Cercador
EL CARDENER. L’ARTÈRIA VITAL
Un relat de: Antonio Mora VergésAnaven la Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez , a les fonts del Cardener (1.050 metres altitud ), aquest riu que vertebra una comarca natural, a la que havia de donar nom en la proposta de la divisió de Catalunya en comarques , feta pel geògraf sabadellenc Pau Vila Dinares, per encàrrec de la Generalitat Republicana.
El Cardener neix prop de la Coma, població del Solsonès – que és com finalment es va dir aquesta petita comarca, de la que Cardona es negà a formar-ne part - al vessant oriental de la serra de Port del Comte, té ja a les fonts un cabal relativament important, que s'ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd (prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa).
S’anirà fent gran gràcies als seus afluents, l'aigua de Valls que neix a Gósol,, i se li afegeix a Aigüesjuntes (on fou projectat, ja el 1921, un pantà), prop de Sant Llorenç de Morunys (1,82 m3 per segon). I l'aigua d'Ora, que es forma al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, ha esculpit l'aspre relleu de la capçalera de la conca.
A partir d'aquest punt travessa en fraus feréstegues i pregones de 600 metres de fondària la massa de conglomerats procedents de l'erosió dels Prepirineus.
A la sortida d'aquests engorjats, a Olius, ja porta 2,7 m3 per segon. Més enllà, els conglomerats són substituïts per sediments com més va més fins, i la vall és menys pregona i més ampla.
Entre Olius i Clariana de Cardener és embassat per la resclosa de Sant Ponç, de 25 hm3 de cabuda.
Passa després per Cardona, Súria i Manresa, i s'uneix al Llobregat 8 km avall d'aquesta última, al terme de Castellgalí.
En aquest tram ha rebut les aigües del riu Negre (o riera de Solsona) , de les rieres de Salo, Coaner, Fals, Rajadell i Guardiola, per la dreta, així com les de la riera de Navel, d'Hortons, d'Argençola i de Vallverd, per l'esquerra.
Hidrològicament és un riu de cabal migrat (5,2 l/km2/seg). Té altres aigües equinoccials (maig i octubre). D'un règim exaltat, passa, de gairebé sec a l'agost, a grans riuades tardorals.
El Cardener fou, als segles IX i X, la frontera occidental de la Catalunya Vella.
Avui Catalunya està catatònica [ síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora ], esperem que com en el passat retorni plenament la vida a les seves artèries vitals.
Concloure amb un , amén ! , sembla cosa obligada, oi ?
El Cardener neix prop de la Coma, població del Solsonès – que és com finalment es va dir aquesta petita comarca, de la que Cardona es negà a formar-ne part - al vessant oriental de la serra de Port del Comte, té ja a les fonts un cabal relativament important, que s'ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd (prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa).
S’anirà fent gran gràcies als seus afluents, l'aigua de Valls que neix a Gósol,, i se li afegeix a Aigüesjuntes (on fou projectat, ja el 1921, un pantà), prop de Sant Llorenç de Morunys (1,82 m3 per segon). I l'aigua d'Ora, que es forma al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, ha esculpit l'aspre relleu de la capçalera de la conca.
A partir d'aquest punt travessa en fraus feréstegues i pregones de 600 metres de fondària la massa de conglomerats procedents de l'erosió dels Prepirineus.
A la sortida d'aquests engorjats, a Olius, ja porta 2,7 m3 per segon. Més enllà, els conglomerats són substituïts per sediments com més va més fins, i la vall és menys pregona i més ampla.
Entre Olius i Clariana de Cardener és embassat per la resclosa de Sant Ponç, de 25 hm3 de cabuda.
Passa després per Cardona, Súria i Manresa, i s'uneix al Llobregat 8 km avall d'aquesta última, al terme de Castellgalí.
En aquest tram ha rebut les aigües del riu Negre (o riera de Solsona) , de les rieres de Salo, Coaner, Fals, Rajadell i Guardiola, per la dreta, així com les de la riera de Navel, d'Hortons, d'Argençola i de Vallverd, per l'esquerra.
Hidrològicament és un riu de cabal migrat (5,2 l/km2/seg). Té altres aigües equinoccials (maig i octubre). D'un règim exaltat, passa, de gairebé sec a l'agost, a grans riuades tardorals.
El Cardener fou, als segles IX i X, la frontera occidental de la Catalunya Vella.
Avui Catalunya està catatònica [ síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora ], esperem que com en el passat retorni plenament la vida a les seves artèries vitals.
Concloure amb un , amén ! , sembla cosa obligada, oi ?
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429070 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS