EL CARRER ESTRET I LLARG

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Al sonar el timbre la Elena va córrer a obrir, no esperava ningú i portava uns texans vells junt a una samarreta descolorida. La cara de una dona de mitja edat que li va semblar vagament familiar la va mirar amb ulls tristos i grossos de color marron . Elena oi ? va dir ..... . Si va dir l´ Elena m’entres es posava be un ble de cabells que li queia sobre el front.
La dona va tornar a somriure i va dir, fa molt temps ens varem conèixer soc la Maruja, si la minyona dels veïns, érem molt joves.
- No pot ser va dir l ´Elena i va reconèixer en la dona de mitja edat a la noia de setze anys sola i desvalguda que havia perdut la mare feia poc i que els veïns es varen emportar de vacances per fer un favor al pare. No era ben be una minyona, ella ajudava a les feines de la llar, era millor dit una recollida a la que cuidaven amb afecta.
La abraça i la va fer passar al interior de la casa no gaire endreçada. Perdona li va dir, no m’agrada gaire fer feines a la llar i jo no puc tenir ni que sigui una minyoneta com erets tu. I va riure agafant-la pel braç i portant-la a la cuina. La cuina era l´ habitació mes endreçada i bonica de la casa.
Com m’has trobat, si ja se que el poble es petit però ....
Vols prendre alguna cosa , deia obrin la nevera i constatant que sols hi tenia una coca cola.
La dona anomenada Maruja va dir , no gracies, mira passava per aquí, millor dit he vingut expressament. No ens havien vist mes però jo sempre t´ he recordat . Saps ahir vaig enterrar el meu marit i es va posar a plorar.
L´Elena s’apropa a l’antiga amiga i l’abraça.
- Saps no sabia ni que estaves casada ni coneixia al teu marit però ho sento de veritat li diu.
I com has vingut aquí ?
Dons mira aquell estiu havia mort la meva mare i tu em vas consolar . No tinc ningú mes , no teníem fills ni tinc gaires amics , al cap de trenta anys he pensat amb tu.
L´Elena, se la mira i li diu. Ja t’he dit que ho sentia molt , però com es que en trenta anys no t’has recordat de mi ?
Jo al principi t’escrivia i tu no em vas contestar mai. Jo et vaig felicitar per Nadal i tu no em vas contestar.
No creus que ara es una mica massa tard ?
- Si diu la Maruja, s ´aixeca de la cadira i va cap a la porta, les llàgrimes li regalimen per la cara.
- Es massa tard, perdona Elena, no tenia d´haver vingut.
Elena l’acompanya a la porta i li diu, sento la mort del teu marit, però no crec que ara et pogués consolar, no et conec, ha passat massa temps, ho entens oi ?
Si diu la Maruja i baixa corrents les escales i es perd pel carrer estret i llarg.
L´Elena tristament tanca la porta, es queda amb un ai al cor anguniosa i trista potser pensant ha sigut massa dura.

Comentaris

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-10-2016 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1432

    Ja saps que no tanquem fins passats Reis,

    Gràcies,

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-10-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 19-10-2016 | Valoració: 10

    Una mica dura si que és la protagonista

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.