El casament

Un relat de: surina

Davant seu moltes flors, una calor insuportable i darrere gent, molta gent, massa gent, se sentia realment aclaparat. Dret, davant de l'altar esperava la que seria la seva dona per tota la vida. Començaven a picar-li les cames. Era el gel de bany. Aquell matí s'havia dutxat amb un sabó perfumat, molt car, que li estava produint una reacció d'al·lèrgia. Intentava pensar en la Mercè. Era una dona ideal neta, treballadora, bona cuinera, tota una joia, segons li deia sempre la seva mare.
- Pots estar ben orgullós, no es fàcil de trobar una noia així amb els temps que corren.
La picor se li escampava, ara li picava el cap. Mirava el rellotge. Semblava que estava parat, no passava el temps, així que per fer-lo passar més de pressa va començar a pensar en la Elena. En aquells moments estaria prenent el sol a la vora de la seva piscina, amb un petit bikini, deixant veure els seus pits rodons morenets quasi en la seva totalitat. L'havia conegut feia un any. Avans de conèixer la Mercè. Quantes vegades havia fet l'amor amb ella en un matí calorós al costat de la piscina, dins l'aigua, a la seva habitació i a la cuina.
La seva mare li va donar un copet al braç.
- Nen, estàs bé?
.- Si mama.
- No pateixis perquè la Mercè trigui una mica, és normal, voldrà estar ben bonica el dia del seu casament.
La Mercè era bonica, sí. Tenia una carona de nina innocent, però no era gens expressiva, mai sabia si una cosa li agradava, quan acariciava els seus pits, si li donava algun plaer no ho demostrava .
Ara li picava el coll, el nus de la corbata li estrenyia massa i se'l va afluixar. Va mirar el rellotge de nou. Feia vint minuts que esperava.
La seva mare se'l mirava inquieta. Ara li picava tot el cos. La situació començava a ser insuportable. Va tornar a pensar en la Elena. Sentia als seus dits la fina pell calenta d'aquella noia independent i apassionada. Quan feien l'amor ella es transformava, agafava una energia una mica salvatge. Els seus ulls verds reflectien una llum inèdita, i la seva boca el buscava amb ansietat. Alguna cosa es començava a moure sota els seus pantalons. No podia més, era el moment de marxar. A cau d'orella li va dir a la seva mare que anava al lavabo i, abans que ella pogués respondre, amb pas decidit, va sortir de l'església. La gent se'l mirava, pensaven que sortia a rebre la núvia . Però quan va ser fora va pujar al cotxe. El xofer sorprès li va preguntar què li passava.
- Portam a casa de la Elena li va respondre, encara estarà a la piscina, i a mi em fa falta un bany.
Quan el cotxe arrencava arribava la Mercè.
- Que passa Pera?
- Que faig tard. Adéu Mercè.




,


Comentaris

  • Te'l devia...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Te’l devia. Et devia aquest comentari. Un relat un xic angoixant, que acabes però, d’una tirada i ple de picor pertot arreu.
    Aquestes decisions! S’ho haguera pogut pensar una mica abans... no creus? I el relat hauria tingut un altre guió... Ben mirat, deixem-ho, deixem-ho així!
    —Joan—

  • Bona decisió[Ofensiu]
    nuriagau | 26-06-2010 | Valoració: 10

    Un narrador omniscient, en tercera persona, ens va narrant el que succeeix en vint minuts al protagonista, al mateix temps que ens descriu els seus pensaments. La seva situació és estressant, no únicament per les picors corporals sinó pels dubtes que protagonitza el Nen.

    Ens descrius una lluita interior pel dilema entre la Mercè i l'Elena. Un simpàtic desenllaç ens fa pensar que el protagonista es decideix per allò que el farà més feliç i el salvarà de les picors.

    Enhorabona per aquest relat preferit.

    Núria

    Crec que té el matei títol que un relat del meu pare.

  • Aquests dies vaig llegint els relats....[Ofensiu]
    Calderer | 10-02-2010



    ...que recomanen els propis autors.

    El teu és, alhora, divertit i una mica angoixant. La descripció del nuvi nerviós, picant-li tot i preguntant-se ( o sentint) què està fent allà és molt bona.

    Felicitats!!!


    Lluís

  • Que bo!![Ofensiu]
    Naiade | 05-01-2010 | Valoració: 10

    Divertidíssim, comprenc que sigui un dels teus preferits. De principi a fi hi dones aquest toc d'humor que el fa únic. Pobre Mercè, fa una mica de pena. S'ho podia haver pensat abans aquest noi! Encara que aleshores no hi hauria relat i no ens haguéssim pogut fer un tip de riure.
    Una forta abraçada

  • M'encanta !!!![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-05-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    Hi tens la mà EXPERTA en aquesta mena de relats.

    Em trec el meu barret de palla, ja saps que es el que toca ara, en temps de calor.

    Una abraçada

  • L'he llegit...[Ofensiu]
    onatge | 28-09-2008 | Valoració: 10

    tres vegades i m'ho he passat molt bé recreant les imatges que descrius... Però m'has deixat una gran interrogant, no has dit el nom del sabó...


    Salut.
    onatge

  • Clar de lluna | 13-08-2008

    ...i per què no? A vegades hi ha decisions que val la pena prendre encara que sigui en l'últim moment, si no havia de ser millor així! Tot i que em costa entendre que aquestes coses no se sàpiguen abans, tots sabem que la vida és prou complicada! De fet són quatre dies i val la pena viure'ls de la millor forma possible!

    Una abraçada!

  • Divertit i ben lligat[Ofensiu]
    ciosauri | 08-08-2008 | Valoració: 10

    A vegades les decisions importants es prenen a l'últim moment...

  • OSTRES![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-07-2008 | Valoració: 9

    " Quin planton" Jo disabte que bé caso la meva filla i espero que no ens passi res de tot això, sobretot avisaré el meu gendre que tingui cura del sabó de bany que faci servir. un relat natural i massa qüotidia, ja passen aquestes coses, ja! Salutacions.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

23083 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es