El Cafè dels Desemparats. Entre les flors (Passió)

quin relat, quin relat...!! passa tant bé, en vols més, i de cop s'acaba i quin final, suau, entra sense calçador. Això sí que és amor. Cinc o sis anys vestint la casa i la seva botiga només per a tornar-la a veure.

Felicitats!! Et seguiré llegint. Ha estat tot un plaer.

Tinc el llibre 10x10 de microrelats plens de pòsits, pàgines doblegades, marques que indiquen els relats que m'han agradat més, que en són molts, i en la pàg 87 no hi pot faltar!

Nina Abril

per ser seleccionat. Aquests cafès són dignes de ser recopilats en un llibret: "El cafè dels desemparats". Sona bé com a títol d'una novel·la...
Entre el cafè del matí i el de la sobretaula,
jacobè (antiga cançó).

m'ha fet riure, sobretot, perquè m'he arribat a imaginar: i si la noia fos dentista?


Aquest és el primer relat que comento. I és per tu. neret. Aquest relat m'ha encantat. I el tornaré a llegir, segur, per tornar-lo assaborir.

Nina Abril

Ens apropes una passió serena i ufanosa, una petita selva que dóna oxigen al protagonista. És curiós i sorprenent com les plantes semblem més lluminoses i acolorides quan algú sap apreciar-les com cal. Vaja, vaja! així que aquest bon home s'asserena i s'apassiona amb la companyia de tanta bellesa i, vés per on, la xicota de la botiga desprèn més frescor i harmonia que totes les plantes juntes.
Un punt de pau mística llisca pel relat, fins arribar a la descripció sensual, exòtica i gairebé ecològica de la noia. Trobo molt encertat que la comparis a una palmera jove, per no trencar el vincle d'unió que has anat teixint entre els noms de tantes espècies vegetals.

Una idea força original i agosarada la d'aquest projecte de microcontes sobre el Cafè dels Desemparats; requereix molta imaginació i constància.

Aprofito per desitjar-te un bon any nou i fer-te arribar una forta abraçada!

Rere la passió de jugar a la butifarra, en el Cafè amb els seus amics, s'amaga la passió i la fal·lera per la jardineria. plantes i més plantes que omplen la vida, no només de'n miquel, sinó també del pis i de la dona, que ho veu amb ulls de resignació. Però sota la descripció de diferents vegetals, s'amaga de forma gairebé innocent una nova passió. la dona de la tenda de plantes (no em funciona gaire el botó shift i no em surten les majúscules), i ho descobreixes amb una descripció d'allò més adequada i visual: esvelta com una palmera, etc...

Entranyable i ben escrit, seguint la línia ascendent que ja veiem en l'anterior.

Biel.

Continua la saga del cafè. En aquest cas, el relat es nota tot més tranquil, com el protagonista. La història s'explica amb menys paraules i t'ha permès expandir les descripcions (com branques ramificades que busquen raigs de sol?). L'argument no em sembla tan atractiu com alguns dels anteriors tot i que guanya interès cap al final on ens preguntem si les visites a la botiga són causa o conseqüència de la seva passió per les plantes.