El cas dels "apatxes"

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Ara mateix recordo els meus últims èxits clamorosos, espaterrants, com: El misteri dels quadres desapareguts i el Testimoni d'encàrrec, als quals es pot afegir el darrer, El cas dels ‘apatxes'

És curiós les voltes que dóna la vida. Dies enrere em va venir a veure en Pep Lluís Bru, un artista de cabarets i teatres de baix pressupost, promotor d'artistes, segons ell. Em va dir que tenia una quinzena de personatges que intervenien en els seus shows amb més o menys assiduïtat.

Els personatges principals eren una parella de ballarins, d'aquells que en diuen que ballen apatxe. Encara que, en realitat, parlaven més que no pas ballaven. Jo, en la meva ignorància supina d'aquestes coses, quan sento la paraula apatxe només penso en pel·lícules del llunyà oest americà on surten pells roges, trens, saloons, cantants a qui no escolta ningú, noies molt boniques que sempre són filles del dolent i vaquers garrells amb un passat força passat.

Bé, no ens desviem del cas, en Pep Lluís Bru em va venir a veure molt preocupat.


-Senyor Mas Portes, vostè m'ha d'ajudar.
-Per això estic, senyor Bru, expliqui's amb la major brevetat i claredat possible.
-Com vostè ja sap, sóc un gran artista i en promociono d'altres -la veritat, és que jo no el coneixia de res, ni em sonava de res, però havia deixat una bona quantitat a compte i no era qüestió de portar-li la contrària.
-Digui, digui, senyor Bru, l'escolto.
-Veurà. En Marcel i la Jacqueline, els apatxes, són una parella que treballa amb mi des de fa molts anys. De fet, ells, són parella de fet. Però... i ara ve el però, fa poc va entrar a formar part de la meva companyia un nou personatge, la Ivonne, una cantant d'aire melangiós i molt bufona...
-I? -vaig preguntar en veure que s'havia parat.
-Aquest matí he trobat la Ivonne decapitada.
-Què diu ara! Ja ha avisat la policia.
-No!
-Per què?
-Pensava que vostè m'ho podria solucionar.
-Jo -ple de satisfacció per les seves paraules tan encertades li vaig etzibar-. Jo li ho solucionaré, però haurem d'acabar informant la policia.
-No voldria fer tant de rebombori... si ens ho podem estalviar...

No entenia gaire el raonament del senyor Pep Lluís Bru, però l'única manera d'aconseguir de solucionar el cas ràpidament, passava per anar al seu domicili i veure el lloc i el cos del delicte. Ell, en Pep Lluís Bru, estava convençut que la Ivonne havia estat víctima de la gelosia de la Jacqueline i creia que ho podria tapar tot. M'havia dit que vivien en una casa antiga bastant gran. Els components de la ‘troupe' tenien el seu habitatge en una petita estança. Hauria de veure-la.


-Passi, passi, senyor Mas Portes -em digué en un to compungit en Pep Lluís Bru-. No he tocat res. Miri, veu? El cap de la Ivonne encara és on l'he trobat aquest matí...

Em va costar molt, però molt aguantar-me el riure, però la cara de preocupació d'en Pep Lluís Bru em va fer contenir.

-Senyor Bru, no pateixi. El cas ja està solucionat.
-Què diu ara! -exclamà ple d'admiració.
-El que sent.
-Dins la desgràcia... almenys l'assassí tindrà el seu càstig.
-Anem a pams, senyor Bru, anem a pams...


Han passat uns quants dies d'aquest fet i... perdó, perdó, no he aclarit el cas.
El cas és... Perdó altra vegada, no puc evitar el somriure. El cas és que en Pep Lluís Bru, era un ventríloc i els seus personatges dormien dins un bagul. Bagul que ja estava una mica atapeït i en posar-n'hi un de més, ja va ser massa. No es va adonar que aquest últim, treia el cap i en baixar la tapa...


De totes maneres en Pep Lluís Bru ha tingut sort en la vida. És allò que deia al començament, la vida dóna moltes voltes, en l'actualitat es dedica a muntar espectacles televisius i sembla que li van força bé.



