El caos és tan absurd!

Un relat de: llamp!
Feliçment casat amb la meva imaginació,
Responc a la mediocritat del sistema
Mitjançant l’absurditat de les paraules.

El caos del terratrèmol fet assiduïtat,
Destrueix, al pas que, constant, desmembra
Tota casuística d’allò raonable i establert.

L’abstreta traçabilitat del producte
S’esmuny entre la basarda ignominiosa
Quan la lluna se’n va a dormir amb la foscor.

Resclosit en l’espai, el caos s’allibera
I deixa pas a l’absort temps de sembrar
Per recollir brins d’estupefacció.

Remordiments anquilosats remembren
Dies en què l’orgull quedava ferit
Per una hipocresia creixent i desmesurada.

Qui rondinava, s’esqueixava el pensament
Per reduir a la mínima expressió
Tot allò que li mancava de raó al caos.

Però, arbitràriament, no hi havia desenllaç
Tal com l’imaginava el cavaller desensellat,
Sinó desencant en una visió omnipresent.

Desllorigat el caos revulsiu,
Em repanxolo en el sí de la incongruència
Tot esperant la vertiginosa restitució.

I tan sols em veig al marge rocallós
D’un cingle de tergiversa sumptuositat
En un anar i venir d’un abús de solemnitat.

Deu ser que encara no m’he despertat
I que el meu deliri s’esfilagarsa pel discórrer
Entre el caos i l’absurditat més punyent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer