El camioner i el gos.

Un relat de: ricardet


Era nit fosca. Un camió solitari amb el conductor i un company. Estaven fatigats i els vencia la son. De sobte entropessen amb alguna cosa. Era un gos que udolava de por i dolor. El camioner va parar i s’acostà a l’animal rebentat. Va tornar al camió i va agafar de la caixa de la ferramenta una barra de ferro. El gos seguia queixant-se. Aleshores, l’home mamprengué a pegar-li garrotades fins que la desgraciada criatura va callar i va deixar de bellugar-se. Tornà amb el seu company amb cara de circumstàncies.

- Has fet el que havies de fer, Pere, no has de sentir-te culpable. Jo també he passat per cassos semblants: gats, conills i algun gosset. És el que té conduir de nit per carreteres allunyades de les poblacions. Hem de tirar endavant per motius de seguretat. Si tractes d'esquivar bruscament algun animal pots tenir o provocar algun accident, eixir-te’n de la carretera, bolcar... Una pena, però és així. El que has fet és acurtar l’agonia del gos.

El conductor estava capficat en sí mateix i, sense mirar-lo, li va dir al seu company.

- És que no ha estat per compassió el que he fet. He sentit una sensació de plaer. He gaudit de les garrotades que li he pegat amb ganes a eixe gos negre com la nit tacat de roig per la sang. De fet, podria haver-lo mort amb un sol colp, però he preferit prolongar-li l'agonia colpejant-lo primer en les potes perquè tingués dolor i no morís tan aviat. Potser tinga instint criminal.

A partir d’aleshores el camioner no va poder dormir tranquil mai. Sentia lladrucs i udols de gossos ferits en mig de la nit. Va recórrer als somnífers. Sense un somni reparador no es pot conduir un camió. Arribà el moment que les píndoles ja no li feien res i els lladrucs i udols se li ficaren dins del cervell. Eixa jornada havia de fer un llarg viatge a soles. En una carretera solitària se li aparegué, o això va creure, el gos negre que va atropellar i rematar. Va donar un cop de volant bruscament per no atropellar l’animal i va bolcar el vehicle llançant el seu cos barranc avall. Junt al cadàver de l’home hi havia un gos negre.

Comentaris

  • Venjança[Ofensiu]
    kefas | 18-02-2018

    Les ànimes de gos, abans de reencarnar-se en qualsevol corrupte, es queden una estoneta per venjar-se dels malfactors.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: