El Cap al Forat

Un relat de: Joan G. Pons
He ficat al cap i tot plegat foscor.

Uns ditets coneguts palpejant l’esquena, m’han comunicat una certa tranquil•litat.

- Hola Joan !
- Hola bon amic Follet ! M’animen els teus tocs i he vist colors lluminosos.
- Què has fet ?
- He ficat al cap a un forat atractiu.
- I què has trobat ?
- Uns factors molt positius en les relacions de la gent amb la gent.
- M’ho expliques ?
- Avia’m què et sembla ?

• To de veu..... El so acompanya el que podem dir, compartir, comentar....
• La mirada.... Mirar horitzontalment a l’altre... al seu rostre, ulls, amb delicadesa.
• El somriure.... el meu vestit al meu rostre. De forma natural, fàcilment... ajuda molt a connectar.
• Gratitud... A més de la paraula gràcies, una actitud valorativa d’agrair... inclòs a un-a mateix-a.

Comentaris

  • El forat del coneixement?[Ofensiu]
    Jon | 04-12-2013 | Valoració: 10

    Conèixer i descobrir les relacions humanes, tal i com arribem a interactuar, és una troballa molt especial... quantes vegades no hem sentit una satisfacció i un plaer en el diàleg i en la relació personal amb cada veí, amb la botiguera de la fruiteria del costat... ben bé que només hi falta una cosa: un bon somriure. I pensar que un gest tant simple pot alegrar i canviar el dia a qui menys t’esperes! un petit relat d'allò més significatiu!

    Una abraçada

    Cesc

    Per cert... et poso a preferits! (salut!)