El carter arriba tard

Un relat de: lluisba

Quan pujo les escales de casa (fins al segon A)
em palpo els músculs de les cuixes: m'agrada sentir
aquesta vida secreta dins de la pell,
en el silenci tèrbol i rosat dels tendons i les venes.
El cap pensa: a la bústia no hi ha res
(tret de la propaganda d'un bruixot africà
-Monsieur Habibi-, que ho guareix quasi tot: mals d'amor,
preocupacions, problemes laborals i fiscals,
salut). El carter arriba tard, ben segur.
Tenen uns convenis peculiars, els carters,
i molts festius i motius
per dur la teva carta demà, si tot va bé,
i si no demà passat o l'altre.
Però mentre el cap pensa en carters i sindicats de carters
hi ha una vida tova i sangonosa que treballa.
Vísceres de les quals n'ignoro el nom i la funció,
un garbuix de carn que batega i cruixeix
i metabolitza, i metabolitza sense parar.
No hi pensem gaire, en aquesta cosa.
No obstant, és ella qui em permet arribar a casa
i qui un dia decidirà.

Comentaris

  • Una introspecció curiosa...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-11-2007

    ...per dir-nos la solitud que un pateix mentre espera una carta que no arriba -culpa de l'organització de la feina dels carters., es diu el/la protagonista- Un organisme que viu per a ell mateix, que es comprova a si mateix la seva pròpia vida.

    També viu per a oferir-se i prendre una altra dimensió, i donar vida. I espera prendre aquest sentit a partir de la carta que espera, potser?

    La teva escriptura és profundament existencialista. M'agrada de debò.

  • un dels millors poemes que he trobat[Ofensiu]
    maitetxu | 06-06-2007 | Valoració: 9

    m'agrada l'estil innovador

  • Vides paral.leles[Ofensiu]
    angie | 03-06-2007

    La que vivim de fora a dins i la de dins a fora. (això ha estat una interpretació meva, però així m'ha agradat interpretar-ho potser...)
    Una reflexió amb un molt bon títol. Has utilitzat el personatge del carter com a símbol magnífic.

    angie

  • ginebre | 06-05-2007 | Valoració: 10

    cap va a la seva. Pot elucubrar, marxar, al.lucinar, desconnectar, especular amb el que vulgui perquè tota la resta de processos funcionen perfectament amb el pilot automàtic.

    Aquest relat curtet, quasi poema, és com un homenatge a aquest cos nostre. a la sabiduria cel.lular ancestral que fa la vida possible.
    Salut!

  • M'he quedat alucinat. I tant.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-05-2007 | Valoració: 10

    Aquest article és boníssim. Molta, molta imaginació. El tema, ben triat, sorprenent. I la forma d'explicar-ho, també excel.lent.

    És tant bo, que ni tant sols vull mencionar el fet (habitual en les meves crítiques) que no té molta longitud. És igual: en aquesta ocasió, ometo aquest aspecte, deixem-ho.

    El carter sempre truca dos cops... I, en aquesta ocasió, porta un bon relat entre les mans.

    Moltes felicitats pel relat. Apa, salut!!

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/