EL CAGANER

kefas, des d’aquest teu poema tan nadalenc i, sobretot amb aquests preciosos versos:
“Fou la nit on els miracles
en els cors van ser presents
on els arbres s'abraçaven
amb la llum i amb els ocells.”

...et desitjo un any 2020 ple de llum i abraçades!

Hui t'ho he llegit i m'ha impressionat molt com descrius el betlem amb molt bones paraules i és molt original. Cal dir que el cagener no pot faltar en un betlem, doncs sempre és molt admirat. A mi, m'ha agradaba molt fer-lo, quan la meua filla era xicoteta i li encatava que el posara tot en el seu ordre i a més anava a la serra a per la molsa per a fer-ho molt bé i fóra original. En realitat m'ha impressionat com ho descrius en forma de romanç. La meua enhorabona per tal relat.
Una salutació...
Perla de Vellut

Ja està, ja han passat les festes, com corre el temps... El caganer ja deu haver tornat a la caixa de les coses del pessebre, fins l’any que ve. Aquí el presentes content i satisfet. M’ha fet gràcia.

Quan jo era petita, el pessebre el feia cada any el meu pare. Després, quan jo ja era una adolescent, el vaig començar a fer jo. Als meus germans tant els hi era. Però a mi m’encantava posar-hi roques, sorra fent camins, molsa i arbrets. Passava un mes que la casa feia olor de verd. I després, les figuretes, de fang, de quan ma mare era una nena, situar-les cada una al seu lloc. Recordo que jugava amb elles, que inventava històries. La dona que anava a buscar aigua al pou, la posava al costat del patge del rei Gaspar, que tenia un braç estès per agafar les regnes del camell i que servia per acompanyar a la dona com si fossin nuvis. Ajuntava tots els pastors, com si s’haguessin reunit per fer-la petar. I feia que una pagesa que anava a comprar s’arribés al llac on hi havia el pescador. Era com si el pessebre fos viu de veritat.
I ara el teu poema m’ha fet adonar que el pobre caganer el vaig tenir marginat, perquè mai ningú el va anar a veure ni molt menys ell va xerrar amb alguna de les figuretes que jo movia amunt i avall. Pobre home. En mal moment li van venir les ganes...

Ja era hora que sentíssim la veu del caganer!

Ho publicarem AL NADAL DE CONTE

Gràcies

tribuna@guimera.info

A mi el caganer sempre m'ha caigut simpàtic, amb pipa i barretina. No pas aquests que corren ara vestits de futbolista, de polític o de rei d'Espanya. La gent és sorprèn de l'existència d'aquest icona del pessebre català, però és que és normal! O és que Sant Josep i la Verge Maria no anàvem a cagar al femer? Molt bonic com t'expresses i dels mots dels quals et vals. Bon Any, Nil.

Aquest personatge no hi podia faltar, perquè és un element tan característic com el nen Jesús, el bou o la mula. Ara ja hi som tots! Una abraçada i que passis unes bones festes!

Aleix