El camí de l'’amor

Un relat de: Noia Targarina
Un dia caminava per un camí,
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.

Comentaris

  • Quina sort, haver trobat l'amor!!![Ofensiu]
    unicorn_gris | 24-09-2016 | Valoració: 10

    A mi també m'agradaria trobar l'amor. Un cop creia haver-lo trobat... i es va acabar en un no-res, snif.

    Bona poesia, i suggerent.

    A mi m'agradaria que l'amor em busqués a mi. ¿No pot buscar a més d'un?

    M'hauré de posar per camins prohibits.

    Bé, ens veiem, Noia!!!