Cercador
EL CASTELL DE FLÚVIA I LA CAPELLA DE SANT CEBRIÀ I SANT CORNELI. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésTornava a visitar el Castell de Flúvia, i la seva capella advocada a Sant Cebrià i Sant Corneli, al terme de Sant Esteve de Palautordera, a la comarca del Vallès Oriental.
La descripció ens diu que el castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli.
Està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345. El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837. Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial.
Del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià i Sant Corneli, que és d'estil llombard, amb planta ce creu llatina d'una sola nau i absis trevolat. L'any 1966 en fou recuperada una torre, que restava immersa en el calç de la façana.
Actualment l’edifici funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.
El Josep Olivé Escarré té 89 anys, i al llarg de la seva vida ha visitat alguns països europeus, Rússia, i l’illa de Cuba, entre altres destins fora del REINO DE ESPAÑA que també a recorregut abastament.
Ja fa més de dos anys que viu apassionadament el ‘descobriment’ de Catalunya.
La descripció ens diu que el castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli.
Està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345. El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837. Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial.
Del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià i Sant Corneli, que és d'estil llombard, amb planta ce creu llatina d'una sola nau i absis trevolat. L'any 1966 en fou recuperada una torre, que restava immersa en el calç de la façana.
Actualment l’edifici funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.
El Josep Olivé Escarré té 89 anys, i al llarg de la seva vida ha visitat alguns països europeus, Rússia, i l’illa de Cuba, entre altres destins fora del REINO DE ESPAÑA que també a recorregut abastament.
Ja fa més de dos anys que viu apassionadament el ‘descobriment’ de Catalunya.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424647 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS