El carreró de la vila

I es ben cert que va nevar !
i en aquest carreró de pedra negra,
el vent, segur que va jeure a dormir.

Aquestes parets fetes a cops de cor
i de nevades, perduraran segles.

Gràcies pel comentari

Avet

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Veig que segueixes amb els torrecullons enganxats al pompis. Em sap greu però estic content que ja no t'afecti tant, (o t'ho prenguis amb resignació). T'ho confirmo amb veu baixa, com xiuxiuejant a l'orella, que tinc un comentarista esplèndid. Que duri.
El meu sonet de felicitació, el vaig penjar fa poc i ja l'han publicat. Protesta que el que no llora no mama.
Bones Festes i millor Any Nou, encare que ens comentarem avans.

Gràcies pels ànims i endevant!!!

Una forta encaixada de JOANPG.

de llegir comentaris que tinc rebuts des de fa temps, i l'últim que m'has fet a Microcosmos m'ha fet veure que, a RC, encara hi ha tempestes de pseudònims! Gràcies per l'avís però sobretot gràcies per comptar-me entre els teus autors preferits; a vegades no sé si faig prous mèrits per merèixer aquests afalagadors comentaris!

També gràcies per aquesta hivernal descripció d'un carrer estret i fascinant. Llegir-te, company, és sempre un plaer.

I sí, jo tampoc no m'amago de mi mateix: nom i cognoms per davant!

Salut i lletres,

Vicenç

no tinc més paraules, tu les tens totes escrites en aquestes quatre ratlles. Fas una descripció quasi idíl·lica del poble, del fred, del gat, de les ganes que se't noten tens de que nevi, en acabat, tot un poema en prosa.

Et vull agrair el gest de valorar-me just en mig d'aquell "fregao", com diuen Ebre enllà. Ja sé que ho vas fer amb tots els teus preferits, però a mi em va semblar un bàlsam dins del sorollós silenci en el que m'estava enfrontant. Estic valorant deixar de valorar (redundància admesa?) i demanar que tots em feu el mateix, però no deixeu de comentar i de corregir-me, que sé que encara tinc errades, i si ningú me les diu, no progressarem.

Una abraçada amic.

Ferran

M'agrada el massatge. M'agrada llegir. M'agrada escriure. Molt bona trobada i gràcies, J. Lluís.

aquesta ciutat muntanyenca. Tu me l´has enseyat. Has fet una descripció tan bella, tan rica en adjectius i detalls, que m´hi has transportat. Et felicito!

per rellegir-lo i gaudir-lo. El que vull ara, però, no és comentar-lo perquè ja ho vaig fer fa uns dies i em tornaria a repetir. El que vull és agrair-te la teva solidaritat: t'hi has abocat amb tot el teu cor, que és molt gran. Li vaig dedicar una noteta en pla humorístic a la troll i em vaig quedar tan ampla.
Gràcies per la teva generositat amb la teva acció de compensar la puntuació, però no calia: des del meu punt de vista el tema aquest em va causar més pena que ràbia, perquè penso que es tracta d'una persona amb la ment malalta.
Seguirem creant que això sí que és important i seguirem gaudint dels grans escriptors que tenim dins a relat... I no miro a ningú,he, he...
Una abraçada, J.Lluís.
Mercè

En el darrer comentari que he rebut de tu, estimat J. Lluís, em parles de lectors que ataquen els relats i els seus autors.
T'he de dir que això ho he vist des que llegeixo, comento i publico a RC, de la qual cosa ja fa prop de tres anys i que quan jo mateixa vaig rebre "gracietes" d'aquest tipus, em van dir que succeïa des de sempre. O sigui, que és com una malaltia endèmica, més aviat res personal, que ataca indiscriminadament a la població relataire.
Què s'havia fet fins ara al respecte? Marcar com "ofenssiu"...
Amb diferents persones havíem parlat en diferents ocasions de demanar a Omatech que els lectors poguessin comentar, no valorar, amb la qual cosa s'evitarien les intervencions dels "trolls" ( ja que els atacants no estan, realment, interessats en fer comentaris: sovint obvien fins i tot el text sota el qual llencen la poca-soltada ).
Ara, però, actuacions com la del Doré que tu has anomenat o el jordicatalacatala que jo mateixa i altres autors hem patit, fan veure que no resulta tan senzill: aquests "destructors" són autors amb un o dos relats publicats i per tant amb tots els drets a valorar.
De totes maneres suposo que, hores d'ara, el que menys ens importa als que ja portem un cert temps a RC es rebre una nota baixa; el que trasbalsa és sentir a l'altre costat de la pantalla el desig de fer mal a qui ni et coneix ni t'ha pogut causal mal a tu, les ganes de molestar, desanimar i criticar sense oferir criteris de millora, etc.
Això resulta especialment dur quan qui escriu llença el verí sense posar tan sols una valoració baixa: la seva única intenció és fer mal a la persona que rep el suposat cop en forma de comentari, no a la nota de l'autor. ( Com exemple, et puc citar el comentari d'eliselis2 en Al vent, o el d'olimarvirtual en Capvespre, ... Entens el que vull dir? )
Però, tot i això, crec que el disgust momentani queda compensat pel fet de rebre majoritàriament comentaris amb paraules correctes, sinceres i grates, ja que suposen que l'altre ha triat dedicar uns minuts del seu temps a llegir uns mots que he/has/hem volgut compartir i com a contrapartida ofereix la seva opinió. Això, alguns dies, s'agraeix molt.
També agrairia poder fer-te una pregunta, si volguessis posar-te en contacte amb mi a traves del correu ( l'adreça és a la meva biografia).

