Cercador
El caos és tan absurd!
Un relat de: llamp!Feliçment casat amb la meva imaginació,
Responc a la mediocritat del sistema
Mitjançant l’absurditat de les paraules.
El caos del terratrèmol fet assiduïtat,
Destrueix, al pas que, constant, desmembra
Tota casuística d’allò raonable i establert.
L’abstreta traçabilitat del producte
S’esmuny entre la basarda ignominiosa
Quan la lluna se’n va a dormir amb la foscor.
Resclosit en l’espai, el caos s’allibera
I deixa pas a l’absort temps de sembrar
Per recollir brins d’estupefacció.
Remordiments anquilosats remembren
Dies en què l’orgull quedava ferit
Per una hipocresia creixent i desmesurada.
Qui rondinava, s’esqueixava el pensament
Per reduir a la mínima expressió
Tot allò que li mancava de raó al caos.
Però, arbitràriament, no hi havia desenllaç
Tal com l’imaginava el cavaller desensellat,
Sinó desencant en una visió omnipresent.
Desllorigat el caos revulsiu,
Em repanxolo en el sí de la incongruència
Tot esperant la vertiginosa restitució.
I tan sols em veig al marge rocallós
D’un cingle de tergiversa sumptuositat
En un anar i venir d’un abús de solemnitat.
Deu ser que encara no m’he despertat
I que el meu deliri s’esfilagarsa pel discórrer
Entre el caos i l’absurditat més punyent.
Responc a la mediocritat del sistema
Mitjançant l’absurditat de les paraules.
El caos del terratrèmol fet assiduïtat,
Destrueix, al pas que, constant, desmembra
Tota casuística d’allò raonable i establert.
L’abstreta traçabilitat del producte
S’esmuny entre la basarda ignominiosa
Quan la lluna se’n va a dormir amb la foscor.
Resclosit en l’espai, el caos s’allibera
I deixa pas a l’absort temps de sembrar
Per recollir brins d’estupefacció.
Remordiments anquilosats remembren
Dies en què l’orgull quedava ferit
Per una hipocresia creixent i desmesurada.
Qui rondinava, s’esqueixava el pensament
Per reduir a la mínima expressió
Tot allò que li mancava de raó al caos.
Però, arbitràriament, no hi havia desenllaç
Tal com l’imaginava el cavaller desensellat,
Sinó desencant en una visió omnipresent.
Desllorigat el caos revulsiu,
Em repanxolo en el sí de la incongruència
Tot esperant la vertiginosa restitució.
I tan sols em veig al marge rocallós
D’un cingle de tergiversa sumptuositat
En un anar i venir d’un abús de solemnitat.
Deu ser que encara no m’he despertat
I que el meu deliri s’esfilagarsa pel discórrer
Entre el caos i l’absurditat més punyent.
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
347434 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès