El caganer de Bar

Fa un parell de setmanes vaig anar de marxa a la zona del Poblenou. Allà on de dia és zona d´oficines i indústria i a la nit zona de lleure i de copes.

Vaig anar de marxa a la nit, en concret a la zona de bars. Aquells que hi heu anat ja sabeu de quin tipus de bar us parlo. I que consti que amb aquest relat no vull criticar-los. No, ben al contrari, ja m´agraden com són els bars del Poblenou. Avui vull criticar, entre cometes, el caganer de bar.

Com deia, jo anava de marxa pels bars del Poblenou i, quan vaig anar a buidar una mica el líquid element per tal de poder demanar-me una altra cervesa, em trobo que al lavabo hi feia una pudor molt característica. S´hi havien cagat. El lavabo estava net (el que pot ser la netedat d´un lavabo de bar), però hi havia una flaire que em va fer venir ganes de perbocar, de vomitar.

I, de sobte, mentre jo mingitava sense respirar, començava a pensar en el caganer de bar. Aquella persona que necessitava buidar l´estómac del sòlid element en un lavabo que no era el de casa seva, en un lavabo on la porta no tenia pany i no es podia tancar per dins; en un lavabo on la porta no arribava a tocar a terra (per vint centímetres), on no podies estar assegut, allà on no hi havia intimitat ni pau i allà on, ves per on, no hi havia paper!

Pensava que què malament els caganers, voler fer caca en aquestes condicions. I de segur que ho fan perquè els agrada deixar aquesta ferum en l'ambient i, així, quan hi va gent com jo, s'ho menja tot, ecs!
Era per això, no hi havia cap altra explicació.

Però, mira per on, aquest cap de setmana vaig tornar al Poblenou.

Venia de sopar en un xinès. Tot boníssim, fins i tot la sangria. Jo estava ja instal·lat al bar, prenent una cerveseta, quan vaig voler anar al lavabo. Em pixava.
Típic lavabo, vaig pensar, encara que no hi feia aquella pudor de què parlava abans. De sobte em va passar. No només vaig pixar. Va ser molt ràpid, és clar, la porta no tenia pany, no es podia tancar per dins i faltaven vint centímetres des del terra fins a la porta.

Sort de dos factors: que ningú s´esperava per entrar i que duia els meus Kleenex.

Des d'aleshores ho veig des d'una altra òptica. Encara que m´enrecordo del noi que va entrar després d'utilitzar jo el labavo. Pobret, de segur que tindrà ganes d'esdevenir relataire per dir-hi la seva al respecte.