EL CAGANER

Un relat de: kefas

No va ser una nit com tantes
amb el cel curull d'estels,
arraulits sota una manta
esperant el sol ixent
La nit fou de intensa calma,
de passió, de sentiments,
d'angelets que anunciaven
els prodigis que a Betlem
el sentit del món canviaven
i potser el del univers.
Una nit de cants i faules,
de pastors portant presents
i d'estels que s'enfilaven
ben amunt per guiar els reis
Fou la nit on els miracles
en els cors van ser presents
on els arbres s'abraçaven
amb la llum i amb els ocells
I d'aquesta nit de màgia
que no s'ha viscut mai més
el que més destaquen sempre
quins no hi varen ser presents
és que alguns em varen veure
ajupit sota un nesprer
deixant anar les deixalles
naturals del pair bé
i per això mai no hi falta
al pessebre un caganer.

Comentaris

  • Fins l'any que ve[Ofensiu]
    Sara Serra | 13-01-2019

    Ja està, ja han passat les festes, com corre el temps... El caganer ja deu haver tornat a la caixa de les coses del pessebre, fins l’any que ve. Aquí el presentes content i satisfet. M’ha fet gràcia.

  • Pobre marginat[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-01-2019

    Quan jo era petita, el pessebre el feia cada any el meu pare. Després, quan jo ja era una adolescent, el vaig començar a fer jo. Als meus germans tant els hi era. Però a mi m’encantava posar-hi roques, sorra fent camins, molsa i arbrets. Passava un mes que la casa feia olor de verd. I després, les figuretes, de fang, de quan ma mare era una nena, situar-les cada una al seu lloc. Recordo que jugava amb elles, que inventava històries. La dona que anava a buscar aigua al pou, la posava al costat del patge del rei Gaspar, que tenia un braç estès per agafar les regnes del camell i que servia per acompanyar a la dona com si fossin nuvis. Ajuntava tots els pastors, com si s’haguessin reunit per fer-la petar. I feia que una pagesa que anava a comprar s’arribés al llac on hi havia el pescador. Era com si el pessebre fos viu de veritat.
    I ara el teu poema m’ha fet adonar que el pobre caganer el vaig tenir marginat, perquè mai ningú el va anar a veure ni molt menys ell va xerrar amb alguna de les figuretes que jo movia amunt i avall. Pobre home. En mal moment li van venir les ganes...

  • Molt bo![Ofensiu]
    llegiresviure | 02-01-2019 | Valoració: 10

    Ja era hora que sentíssim la veu del caganer!

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-12-2018 | Valoració: 10

    Ho publicarem AL NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Maco de veritat[Ofensiu]
    Eriverd | 30-12-2018 | Valoració: 8

    Molt maco, de veritat. Ben trenat.
    I bon any!

  • Cagaire.[Ofensiu]
    Nil | 30-12-2018 | Valoració: 10

    A mi el caganer sempre m'ha caigut simpàtic, amb pipa i barretina. No pas aquests que corren ara vestits de futbolista, de polític o de rei d'Espanya. La gent és sorprèn de l'existència d'aquest icona del pessebre català, però és que és normal! O és que Sant Josep i la Verge Maria no anàvem a cagar al femer? Molt bonic com t'expresses i dels mots dels quals et vals. Bon Any, Nil.

  • No hi podia faltar![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-12-2018 | Valoració: 10

    Aquest personatge no hi podia faltar, perquè és un element tan característic com el nen Jesús, el bou o la mula. Ara ja hi som tots! Una abraçada i que passis unes bones festes!

    Aleix

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: