EL cafè dels mals entesos

Un molt divertit i simpàtic relat. Pel que tu mateixa expliques al teu comentari, és el resultat del treball de dues persones: et teu marit i tu. Saps què? Trobo que t'ha quedat un relat molt encertat, caldria que li demanessis que t'anés proposant més idees.

Un relat en què integres alhora un parell de confusions amb un parell d'expressions que tenen diferents significat i que cadascú interpreta segons la seva pròpia perspectiva.

Ah! I uns mossos d'esquadra molt eficients, fins i tot, podríem dir que massa!

Et felicito per aquest relat amb malentesos!

Núria

i explicat amb un estil directe i amb molta frescura. M'agrada aquesta manera que tens d'explicar-nos aquestes històries.
Molts de rec0rds!!!!:)))))

que potser tan real i creible com el descrius , sobre tot als pobles , on la parla sovint sol ser bastant barruera .
Endavant!

I el mossos, quin zel que tenen! De seguida tenen l'arma a punt! He somrigut a gust. És un relat agradable i ben portat.

Gràcies, Eulàlia, per toooots els teus comentaris!!! Jo no et pensis que faci gaire els deures, però mira, de tant en tant penjo alguna coseta. Ara estic enfeinat amb el que podria ser una "història llarga" (encara no m'atreveixo a qualificar-ho de novel·la), i em xucla el poc temps que tinc. Però bé, ara arriba la primavera, l'època dels concursos que alteren la sang! Serà qüestió de posar-se mans a l'obra.

De totes maneres, per si et serveix de consol, ja en som dos que aquests dies no estem gaire per la feina (d'escriure, s'entén).

Una abraçada ben forta, Eulàlia!!!

V.

Referent al teu comentari: el meu relat tracta d'això, d'obsessió. Un cop saps que t'has de morir, tens dues maneres de morir, esperar que tot s'acabi o accelerar-ho. Ells fan això accelerar-ho. La sexualitat és un esport. Volen que la mort sigui així, ells ho han escollit, podrien haver allargat 13 hores més de vida. I per què hauria de ser millor esperar la mort de braços creuats? jejeje

Gràcies pel teu comentari Eulalia.

Petons.

previssiblement m'esperava quelcom divertit; molt bona la resolució. escrius i t'expresses clarament, amb facilitat i agilitat. Té la mida justa. molt, m'ha agradat.
Per cert, sóc amiga de la RATUIX; va ser ella qui em va parlar de relats.

Per a l'Eulalia
Júlia Vic | 21-04-07 | Valoració: No valorat

[marcar com a ofensiu]
Abans de res gracies per comentar el text. En segon lloc, el diari del Fanalet és clos. Tot plegat li va trencar el cor, i les neurones treien fum al capdavall. El Fanalet, tal com diu el relat va crèixer i ho va superar. Que el seu fill li omplis o no era el de menys; hi havia un forat al seu cor des del temps de l'adolescència ple de mancances i dubtes. Va anar arrossegant el dolor anys i panys i no el va acabar de superar fins ficar-se al ben fons del pou emocional dels contactes. No ha acabat d'arreglar el seu petit món, però te un problema menys del què amoïnar-s'hi. Es gran, ha crescut i les arrels li sostenen prou bé. Gràcies Eulàlia un cop més.

UNA SITUACIÓ QUE LA PUC IMAGINAR EN UN CAFÉ DE POBLE, EN EL MEU POBLE DEL BERGUEDÀ, ON ELS ENCARA PAGESOS HI PASSEN LES TARDES DE DIUMENGE JUGANT A LES CARTES I PARLANT. T'HA SORTIT UN CONTE CÓMIC.

Realment, hi ha paraules que millor no fer servir davant de dos membres de les forces d'ordre públic. Tot sovint, són de 'desenfundar' ben ràpid.

Un relat ben divertit d'una situació que podríem traslladar a espais i situacions ben diferents. És apassionant pensar que tot i la conjunció de paraules en contextos ben concrets se segueixen i se seguiran produint aquests meravellosos (sempre que ningú no dispari cap pistola, és clar) malentesos. Deu ser cosa de la condició humana.

He anat a parar a aquest relat per pura casualitat. I dóna la casualitat que en el meu darrer relat també hi apareix una parella de mossos que té més dubtes que els del teu relat, però, a l'hora d'actuar. Ai, les casualitats... També deu ser cosa de la condició humana.

No et coneixia. Encantat d'haver-te descobert. Et seguiré llegint.

Roger

US VULL ACLARIR QUE LA IDEA D'AQUEST RELAT HA ESTAT DEL MEU MARIT, EN JOAN, QUE SEMPRE QUE SENT LES PARAULES QUE FAN SERVIR ALS CAFÈS PER ANOMENAR FETS PUNTUALS, LI FAN MOLTA GRÀCIA, I VERITABLEMENT SE'N POT FER UNA NOVEL.LA AMB ELS MOTS EMPRATS.