El capritx mal fiat

EL CAPRITX MAL FIAT

L’abominació va caure a sobre d’ell com un cop de martell terrible. No va poder-ho suportar, no, ni molt menys. Allò el va abatre del tot. Li agafarien tot el que tenia a les butxaques en qualsevol moment, en aquell carrer, a les quatre de la matinada aproximadament... i ja no hi havia res a fer.
S’endurien la seva carta d’amor, l’única que havia escrit en sa vida, als seus trenta-vuit anys.
Però no, resulta que la carta d’amor la tenia ella, la Sònia, tan de temps que n’havia esperat una en va... i ara jeia amb ell, mort en aquell carrer, ella l’havia atropellat amb la grua dels obrers que començarien la tasca d’aquí a unes tres hores i mitja. Va llegir la carta... ¡era ell! ¡havia comès l’assassinat a l’inrevés! ¡l’havien enganyada!... va plorar el seu propi homicidi damunt el ventre de l’home que hauria sigut seu, el d’ella,... la sang es barrejava amb les llàgrimes.
Se sentia tan frustrada... aquell amant terrible li havia fet cometre allò que mai hagués comès. Va començar a caminar cap a vés a saber on, li era igual, cap a cap lloc... va començar a sentir les sirenes...


Sergi Elias Bandrés
08/07/2017