El... casament!

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


En Lluís M. s'havia llevat d'hora. Estava un xic nerviós. Avui, avui és el dia del casament… Va anar a escampar la boira, a fer temps, encara era massa aviat.

Va començar a caminar, passejant sense rumb... i va començar a recordar...

Agnès, Agnès, i que n'és de bonica!

Quan la va conèixer, ara farà tres anys va quedar fortament impressionat pels seus ulls foscos, brillants, riallers... Va ser una gran sorpresa, d'un dia per l'altre una nova companya de treball, i quina companya!

Ell, de sempre, havia estat una mica faldiller. Mai, però mai, havia quedat tan empresonat i atrapat per una dona. Van simpatitzar de bell començament i de mica e mica van anar intimant i es tenien una gran confiança.

En Lluís M., va somriure en recordar el primer petó. Un petó fugisser, robat discretament a les acaballes del sopar, que l'empresa feia cada any per Nadal. No ho va poder evitar en acomiadar-se. Li va donar la sensació, que ella, l'hauria volgut amb més decisió, però, ell, un mena de conquistador en hores baixes, en aquell moment no es va atrevir a més.

L'Agnès, era tan senzillament atractiva que en Lluís M. es bloquejava al seu davant. Va trigar un any -sí, sí, per l'altre sopar de Nadal!-, en fer-li un segon petó. Petó de les mateixes característiques que el primer!

En Lluís M. somreia amb aquests records. De cop i volta, va mirar l'hora. "A veure si encara faré salat!" -va pensar.

En Lluís M. accelerà una mica el pas. No era cosa d'arribar tard. Ell era un personatge prou important com perquè arribés ben puntual. Un testimoni és un testimoni!

Per què, per què va tenir que presentar la seva, la seva Agnès, al seu amic de disbauxes, el tronera d'en Joan T.?


06/05/2009





Comentaris

  • Inesperat.[Ofensiu]
    Annalls | 12-03-2013

    Ben inesperat el final,ho portes molt bé l'escriure i sorprendre'ns!!! Es molt entretingut llegir-te.
    Anna

  • et segueixo llegint[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2010 | Valoració: 10

    molt bon final... Sorprenent, inesperat...
    Et felicito i de pas et torno a donar les gràcies per les teves puntualitzacions a la meva biografia..
    en fi fins ben aviat
    joan

  • I a mi[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-06-2009

    que m'agraden els finals feliços!Però tal com van les coses , avui en dia , potser el final feliç és aquest.
    Moltes felicitats, Joan!
    Una abraçada.
    Nonna

  • Casament amb sorpresa[Ofensiu]
    nuriagau | 02-06-2009

    Feia dies que tenia pendent comentar-te aquest relat, avui m'ha semblat un bon dia, i a tu?

    Estic d'acord amb tu: "Un casament és una cosa molt seriosa." Malgrat tot, tu has fet un relat humorístic en què ens fas creure que els nuvis són el Lluís i l'Agnès fins al penúltim paràgraf.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • Ohhhhhhhhhhhh Quina llàstima...![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-05-2009 | Valoració: 10

    Per una banda, el xicot em fa molta pena, pobrissó, però per l'altra, no me'n fa gens ni mica, perquè no sap el nostre decebut personatge que les dones apreciem en els homes la decisió? Tampoc no és qüestió de "aquí te pillo, aquí te mato" però, home de Déu, dos anys per dos petons... i a més a més lights! Què esperava? Mira, es mereix que li hagin pres la estimada per babau.
    Joan, t'he dedicat un relat dels meus per a que vegis que torno a remenar per aquests móns de Déu amb el mateix tarannà.