I ara parlem del teu darrer relat: He triat un bon moment per llegir-ho, al capvespre d'un dia de fred agut, i les teves frases, de gran valor estètic, han aixecat parets, pintat paisatges i tramés sensacions.

T'envio una abraçada rogenca,
Unaquimera

També he tingut comentaris despectius,
son en un plat de la balança,
i moltísims més d'engrescadors,
i ara per ara, escriure ( encara que amb faltes) es terapèutic, balsàmic per a mi.
Em sap greu tants bons companys/es que han deixat d'escriure. crec que caldria que
l' editora nomes deixes comentar als relataires inscrits, que es tinguessin les dades personals, per poder dialogar.

Tens tota la raó: serem els pitjors valorats però amb el cap ben alt i orgullosos d'escriure sebse la presió dels desgraciats envejosos.
M'agrada que que m'animis i jo ho faix també a tots els que hem rebut atacs de malnascuts.
Visca la lliberta d'escriptura i endevant amics

Una forta encaixada de JOANPG.

Bonic relat, que té el valor d'una bona pintura, amb tots els matisos d'un paisatge acolorit, ben estructurat, amb una paleta senzilla, però acurada.
M'agrada molt com escrius i aquest carreró es fa entranyable i evident.
Enhorabona!.
Ramon

gens estar en el apartat dels més valorats quan no és per mèrits propis sino perquè, qui no te cultura literària, hagi desbancat a persones que s'ho mereixen més que jo.
Una abraçada, Josep LLuis.

Tan sols contemplant el paisatge darrere la finestra en treus un bell poema.
La teva descripció acurada m'ha deixat gaudir d'aquest poblet entranyable, no t'has deixat ni el gat. M'ha fet l'efecte que m'hi passejava.
M'encanten aquets poblets que encara no s'han massificat i conserven el seu antic encant.

Una forta abrasada

Cada vegada que llegeixo la teva prosa poètica quedo més desarmada a l'hora de comentar-te. Em deixes sempre sense paraules amb les teves magnífiques descripcions.
Gràcies, J. Lluís, per oferir-nos-les d'aquesta manera tan magistral que només tu saps fer.
Una abraçada.
Mercè

Els pobles petits, els carrens, i tot això són molt macos de veure, de passejar, però senten millor amb una bona descripció. No és fàcil descriure d'una manera tan natural d'un paissatge, emplees paraules molt cultes. M?ha agradat.

Salut i records!
ullsblaus

descriure un paissatge amb la naturalitat com ho fas. Hom pot aprendre l'ofici, però les facultats innates es duen apreses.

Perfecte
Joanalvol

que descrigui imatges tant nítides com ho fas tu, J. Lluís. És difícil transmetre la bellesa unint paraules, i tu ho fas de tal manera que sembla com si ens transportessis allà on ets tu i que ho veiem amb la teva mirada.
Gràcies, ha estat una descripció magnífica per endur-me-la al pensament mentre em ve la son.
Una abraçada

Continuo pensant que és envejable la teva facilitat per a la descripció de paisatges. He vist el carreró! Solament un però… Ens deixes amb les ganes de continuar llegint la novel·la -no escrita- que podria seguir a aquesta introducció.
Crec que és el primer dels teus escrits, que no he tingut de mirar cap paraula al diccionari.
Gràcies, novament, per escriure!
- Joan -

ja saps el que penso de tu com a relataire, tan sols puc dir-te: GRÂCIES, MESTRE.
Una abraçada.
Nonna_Carme