El cap se'n va volant amb ales de vés a saber què

Aquesta nit,
he besat carn
més que persones.
Dins masses humanes,
he obert camins
que em duien on vomitar.
Líquids blaus
s'escolaven gola avall,
enfurismats per no fer-los més cas.
El terra s'omplia de sabates
i de sobte,
no hi havia res.
El cap em pesava.
Les cortines s'han quedat petites,
i han deixat passar un doll de llum
per dir-me que ja érem al matí.
On quedaven,
l'esma i la voluntat?
Tot pesava més del normal..
He deixat escapar algun somriure,
molt, molt absent,
i he caigut de caps a terra,
sense ganes ni tan sols de mossegar
els peus que m'aixafaven les galtes grises.
Sols he murmurat:
"sóc massa jove, encara,
com per dir les coses d'una sola manera.
No vulls mans,
deixeu-me estar."