El castell vist per TV: equilibri i força

Un relat de: T. Cargol

Si senyor!El castell es forma en silenci,
contemplant els seus membres com es crea,
mantenint l'esperança d'assolir-lo
i sabent potser que faci llenya.

Quina secreta disciplina interna
agafar-se i empènyer amunt,
el cos en tensió, combregant amb els altres...
Crec veure la interna emoció que els uneix.
La implicita emoció que els aguanta és l'esperança.

Ens diuen:
Amaga la por en silenci,
coordina el moviment
per mantenir l'equilibri,
persevera, col·labora
sense fer el fatxenda,
servant-se, defensant
amb força callada
allò que s'assoleix
Sigui o no sigui
culminar els castell.

Comentaris

  • Un bon poema...[Ofensiu]
    Pluja | 09-04-2005

    sobre els castells... Tots junts alhora, per aconseguir un objectiu comú, descarregar-lo.

    És una unitat, encara que dins d'ella s'escapen els comentaris personalistes: oh! no surto a la foto!! Jo sóc aquest mocador, si si, aquests que es veu per aquí sota!