  • Arribo just al que fa 300![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-05-2009 | Valoració: 10

    (si no se m'avança algú mentre estic escrivint, es clar). M'agrada el teu humor, Joan, sempre t'ho dic quan llegeixo algun dels teus relats on hi deixes aquesta emprenta ben teva. Aquí has fet ben bé la caricatura d'aquell que sempre s'ho mira tot de lluny i es pensa que sempre hi ha temps, i el dia que potser comnença a decidir que ja és hora, algú se li ha avançat. Molt bona idea aquesta incorporació de la frase final, que el transforma de nuvi imaginari pel lector, a padrí.
    Com sempre, un plaer llegir.te
    Una abraçada

  • Resulta evident[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2009

    que avui tot és doble: aquest segon comentari és per a deixar clar que volia dir trama, i no rama, a la frase "has aconseguit mantenir una doble trama".

    I ara, una altra doble, que sumada a l'anterior, fa una quàdruple, alaaa,
    Uq

  • Amb substància, humor i amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2009 | Valoració: 10

    Amb aquest relat, entre romàntic i humorístic, breu i substanciós ( ja coneixes el preverb... vull dir, la dita: El que és bo, si breu, més bo ), has aconseguit mantenir una doble rama: la més evident ja és prou interessant, atractiva per si mateixa, però la que es descobreix just amb la darrera frase, és boníssima:
    el conjunt mereix que et doni una doble enhorabona, Joan!

    I posats a fer doblets, t'envio una abraçada doble, ben substanciosa també,
    Unaquimera

  • INTRIGA FINS ELS FINAL[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Ets l'artista del suspens, tots els teus relats canvien de rumb a mida que s'acosta el final, mai ets pots imaginar quin final ens tens reservat, però tots plegats demostren la timidesa dels protagonistes, o be de l'autor? Una abraçada Joan.

  • Els tres punts suspensius...[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 14-05-2009 | Valoració: 10

    Sí, els tres punts suspensius del titular m'han fet sospitar algun desenllaç inesperat. Després, mentre llegia, he pensat que no, però finalment s'han complert el auguris del principi, els tres punts suspensius... i pobre Lluís...
    Distret i bon relat, m'ha agradat.
    Lluís

  • Un altre cop parlant de la timidesa...[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 11-05-2009 | Valoració: 10

    ...la timidesa d'en Lluís que per indecís i tímit va dexair-se escapar la gran oportunitat de la seva vida: la seva enamorada Agnès. I qui no ha viscut d'experiencies com la que explica amb el seu magnífic relat en Joan?.
    Joan, em fas recordar quan jo tenia quinze tendres anyets que per no donar-li mai cap petó, desprès de sortir plegats mig any, vaig perdre el meu primer amor. Us haveu fixat que, en el fons tots som uns grans romàntics?
    M'ha n'alegro que tornis a escriure. Ja estaba esperant un nou relat teu.
    Una abraçada
    Rafel

  • crohnic | 11-05-2009 | Valoració: 9

    Molt bon relat!! Llàstima pel pobre Lluís...
    A vegades, en lloc de donar tantes voltes a les coses, s'ha de ser més llençat... encara que mai se sap, la vida dóna moltes voltes,... Vés a saber si ens sorprens amb un altre relat que es podria dir el divorci... i en Lluis hi torna a tenir un paper de protagonista... jeje

  • Molt divertit![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-05-2009 | Valoració: 10

    "Lluís, l'indecís" podria titular-se el teu relat. Pobrissó, m'ha sabut greu, coi!. En fi, potser algun dia el tronera del seu amic en fa alguna de grossa i pot recuperar la seva estimada. Qui sap!
    Molt ben portat fins al final. No me l'esperava! L'enhorabona (per a tu, és clar! ... al nuvi que el bombin, haha!)
    Rep una abraçada, Joan.
    Mercè

  • dius:[Ofensiu]
    pereneri | 09-05-2009 | Valoració: 10

    a on ens porta aquest relat? A on ens porta en Joan aquest cop? I quan ja et sembla que allò no porta enlloc, més ben dit, que no porta enlloc més que al lloc assenyalat pel rètol del començament... salta la sorpresa.

    Ets un mestre de les sorpreses simpàtiques.

Valoració mitja: 9.9

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182065 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.