Cercador
El camí de la desesperació
Un relat de: OlyFer- Compartir:
Avui per podré veure a un dels meus grups preferits tocar en directe. fi Haig de viatjar de Barcelona a Madrid per veure'ls. És una pena que no vinguin aquí. Vaig haver de suplicar-li molt a la mare, però al nal ho vaig aconseguir. fi
-Mare, per favor, deixem anar al concert de My Chemical Romance. -Ja he dit que no! No és no, i s'ha acabat! - Però mare, és l'últim concert que faran, per favor! - D'acord, però calla d'una volta!
-Anne, afanya't que no agafem l'avió!- Em crida la mare.
Quan arribem a Madrid, la mare decideix agafar el metro en comptes d'un taxi. Jo ja li he dit que és mala idea perquè el metro no ens deixa gens a prop de l'hotel i, amb el bon sentit de l'orientació que té la mare, segur que acabem en una altra comunitat autònoma.
-Mare!- Dic ja desesperada.- Crida un taxi que ens porti a l'hotel. Duim tres hores caminant! -No et preocupis, segur que ja estem a punt d'arribar-hi. -Però no veus que no!? Duim donant voltes a aquests edificis un quart d'hora! -No és veritat.- Diu empipada. -Diguem quantes voltes hem passat davant aquest edifici.- Dic assenyalant l'edifici blau que tinc darrere.- No arribarem al concert, i saps que no seré capaç de viure sabent que no els veuré mai més.
Al nal la mare ha cedit i ara anem cap al concert. fi
-Mare, per favor, deixem anar al concert de My Chemical Romance. -Ja he dit que no! No és no, i s'ha acabat! - Però mare, és l'últim concert que faran, per favor! - D'acord, però calla d'una volta!
-Anne, afanya't que no agafem l'avió!- Em crida la mare.
Quan arribem a Madrid, la mare decideix agafar el metro en comptes d'un taxi. Jo ja li he dit que és mala idea perquè el metro no ens deixa gens a prop de l'hotel i, amb el bon sentit de l'orientació que té la mare, segur que acabem en una altra comunitat autònoma.
-Mare!- Dic ja desesperada.- Crida un taxi que ens porti a l'hotel. Duim tres hores caminant! -No et preocupis, segur que ja estem a punt d'arribar-hi. -Però no veus que no!? Duim donant voltes a aquests edificis un quart d'hora! -No és veritat.- Diu empipada. -Diguem quantes voltes hem passat davant aquest edifici.- Dic assenyalant l'edifici blau que tinc darrere.- No arribarem al concert, i saps que no seré capaç de viure sabent que no els veuré mai més.
Al nal la mare ha cedit i ara anem cap al concert. fi
Comentaris
-
És acceptable, i tant.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 8
Està bé que hi hagi un camí de la desesperació.
La mare és molt despistada, em penso que al final es quedaran sense veure la película... sempre podran anar a una sessió, ni que sigui pagant el doble d'entrades, suposo.
A més, no és un relat massa llarg i és fàcil d'entendre.
Ens veiem, OlyFer -
Comentari crític[Ofensiu]JulyAs | 02-02-2018 | Valoració: 6
Al text li falta extenció, em pareix un poc curt, però el contingut està bé i interessant.