21/10/2009
Relat revisat gentilment per PiCaPi




Comentaris

  • M'afageixo...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 20-06-2010 | Valoració: 10

    als comentaris que et fan sobre la teva inesgotable imaginació. Realment no sé com t'ho fas per escriure aquests relats que ens fan estar amb els ulls expectants dels del començament fins al final. Jo que m'esperava un assassinat d'aquells passionals, i al final ens surts amb la caixa de l'artista. El que més em sorprén de tot és la teva capacitat per fer diàlegs amb aquesta veracitat, tant en les paraules com en les expressions. Sembla com si poguessim ser davant les imatges, sentint el que diuen els teus personatges, en comptes d'estar-ho llegint.
    Com sempre, un plaer llegir-te, Joan
    Una abraçada

  • Quin cas![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-05-2010 | Valoració: 10

    Tal com imaginava ( perquè ja us conec una miqueta a tots dos! ) el nou cas del sagaç detectiu Marc Mas Portes ha estat una lectura ben entretinguda, per diverses raons:
    perquè domines aquesta mida de relat,
    perquè la teva prosa resulta grata i efectiva,
    perquè saps dosificar els somriures en els moments oportuns,
    i perquè el final és d'aquells que deixa un grat sabor de boca a la lectora...
    és a dir, perquè és un relat made in Joan Gausachs, la qual cosa vol dir ( per si no ha quedat prou clar encara! ) que té garantia de qualitat i amenitat!

    T'envio una abraçada farcida d'afecte,
    Unaquimera

  • Un relat original i que [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 27-04-2010 | Valoració: 10

    et manté confós intrigat i divertit des el títol fins el final. Em faig creus de l'inventiva i la facilitat que tens per relatar tan variades historietes.
    La veritat és que el final m'ha sorprès, no m'esperava el desenllaç.
    Salutacions cordials

    J. Lluís Cusidó

  • Molt bo, Joan[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 29-03-2010 | Valoració: 10

    Intriga fins el final, i amb les ultimes quatre ratlles, desvetlles tota la trama. Una mica deixat aquest ventríloc, si la seva intenció era guanyar-s'hi la vida, que tingui mes cura de les eines de treball. Ja,ja, ja!!!

  • Genial![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 29-03-2010 | Valoració: 10

    Amic Joan Gausachs, de veritat, genial!

    M'agrada que em sorprenguin. Odio preveure els finals i, dissortadament, encerto la majoria de les vegades.

    El final d'aquest relat no m'ho esperava.

    Enhorabona.

    Salut. Ens hi veiem.

  • m'has ben enredat!![Ofensiu]
    ambelma | 29-03-2010 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir aquest relat al matí, me dona energies per pedrem el dia amb sentit de l'humor, gràcies

  • Intrigant i amè fins el final.[Ofensiu]
    JOANPG | 22-03-2010 | Valoració: 10

    No sé com tens tanta facilitat per escriure històries tant interessants. T'envego,amicalment clar, de la gran varietat de temes que li'n treu suc del bo. Felicitats
    amic meu.

  • Visca la imaginació ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-03-2010 | Valoració: 10

    podries fer-ne cinq centims de quina és la font de tots els teus relats? És que ets inesgotable !
    He llegit també el que em vas passar ahir i et dic el mateix : imaginatiu, amè i, a més a més , aquest ens ensenya que no ens podem fiar de ningú.
    Em va encantar conèixer-te, Joan.

    Una abraçada.
    Nonna

  • Gràcies per provocar.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-03-2010 | Valoració: 10

    Joan, he rigut.... primer, tot llegint el títol, m'ha recordat les meves pelis d'indis apatxes, quan era infant.... després he continuat rient....
    Visca i per molts anys el teu sentit de l'humor i la teva saviesa com investigador,

  • Ets un cas![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-03-2010 | Valoració: 10

    He tornat a tenir la intriga i la diversió assegurades en aquest relat. Ja feia dies que esperava alguna de les teves sorpreses creatives, les que es llegeixen a la velocitat de vent i, per fi, ha aparegut.
    Aix! aquests baguls que t'hi pots trobar de tot, haha!
    Molt bo, Joan! La imaginació per damunt de tot, que no falti mai. Ens llegim!

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182055 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.