Cercador
EL CARREUS PERFORATS DE SANTA MARGARIDA DE NAVÈS AL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Enric Sànchez-Cid havia observat l’existència de carreus perforats que exercien funcions diverses en alguns edificis religiosos, i àdhuc en altres de privats. No havíem trobat – encara – cap explicació, científica i/o històrica a aquesta pràctica.
Rebia ara una selecció d’imatges de Santa Margarida de Navès a la comarca del Solsonès, edificada amb la rectoria damunt un cementiri cristià preromànic i sobre unes sitges que es suposen ibèriques. (Mn. Jesús Huguet).
En la hipòtesis de l’Enric Sànchez-Cid, , aquests carreus (molt restaurats) foren recuperats -molt probablement- de la primitiva construcció preromànica, base de l’actual edifici, que per si mateix no mostra detall romànic o anterior, que no sigui la part recuperada a mitges que correspon a l’entrada al primitiu cementiri i, actualment, es fa des de l’interior del temple.
El primer el localitza a la façana de migjorn del campanar , és un carreu perforat de tipus òcul, però d’un diàmetre de 22 centímetres.
Altres tres més de diferents a la cara del frontis d’aquest campanar, si bé n’hi ha un que esta trencat en dos parts ajuntades.
Advertia també que a nivell del presbiteri s’ha mantingut la noema de la litúrgia hispànica dels cancells que delimitaven diversos espais d’un temple on es situaven el bisbe, els diaques i el poble. No confondre amb la funció de les cortines o vels, que tancaven els espais reservats (la sagristia, l’ofrena de les relíquies, cobertura de l’altar durant la Passió).
Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació que pugui ajudar-nos en la tasca d’esbrinar la funció i/o significació que s’associava als carreus perforats. Tenim coll avall, que estem davant d’un fet ‘raonable’, del que dissortadament no en sabem ara donar raó.
Rebia ara una selecció d’imatges de Santa Margarida de Navès a la comarca del Solsonès, edificada amb la rectoria damunt un cementiri cristià preromànic i sobre unes sitges que es suposen ibèriques. (Mn. Jesús Huguet).
En la hipòtesis de l’Enric Sànchez-Cid, , aquests carreus (molt restaurats) foren recuperats -molt probablement- de la primitiva construcció preromànica, base de l’actual edifici, que per si mateix no mostra detall romànic o anterior, que no sigui la part recuperada a mitges que correspon a l’entrada al primitiu cementiri i, actualment, es fa des de l’interior del temple.
El primer el localitza a la façana de migjorn del campanar , és un carreu perforat de tipus òcul, però d’un diàmetre de 22 centímetres.
Altres tres més de diferents a la cara del frontis d’aquest campanar, si bé n’hi ha un que esta trencat en dos parts ajuntades.
Advertia també que a nivell del presbiteri s’ha mantingut la noema de la litúrgia hispànica dels cancells que delimitaven diversos espais d’un temple on es situaven el bisbe, els diaques i el poble. No confondre amb la funció de les cortines o vels, que tancaven els espais reservats (la sagristia, l’ofrena de les relíquies, cobertura de l’altar durant la Passió).
Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació que pugui ajudar-nos en la tasca d’esbrinar la funció i/o significació que s’associava als carreus perforats. Tenim coll avall, que estem davant d’un fet ‘raonable’, del que dissortadament no en sabem ara donar raó.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.