El Capità, (segona part).

Un relat de: AINOA

Quant el capità anava camí a la seva casa, amb el seu company del exercit. Dins del cotxe negre en els seients vermells, sentia que malgrat l'aire acondicionat que hi havia una suor freda, que li baixava per tot el cos. Estava tant nerviós que ni las paraules del seu company, podien assossegar-lo. En arribar el seu poble el cotxe va començar a reduir la velocitat fins que es va aturar davant de la seva casa. Allí estaven esperant-lo el seus pares en molta angoixa perquè no sabien en quin estat, estava el seu fill. Estaven molt preocupats ja que de quant se'n va anar, tampoc havien sabut rés.Un cop aturat va baixar del cotxe amb la ajuda del seu company que en cap moment el va deixar ja que ell estava molt dèbil i no es podia valdre per ell sol. Desprès van pujar a dalt a casa i el van acompanyar a la seva habitació que encare estava igual com ell la va deixar.Tant aviat com el van posar el llit, els seus pares li van donar una forta abraçada, desprès la seva mare se'n va anar a la cuina a preparar-li un got de llet i unes galetes casolanes que havia fet, per quant arribessin del viatge. Tot seguit li van donar unes pastilles per el dolor, ja que feia moltes hores que estava assegut i la ferida li feia força mal. Va comença a agafar-li son fins que va quedar del tot adormit.Llavors els seus pares i l'amic van anar el menjador i mentrestant berenaran el got de llet amb galetes, varem aprofitar per parlar de que seria lo més convenient per el seu fill ja que tenien por de que es trobes estrany de tornar a ser casa després de tant de temps.A las dues hores de estar reposant es va sentir un crit molt sec de dolor, i tots junts van anar corrents cap a l'habitació avere que li havia passat. El capità estava tot negat de suor i en cara de espantat, dons havia tingut un mal son en el que revivia el combat el qual quasi be, li va costa la vida. La seva mare va anar a la cuina a preparar-li una tisana perquè es assossegues, després de beure la tisana varen quedar-se a l'habitació amb ell escoltant lo que el capità els explicava dels afers que van succeir en aquell combat.Tot seguit es va fondre amb una forte abraçada amb el seu amic, mentre las llàgrimes els hi baixaven per els seus rostres recordant aquells companys que van morir lluitant el combat, tot i parlant es va fer de nit. Llavors la seva mare se'n va anar a fer el sopar, va fer una escudella catalana i rostit de pollastre amb patates i rovellons.Quant u va tindre fet, els va cridar perquè anessin a la taula a sopar, van anar tots el menjador i es van posar a menjar, la mare se'ls mirava emocionada perquè feia molt temps que no estaven tots junts a la taula.Quant van acabar se'n van anar a dormi, ja que estaven molt cansats de tot el dia i el seu company el mati tenia que marxar el seu destí. Van dormi com angelets tota la nit fins que es va fer de dia, llavors es van aixecar tots per esmorzar i acomiadar l'amic que tant el va ajuda, va ser un dia trist per ell pro tenia que marxa ja que solament havia vingut a acompanyar-lo, es van donar una forta abraçada i desprès va marxar fent-li la promesa de que es tornarien a veure. Als tres dies de esta a casa reposant, es va trobar una gran milloria i ja havia deixat de delirà, gracies a la seva mare que en tot moment va esta cuidant-lo perquè no li faltes rés. Malgrat la seva millora ell es sentia deprimit, dons el seu cor anhelava esta el exercit amb els que per ell van ser la segona família. Anaven passant els dies i ell es trobava més bé, pro sentia un buit dintre seu el no saber rés d'aquella noia que tant va estimar i ve deixar per anar el exercit. Quant poguera sortir el carrer,va anar a trobar-la a casa seva, pro allí ja no hi vivia ningú. Va estar uns dies fins que va saber on era i sense pensau mes va anar aquella adreça que li havien donat, va trucar a la porta i va sortit la noia amb un fillet els braços, la qual es va quedar molt impressionada. Ell se la va mira molt desconcertat demanant-li que li expliques el que havia succeir i la noia ixi u va fer. Va dir-li que l'havia estat esperant molt de temps i que ell mai s'ha havia molestat per fer-li una trucada o escriure una carta dient-li que estava bé. El temps va anar passant i li deien que no tornaria més i fins i tot, que potser estava mort,perquè ningú sabia d'ell. Per ella va ser molt dur i llavors va decidir fer cas a la gent que l'estimava i va començar a sortir amb una colla que tots els dissabtes anaven els embalats dels pobles propers que hi feien la festa major. Allí va conèixer el que ara es el seu marit i pare del seu fill, tot va ser un dia ballant el ball del fanalet quant ell li va demanar que es cases amb ell, la noia malgrat que no se'l estimava va acceptar,dons es sentia en deute amb ell perquè l'havia ajudat molt en aquell temps tant difícils per ella. Llavors el capità amb el cor destrossat i els ulls plens de llàgrimes va desitja que aquella bala que l'havia malferit li hages produït la mort ja que es sentia defallir. Es va acomiada d'ella i va decidir anar a casa a fer las maletes per tornar a marxar, dons la seva vida allí no tenia massa sentit. Es va maleir perquè per haver sigut tant egoista de pensar només en ell i la seva feina, va perdre la dona que mes estimava. I els pocs dies, quant es va trobar amb mes forces va decidir tornar el exercit a combatre juntament amb els seus companys, perquè era l'únic lloc a on realment es sentia feliç.

Comentaris

  • Si em permets...[Ofensiu]
    Underneath | 04-12-2005

    faré un poema sobre el capità, o més ben dit, que podria haver escrit el capità. Ja hem diràs que et sembla quan el tingui fet. M'ha agradat molt la història.

  • Descabdellant la troca[Ofensiu]
    llu6na6 | 02-10-2005 | Valoració: 9

    gràcies pels teus comentaris tan genrosos i afables. moltes gràcies AINOA

    Ja llegiré la primera part. És un relat molt real, com la vida!

    Hi pot passar de tot en aquest joc que en diem vida, oi? I en això segurament hi rau la gràcia, l'emoció, la sorpresa.

    De vegades ens fa mal, però també dins del dolor es poden trobar respostes. Per exemple tu ets una resposta viva a tots els que comentes (com ara a mi)

    Quan el relataire escriu, es despulla una miqueta i ens regala quelcom de molt valuós: ell mateix!

    Això fas tu AINOA, regalor-nos una mica de tu mateixa en els teus relats.Quina joia! Gràcies pel teu valuós regal!

  • OhCapità | 05-07-2005

    de Capità a Capità, mmm, però jo no faig guerres, mmm, tan sols navego i escric poesia ...
    Una història interessant. Penso el mateix que l'amiga Shu Hua, mmm, hauries de mirar una mica les faltes, mmm, però la història està ben estructurada i enganxa.

    Felicitats,

    OhCapità.

  • sembla algú que coneguis[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-04-2005

    També sembla un temps antic, parles de l'envelat, de galetes casolanes, d'un militar que va a combatre...
    Personalment no m'agraden gaire les històries de militars, però és cert que la teva enganxa. Potser perquè sona a real. Molt ben descrita la història d'amor. Per fi una dona que sap enviar a la porra al nòviu fugitiu i se'n busca un altre. I ell, almenys, reconeix que va ser un egoïsta. Ara, que se'n torni a gust a la batalla... Clar que si té esperit guerrer, millor que faci guerres.
    Només et diria que miressis una cosa: les faltes. Fan de mal llegir. Però l'important és la història.
    Un petó
    Glòria

  • aclariment[Ofensiu]
    AINOA | 08-03-2005

    Hola amics, vull fer un aclariment sobre el relat. Els que heu llegit la primera part haureu vist que i diu, que va marxa dos mesos.
    Va ser una errade en realitat son dos anys.
    Gracies.

Valoració mitja: 9.33