El català, la meva llengua. Volem saber?

Un relat de: joomateixaaa
M'agrada l'escriptura.

Sento com si les paraules s'ajuntessin i, junt amb la inspiració, creessin un gran desig, un gran regal, un miràcle; basat en lletres.

M'agrada escriure en català, és una llengua preciosa, podriem dir-li quasi perfecte; fàcil d'expressar, bonica, la nostra. Potser m'agrada escriure-hi perquè és la meva, el meu poble, el meu poder, el meu petit tresor; o potser només és una llengua passatgera, demà potser parlaré italià, castellà, anglès o xinès...

No ho sé. En el fons no sé si m'agradaria saber-ho... Us agradaria, a vosaltres, saber quan morireu? Saber quan deixareu de respirar, el cor es pararà, l'amor us deixarà d'estimar, parareu de parlar, caminar, somriure... Jo crec que no, deu costar fer un últim dia sabent que és l'últim. Tothom diu "Viu la vida com si fos l'últim dia", voleu dir? Jo no sé si en el fons fariem moltes coses o si ens desesperariem o què fariem... Per això penso que és millor no pensar. A vegades és millor no saber, no tenir coneixaments, no ser.

De moment però, continuaré utilitzant el català per expressar-me. De moment no m'ha fallat, sempre ens hem estimat i esperem que l'amor no ens falli.


w

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer