El canvi

Un relat de: ghn666

No sé encara el perquè d'aquest canvi tan ràpid.
Només sé que un dia vaig decidir fer un canvi i que de moment aquest m'està agradant. Em sento millor amb mi mateixa.
Poder el que va fer que canvies de cop i volta va ser que ja estava cansada que tothom em digués que era una ‘borde' i que gairebé ningú es volgués apropar a mi perquè els podia saltar amb algun moc o perquè no ho sé, poder perquè la meva contestació era massa directa i sense embuts, sense enigmes que es poguessin desxifrar poc més tard.
El fet és que he canviat.
O poder han canviat ells.
No ho sé.
O poder no he canviat i el sol fet de dir que he canviat fa que els altres em tractin com a una nova persona.
En realitat, no ho sé.
Ara em diuen que no tenen por de parlar amb mi, poder abans es pensaven que me'ls menjaria quan em diguessin que si això o allò altre.
No ho sé.
El fet d'haver canviat d'actitud fa que ara estiguin més propers a mi, que m'expliquin coses que abans no s'atrevien a explicar-me (encara que no sé el perquè no s'hi atrevien).
Ara quan algú em diu alguna cosa i li contesto malament, com acostumava a fer abans, suposo que per desfogar-me o no ho sé, poder perquè aquell dia m'he aixecat amb el peu esquerra, demano perdó per la meva contestació després de reflexionar-hi i adonar-me que m'he equivocat i que poder la raó no sempre la puc tenir jo, cosa gairebé impensable abans.
Poder m'estic fent gran.
Poder estem passant més hores junts i m'estan començant a conèixer.
No ho sé.
Poder no he canviat jo, sinó el món, el meu entorn... No ho sé.
Poder la meva mala llet d'abans era producte de la meva inseguretat envers els altres, de la meva timidesa.
No ho sé.

Comentaris

  • aps! per cert![Ofensiu]
    kispar fidu | 05-03-2007

    no podia ser menys...

    ghn666

    jajajaja

    el vam clavar! ;) i això que vas dir que el canviaves, eh...

    ets "incorregible" jeje, tot i que les aficions no cal pas corregir-les... són imprescindibles!!!

    petonets,
    Gem's (o cabreta)

  • Una Muuuuuuuu Sueeeeeelta per Relats! jeje[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-03-2007

    eis! uala! no s'hi val! sóc la última en passar-m'hi...! això és trampa...! Que consti que és per manca de temps últimament, eh!!! i perquè aquest finde he estat bastant ocupada (i cansada...jejeje...). Tot just fa una estona llegia el teu mail informador de la entrada a RC!

    Primer relat que escric i que ensenyo a més gent a part de mi mateixa. i a mi! que jo vaig llegir-lo en "primicia"! ;)

    Ja te'l vaig comentar... però tornarem a llegir-lo! jeje;

    segueixo afirmant, que no penso que fossis borde... tot i que no nego que el canvi s'ha notat molt, i pel meu punt de vista molt positivament! de debò! personalment, m'encanta aquest canvi! A vegades tampoc ens cal saber ben bé el perquè dels canvis, o de les preguntes; simplement, guaitem els nostres passos i els fem girar de manera diferent... Penso que abans erets molt més reservada i et mantenies una mica al marge de tot, com si volguéssis mantenir les distàncies... Pel que fa a "borde"... potser sí que sovint deies les coses un xic massa directament... però tampoc considero que fossis borde... (a les pràctiques d'instruments II no vam tenir discusions! =)).

    També torno a dir que no em feia pas por parlar amb tu! tot i que sí que em costava molt més... a vegades em semblava com si no et conegués... que realment no sabia res de tu... I ara és com si t'haguéssis obert molt més, m'agrada! estàs més "sueeeeelta"!!! jajaja

    Crec que aqueta última frase ho defineix tot: Poder la meva mala llet d'abans era producte de la meva inseguretat envers els altres, de la meva timidesa.

    Hi estic d'acord... no per la mala llet... però si per les distàncies... per la timidesa... (cosa que jo també tinc de vegades i tenia mooolt abans, eh!).

    M'agrada que hagis fet aquest petit giravolt. Estic contenta d'haver pogut conèixer a la vertadera Meri! Amb qui compartir converses les nits de mitges-borratxeres passejant pel passeig de la Concha camí de l'alberg..., compartint petits cotilleos, intercanviant informacions... jejeje, és genial! ;)

    Bé Meri, doncs que penso que pots estar ben contenta d'aquest canvi que potser t'ha fet mirar la vida de manera diferent... amb uns altres ulls... i que m'alegro que t'hi sentis a gust, perquè al cap i a la fi és el més important... Caminar sense identificar-se ni sentir-se segur dels propis passos és com respirar sense agafar aire...

    ens veiem pels passadissos!
    petons i bones nits! jeje
    Gemm@

  • "No ho sé"!!![Ofensiu]
    Matterhorn | 05-03-2007 | Valoració: 9

    m'has copiat!! la noia nohosé et comenta.... i t'ha descobert! jejeje
    És curiós... m'ha fet gràcia el relat. Com reflexiones sobre un canvi q dius q has fet.
    Si vols q et digui la veritat.... a mi smpre m'ha agradat parlar amb tu, i crec q si tires un moc o stas borde, no passa res. Tothom pot tenir un mal dia, i sense cap problema dspres es demana disculpes, o no, i ja està.
    Merixan, ets una persona tope fàcil de xerrar amb ella. Recordaré sempre la conversa q vam tenir tot el viatge de Hondarribia (diria q era aket poble) a Pamplona. Jo stava d mal humor pq les coses ja començaven a no funcionar gaire bé. I gràcies a aquell viatge xerran amb tu, em vaig ficar millor. (merciii ;) jeje)
    I no ho sé... potser no és q t'estiguis fent gran, sinó q simplement no t trobaves bé amb tu mateixa i en sabies el perquè. Això passa sovint, i és perfecte que trobis el perquè i en decideixis fer un canvi. Poca gent ho aconsegueix fer això!
    apa, deixo de fotre't el rollo i ja xerrarem!!!!
    Que vagi molt bé!
    Fins dma!!!!
    ah! i enhorabona pel teu estreno!!! Hem d'enganxar a tots els topets!!! Jejeje ;) Espero el següent!!!

  • Jo crec que en el fons…[Ofensiu]
    Menorca | 05-03-2007

    …"el sol fet de dir que he canviat fa que els altres em tractin com a una nova persona" és possble. Perquè, a vegades, només de repetir les coses ens les acabem creient.

    "Poder m'estic fent gran. Poder estem passant més hores junts i m'estan començant a conèixer." Això és una gran veritat. Tots junts creixem com a persones i ens comuniquem. Realment si vivisim aïllats de la resta de la gent només creixeriem físicament. És el contacte amb els postres iguals el que ens fa madurar.

    Fins aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ghn666

9 Relats

23 Comentaris

7718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75