comentà Frédor.- Aleshores hauré de buscar més entreteniment. Ja m'he cansat que les coses siguen tan fàcils per a ells. No volia recórrer a aquest acte. Però si vull que isca tot com jo vull ho hauré de fer.
Frédor estengué el braç amb la palma de la ma oberta i començà a recitar unes paraules en un idioma antic. En el moment en què acabà de dir l'última paraula al cel, damunt d'on estaven combatent els dos exèrcits s'obrí un portal de color negre.
D'ell començaren a caure més enemics al sol. Llops que caminaven sobre dues potes i amb bava que els queia de la boca i ull banyats en sang, ombres (les quals no tenien forma fixa i sols se'ls distingia els seus ulls morats, mantis de tots els colors, éssers xicotets de color verd i arrugats que duien armes molt pesades (martells grans, garrots...), cavalls de foc, criatures amb cóssos de cadenes, dracs, serps gegants... No paraven d'eixir més i més enemics.
- Aquestes criatures són més fortes que les que estava utilitzant. Els mantindran ocupats. No em fa gens de gràcia, però deixaré el portal obert fins que ho resolga tot. Veig que els nostres amics ja estan al jardí. És hora de començar a preparar-ho tot. Ja saps el que has de fer.
Raül, Cristal. Miquel i Enrique es trobaven al jardí. Tot estava format per roses grises, lliris grisos, orquídies grises, arbustos grisos i centenars de flors i arbres de diferents espècies totes del mateix color, el gris.
Avançaren en direcció cap al palau de Frédor. Dels arbustos els eixiren diversos enemics als quals derrotaren ràpidament. La major part d'ells estaven a l'exterior i sincerament no sabien que feien allí dins eixos.
A fora el combat se'ls complicà als humans, raptors, grifos i dracs, companys de Shohó. L'aparició dels nous enemics complicà la cosa. L'exèrcit inicial ja havia sigut derrotat, però l'hi havia substituït un altre de més perillós. Els atacs dels nous éssers eren més ràpids i letals i a sobre per cada un que derrotaven pel portal hi queien dos més. Sols podien confiar en una cosa. Que els quatre aconseguiren derrotar a Frédor a temps. Abans que els enemics foren massa. De moment no era així, ja que els enemics no arribaven a deu mil, però el seu nombre anava augmentant i eren molt forts. Els costava molta feina derrotar a un.
El palau s'elevava davant d'ells. Els causà un gran impacte. Era més gran que cap altre que hagueren vist. Ple d'ornaments estrambòtics i gòtics. Gàrgoles decoraven les teules, aranyes de pedra, sers horripilants. Per les finestres veien que l'interior estava fosc. O estava il·luminat però aquell castell no permetia ni que eixira ni que entrara la llum? Prompte ho sabrien.
Finalment aplegaren als quatre escalons que conduïen a la porta d'entrada, situada davall d'un convertís. Abans que pogueren tocar la porta aquesta sobrí lentament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: