El capità Brut

*


Estava sol. Sol en la immensitat del mar. La seva tripulació s'havia amotinat i, encara va estar de sort que no el passessin per la taula i el llancessin per la borda.

El van deixar a la seva sort... en una petita barca, amb un sol rem, i amb menjar... per a dos o tres dies a tot estirar.

Com podia ser que aquella colla de desagraïts li fessin això a ell, el capità Brut? A ell, el pirata més sanguinari de tots, que els va donar feina quan ningú no els volia... A ell, que era el que més vaixells enfonsava...

El capità Brut remava amb totes les seves forces, però això de tenir un sol rem li dificultava, i molt, el seguir una línia recta.

-Hauré de descansar una mica. Descansar i menjar. Poc, no puc quedar-me sense res, només en un parell d'àpats. He de guardar forces per a quan atrapi aquesta patuleia que m'ha abandonat -Es digué a ell mateix, cansat de no tenir a ningú amb qui poder conversar.
-És que no saps, per què t'han abandonat? -Li preguntà, a tall de contesta, una cara enriolada, amb una gran barba blanca, un trident i una corona al cap, tot emergent al seu davant.
-Òndia, tu! Qui ets?
-Sóc un que t'està molt agraït i...
-Doncs si m'estàs molt agraït, apartat't del meu camí i deixa'm seguir endavant.
-No saps amb qui estàs parlant?
-Com que has sortit del mig del mar... suposo que seràs un ‘sireno'.
-Ha, ha, ha!
-I ara de què rius?
-No m'has reconegut? Mira'm bé... porto barba blanca, un trident i una corona.
-Pels set galàpets enfurismats. No estic d'humor per a endevinalles.
-Sóc... Neptú!
-Set llamps l'un darrere l'altre. No t'havia vist mai!
-Em deixo veure poc. Ho vols saber o no, per què t'ha abandonat la teva trepa?
-M'estàs fent perdre molt de temps... majestat marina... però suposo que com més aviat m'ho diguis, abans podré marxar.
-Els teus homes, estan cansats d'abordatges. Estan cansats d'enfonsar vaixells. Estan cansats que tu t'emportis... quan hi ha oportunitat, la part del lleó...
-Només faltaria, per això he fet la carrera de pirata, amb les notes més baixes i deshonroses del curs!
-Evident que els teus mestres estaven molt contents del teu mal comportament i dels teus grans coneixements de la teòrica, que dominaves com ningú.
-És veritat. A cada curs treia matrícula ignominiosa. Quins temps!
-Però, a la pràctica ja no resultes, almenys per a la teva patuleia, tan avantatjós.
-Per què, si enfonsaven els vaixells amb una facilitat espatarrant?
-Per això mateix. Fèieu una feina tan eficaç... que de material de guerra ja en gastàveu ja, però no teníeu temps de fer la recaptació. Els vaixells s'esfondraven amb els seus tresors.
-Ja, ja ho vaig entenent... però i tu, abans m'has dit que m'estaves agraït.
-Tu diràs! Tots els vaixells que tu t'has carregat han enriquit les meves arques.
-Per set tortugues de carreres! Ja em podries donar una part... del que has aconseguit a les meves espatlles.
-D'acord! N'estudiaré un percentatge...
-Ja en parlarem del percentatge. Ara et voldria demanar un favor.
-Digues. T'escolto.
-Ajuda'm a trobar...
-El teu vaixell amb els amotinats?
-Sí!
-Au, va, que t'espitjo.
-Anirem al 50%
-Jo et volia proposar el 0,10% per a tu.
-El 49?
-El 0,20?
-El 48?
-El 0,30?
-...
-...