El camí que segueixen les ànimes (homenatge a totes les víctimes innocents)

Petjades esborrades a la sorra del silenci,
Ningú sap quin camí segueixen les ànimes?
Molts paradisos i inferns s'han creat,
Subterfugis, distraccions, malabars, culs de sac,
Però ningú sap quin camí se les emporta.

Sento les parets del més enllà,
Esquerdant-se amb el crit esquinçat dels innocents,
Espai superpoblat i estèril,
On només el dolor té un lloc de privilegi,
Presó que és obligada pàtria per les víctimes.

Ningú sap quin camí segueixen les ànimes,
Ni quin és el lloc on se'n van,
Mentre els dies es fonen com metall a la farga,
Farga que devora metall per fer més bales,
Bales que tracen un nou revolt al camí…

Però, quin és aquest camí?
Quin és aquest camí, i per què el segueix
Qui no l'ha de seguir?
Només el record pot il·luminar la senda
Adolorida de les seves passes.

I entre llàgrimes, les mares criden que no volen
Que els seus fills caminin sols,
Perquè mai sortiren sols de casa,
I s'agafen el pit buscant un cor que ja no hi és,
Volent només ser les tristes companyes,

Caminant entre plors pel camí que segueixen les ànimes.