El capítol que vull oblidar

La meva historia, no ha sigut ni la més fàcil ni la més difícil. De fet, la meva història és com un capítol apart de la meva vida. No n'heu tingut mai? d'aquells moments que es van convertir amb anys, que preferiries oblidar? Jo sí, i abans d'oblidar-los, vull deixar constància que no és una comparació amb ningú i molt menys ho explico perquè us hi sentiu identificats. Aquesta, és la meva història i l'explicaré a la meva manera amb tots els pros i contres. Fa 5 anys, escoltant "El tren de mitja nit", eren les dos de la matinada, jo i la meva mare esperant a que s'obrís la porta, que els sorolls de les claus petessin contra ella. A les tres i set minuts l'esperada porta es va obrir, el meu pare amb unes quantes copes de més.., la meva germana es va despertar i em va preguntar: "Què li passa al papa?" jo sense saber què respondre-li, li vaig dir: " Vesteix-te, avui anem a dormir a casa la tia". Ella amb tota la normalitat d'una nena de quatre anys, va agafar el seu nino preferit i va sortir per la porta que no s'havia tancat. Vaig mirar al meu pare amb despreci, l'home que m'havia cuidat 11 anys, i mai havia dubtat de mi. Jo ara si, d'ell. L’endemà va continuar tot, com si no hagués passat res. Els següents dies, ja ni l'esperàvem, no me'l podia imaginar, tenia fòbia als bars i no suportava veure com els altres nens es divertien amb el seu pare. Era una mena de rutina: Posar-se trista, enfadar-se, plorar, eixugar-se les llàgrimes i anar a dormir. Al cap de 3 anys va deixar de fer-ho, el dolor però, continua aquí, dintre meu, mai vaig sentir un trist perdó. Simplement es va pensar que si em regalava unes botes, tornaria a somriure com ho feia abans. Potser, si em veiéssiu pel carrer pensaríeu que soc una persona optimista, que dona oportunitats a la vida i no s'enrepenteix mai de res. No es així, m'enrepenteixo de cada pas que faig, el meu optimisme, és una protecció que m'he creat perquè ningú em pugui tornar a fer malt com m'ho va fer ell, i les oportunitats que dono són les que no m'ha demanat. Res, és el que sembla.