El café de les muses o el poeta en calçotets

Fum de tabac alié.
Miradetes que tantejen la carn, imaginant-la nua, empegada a la pròpia...
Olor de café bo, o que si més no ho sembla.
Ambient viciat, talment com si el bar no s'haguès airejat al migdia (cosa dolorosament factible).
Taules diminutes, que us obliguen a estar més a prop del que podríes estar en bar sense muses... Riure, glopet, cremada a la llengua, més riure, conversa intel.ligent, deriva en conversa pedant...

Musa: Ei ets genial, explica'm més coses de tu!
Poeta fracassat (basat en jo mateix): Doncs tinc un blog, saps? Acostumo a dir a la poca gent que s'atreveix a voler-me coneixer que el visiti, pocs ho fan i dels pocs que ho fan, molts s'espanten... així que em queda un percentatge de gent molt minso amb qui relacionar-me...
Musa: I em vols fer pena, oi?
Poeta fracassat (basat en jo mateix): No... me'n he anat per on no tocava... la cosa es que si vols visitar-lo... es a hac te te pe tres dobles ve...
Musa: I has aconseguit fer-me pena... tant plasmar els sentiments en paper, et deu haver fet oblidar la parla corrent, oi?
Poeta fracassat (basat en jo mateix): Si no fos per que fa mitja hora que t'he conegut i per que no sé res de tu, te'm follaría aqui mateix, davant de tothom.
Musa: Quin problema hi ha en tot plegat? Jo també tinc un blog.

Això explica com he acabat a la comisaria amb una tia que estava boníssima i amb la que tenia un clau pendent, que algún desaprensiu havia decidit interrompre'm.

Recolzat en les paraules intercanviades, una ilusió irreal. Ella devia anar borratxa. I si no, ja hem puc suicidar, he arribat al clímax.

Musa de poesia postsimbolista, salses i bachates i piercing al melic, va per tu, encara que no et faci justícia i que mai hagi mentat el que sento per tu.