EL CAMÍ DE LES FORMIGUES (Conte)

Havia una vegada... la Marta i el seu cosí Sergi, que els hi agradava molt fer passejades per la muntanya, que la tenien molt a prop.
Els seus pares, els hi havia ensenyat a respectar la muntanya, observar-la, gaudir d’ella...i tenien aquesta afició.
Al viure en un poble, podien fer fàcilment alguna passejada, a prop d’on vivien.
Els hi agradaven observar els arbres i les plantes i veure com volaven les papallones de flor en flor.
Un dia tot caminant, el Sergi li va dir a la Marta...
- Mira ! Mira !
- Què miro ? va dir la Marta.
- A terra
- Ohhh !!! Quina filera més llarga de formigues...
Gairebé travessant el camí una filera de formigues, una darrera l’altre, anaven cap al seu niu... a la vora del camí.
Bocabadats, mirant, van sentir una veu:
- No ens trepitgeu !!!
- Qui parla ?
- Sóc jo. La formiga 27 de la fila
- No volem pas trepitjar-vos, van dir el Sergi i la Marta.
- És que aviat serem més colla... una segona filera de retorn, a cercar menjar.
- Sou moltes formigues ?
- Sí, moltes !!!
- Travessar el camí és perillós.
- Sí... la gent, com vosaltres, que passeja...no estar molt atenta i ens trepitja i ens trenca la fila.
- Què podem fer ? Us volem ajudar...
- No ho sé
La Marta va dir al Sergi.... Dibuixarem un rètol que avisi: Atenció FORMIGUES a terra
- Adéu bons amics, confio en el vostre rètol
Al cap d’uns dies, ja tenien fet el rètol i el van col·locar junt al camí de les formigues.
I de tant en tant, la Marta i el Sergi, feien el camí on havia el rètol, i sempre la formiga 27 els saludava i els deia molt contenta:
- Gràcies, bons amics, va tot molt bé !!!