El casament

Molt bé. Molt bé explicat tot. Vaja amb el casament que al final resulta ser i no ser, doncs si ell la deixa per una altra, vaja decepció. Si ha sigut un cas real, m'ha fet sentir una realitat absoluta, per part del teu cosí.
M'ha agradat llegir-ho.
Enhorabona, per aquest cas tan especial.
Una abraçada...
Perla de Vellut

Molt bo jo he viscut un cas simular

He gaudit d'un relat que et sembla del tot intranscendent fins que arribes al final. Aleshores, tot el que descrius prèviament agafa força, molta força. M'agraden aquests relats que amaguen una sorpresa final, i més encara quan et situen en un ambient ensucrat com el del casament per, seguidament, llençar-te una gerra d'aigua freda. Per descomptat, em poso del costat de la núvia, no es mereixia haver de passar per tanta comèdia. Enhorabona a l'autora, seguiré llegint-te!

El casament és un acte institucional d’una institució que és el matrimoni. Hi ha qui s’emociona assistint actes institucionals i qui ho fa practicant altra mena d’actes.

Com diu en Groucho Marx “El matrimoni és una gran institució, sempre que t’agradi viure en una institució”.

És molt encertat el retrat gairebé fotogràfic d’aquest acte institucional. I, pensant en el colofó, cal recordar, amb en Grouxo altra vegada, que la principal causa de divorci és el matrimoni.

Les dones en tot això dels casoris sou una mica bledes. Es part de la vostra naturalesa romàntica.... Totes voleu ésser Sisi l'Emperadriu. Els homes, si per nosaltres fos, faríem com feien abans els andalusos: saltar la tàpia! Qui es casa avui en dia? si no fos pels sud-americans que viuen entre nosaltres, ja podria tancar portes Pronovias. Només es casen aquestes parelles que porten anys visquen junts i que van sobrats de calés, més els dinerets que calculen que ingressarà tota la parentela i amics..... els permetrà fer el viatge del segle! Sovint aquests casaments d'ensomni, no són res més que un pedaç per a tapar una relació que no rutlla... Tant intuïtiva que ets, Monseblanc, no sé pas com no te'n vas adonar que tot era "puro teatro", sí, fins i tot les llagrimetes de cocodril del pare de la nuvia. Però bé, he gaudit del teu relat, doncs ha estat com anar de casament sense haver de sortir de casa, gastar diners en roba i ingressar els diners al compte dels nuvis. El casament molt ben descrit, sense perdre's cap detall... Ni la reportera de la revista Hola ho hagués fet millor. Bon boci de pastís, Nil.
Ah! per cert me n'oblidava, veig que has canviat la foto del teu perfil. Aquesta rosella o badabadoc, trobo que queda mil vegades millor que l'altre, m'encanten les roselles... I d'això, quines passes has seguit per a fer el canvi? Perquè jo no hi vaig poder fer el canvi mesos enrere, i al fòrum hi surt un relataire que té el mateix problema.

...quan, per exemple, descrivia el casament de la Reina Blanca dels Gels o un nom semblant, tota pàl·lida ella, amb un príncep formós i el palau com estava decorat i com ella enrogia d'enamorament i tota la pesca. M'hi ha fet pensar. Tothom encisat. I vés per on, tu vas i de cop ens fots el tall: durada ínfima. No, si és que el matrimoni acostuma a ser una presó. El futur, una mica força, està en individualismes o comunes sense entrar en massa egoismes ni hippismes. Amb tot el respecte a qui la vida matrimonial li és més goig que nosa (i recorda les noces amb lluentor als ulls).