Cercador


Llista categories

El cavaller de fusta

Un relat de: Pau Mora
Com que els soldats no el deixaven entrar al castell, es va pixar al fossar.
Un soldat, des de dalt la muralla, el va escridassar i ell li va fer "botifarra" amb el braç; estava emprenyat. S'havia passat gairebé tot l'hivern tallant figuretes de fusta per vendre-les al mercat, i no el van deixar travessar el portó.

Va donar la volta a les muralles dues vegades sabent que era inútil troba-hi una entrada alternativa.
No l'havien deixat entrar perquè deien que només havia vingut a robar però això no era cert.
Es va emprenyar amb la seva pobresa, com si fos alguna cosa aliena a ell.
Només era un nen, ell no tenia la culpa de que la seva mare només pogués vestir-lo amb parracs. La seva mare tampoc tenia la culpa perquè s'estava morint; escopia sang i es passava tot el dia al llit.
Emprenyat com estava, va estar a punt de llençar totes les figuretes al riu.
Però al tenir al cavaller a la mà, va recordar que era una meravella.
Ningú li havia ensenyat a tallar la fusta però ell sabia que les seves talles eren excepcionals.
Emprenyat com estava, va col·locar el tros de roba, que li feia de bossa, al terra. I va exposar les figuretes gairebé al mig del camí del castell; insolentment, perquè tothom se'n adonés del que s'havien perdut.

I encara sorprès, quan va vendre la última figureta, es va mirar el castell i el va veure més petit.

Comentaris

Afegir comentari
  • Història[Ofensiu]
    free sound | 05-02-2012 | Valoració: 10

    d’un cavaller molt enfadat amb el seu passat.
    Relat ben escrit, però potser hi ha sorpreses,
    que millor no haver vist.
    Gràcies pel comentari.
    Bon relat.

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

30 Relats

92 Comentaris

35006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Afegir a preferits
Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >