El castell I

Un relat de: llacuna
Bé de fet, “salvar-se la vida” o que algú et salvi la vida és només una manera de parlar. De vegades ens sembla que correm un determinat risc i necessitem l’ajuda imperiosa d’algú, però quants cops, l’ajut ens ha enfonsat més que no pas on érem? De fet, la resposta a les preguntes em va dur a la presó, a dins la presó. i allí, aquest cop un heroi que havia sobreviscut a les vicissituds químiques, bé les que hi havia en l’època, va ser qui em va contestar les preguntes que encara tenia pendents. Però en aquell moment després de les seves paraules i per la situació en què em trobava de cansament extrem. No sé ni com encara, vaig albirar una possibilitat de fugida, i la vaig aprofitar. Plata em va dur amb el seu olfacte, al Mas roig on encara reposo i medito què fer i decidir si continuaré a la recerca de més respostes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: