El cafè matiner

Un relat de: Carlitus
Assegut al banc del racó em prenc el cafè matiner. Contemplo la magnòlia i vull pensar que ella també em mira i em somriu. El seu verd és d'esperança i entre les seves branques els ocells hi fan niu.
Llavors caminaré fins el bosc i arribaré a un indret que conec molt bé on les fades es gronxen a les branques i els follets juguen a cuit i amagar entre les fulles mortes i humides. M'asseuré a una pedra... em fumaré un cigarret i pensaré en quin meravellós prodigi em sorprendrà el dia.

Comentaris

  • M'ha tret un somriure[Ofensiu]
    Olga Nuria | 26-05-2016 | Valoració: 9

    No se per que però m'ha tret un somriure. Bon treball!