El Cafè dels Desemparats. Naufragi (Bogeria)

(fent la cerca del títol del teu microrelat que vaig llegir del llibre i que ara comento, he vist que vas publicar diria que en els 10 temes del concurs, referint-te sempre a una mateixa història, o almenys en un mateix indret... en situacions similars tot i tractar temes diferents. És una bona idea, com tractant-se d'una saga de varis capítols. Original.)

Les històries d'un vell mariner enyorat que ha abandonat la mar. Històries que narra als seus clients amb desordre, provocant el desinterès en ells i l'abandonament del local.
Algun record li va deixar un mal gust de boca i alguna cosa va passar en aquells temps de navegant, però no se'ns revela.
M'agrada aquest final, retornant a la mar mentalment, "se'l va endur la marea de l'oblit".

ens veiem per aquí,
Gemm@

Bona frase, igual que la de "un sac carregat de records i...". Deixem de banda els clients del cafè per anar a parar als seus orígens, amb un relat que carregues una mica de tòpics (suposo que expressament), com ara el mariner melancòlic, els tresors i el Carib.

Fas servir el nom de Puerto Limón (ni idea de si existeix) i em porta al Puerto Lagarto i al Puerto Camarón de les meves "Memòries de'n Yago" penjades per aquí. No és el cafè que més bon gust de boca m'ha deixat, potser se li podria treure mès suc explicant quelcom més del personatge en comptes de posar-hi dos cops l'escena de quan s'asseu amb els que juguen a dòmino (ep, això em sembla a mi), però fa que el record global del Cafè dels Desamparats sigui força dolç.

Biel.

Un relat molt descriptiu, en el fons un retrat de l'home que va obrir el cafè. El relat sembla que va una mica com el que ell explica, que no es sap si ha acabat d'explicar alguna cosa o no t'ha explicat res. Es mou tot en una onada de lírica i rom, però el rumb queda en segon pla. No et dic que no tingui la seva gràcia, però a mi m'agraden més quan tenen més argument narratiu.

D'altra banda, trobo que encaixa millor que els altres en la història global, donant una pinzellada que explica l'origen del cafè i que n'impregna l'ambient amb la seva essència. És a dir, aporta més al conjunt que els altres, que eren més individualistes.