Cercador
El caçador de senglars
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El temps de Nadal, fum fum fum i pandereta avall i amunt coincideix amb l'excés de certes poblacions invasores que cal mantenir a ratlla.
Feia temps havien estat els senglars. Ja no en queda cap. Sortosament se'n van fer milers de fotos que decoraven xarxes socials i blogs i faces i més. Estava de moda mostrar-ne l'espai del tret de gràcia i el rostre de la bèstia traspassada. Sang seca, sang lluent, sang regalant, tant li era. Un bon trau al front i el cervell a fer punyetes, eren els més valorats i votats. Se'n farien potser embotits o se'n congelaria o consumiria carn, però la majoria serien llençats a un abocador on les rates salamenyes en farien un pròdig àpat de Nadal abundós, s'enfortirien i criarien i criarien en progressió geomètrica hiperbolitzada.
Un caçador del porc boscà, l'Alfons, esdevingut un ancià de vuitanta-nou anys, recorda els trets fantàstics, la lleugeresa de moviments i el sigil, l'arma estimada. Ho explica així a uns néts que de tant en tant se l'escolten mentre van nintendejant i a qui ha regalat per festes escopetes per a les beceroles caçaires, que ho duen als gens fum fum fum i pandereta avall i amunt. L'home sembla sentir els sons dels projectils que l'activen i àdhuc li exciten un múscul pensit en desús. Els galzerans amb les boletes vermelles en ufana de tots aquells desembres, de cop, es mostren en una imatge poètica en una zona obaga de la muntanya. Ho esborra. Visualitzacions de vell xaruc! Ho substitueix tan de pressa com pot per les bèsties agòniques i el fum fum fum de la respiració final topant contra l'aire fred. Això el fa somriure.
Però de tot això fa molt de temps.
Enguany cal minvar l'excés de Santes Claus. Proliferen massa, la gent s'ha posat d'acord i contra les tendències, suma potent de voluntats, res a fer. I ni cal. Quan els infants ja saben qui són aquells vellets màgics, els fan nosa. Se'ls encén la llumeneta de l'extermini, que han après que és de menester. Fan un curset com cal per a fer bé aquesta tasca supervisats per un monitoratge excels i, au.
No, fa amb el cap el vell Alfons. Aquells mamífers de morro truncat no estroncaven tant les expectatives de gaudi-dificultat en la matança com aquesta espècie tan vistosa i voluminosa, cosa de bufar i fer ampolles. Enyorant aquells nadals autèntics s'endormisca i aviat li pengen babaies de sengles comissures, composant un quadre ben llunyà a la dignitat d'un senglar.
Feia temps havien estat els senglars. Ja no en queda cap. Sortosament se'n van fer milers de fotos que decoraven xarxes socials i blogs i faces i més. Estava de moda mostrar-ne l'espai del tret de gràcia i el rostre de la bèstia traspassada. Sang seca, sang lluent, sang regalant, tant li era. Un bon trau al front i el cervell a fer punyetes, eren els més valorats i votats. Se'n farien potser embotits o se'n congelaria o consumiria carn, però la majoria serien llençats a un abocador on les rates salamenyes en farien un pròdig àpat de Nadal abundós, s'enfortirien i criarien i criarien en progressió geomètrica hiperbolitzada.
Un caçador del porc boscà, l'Alfons, esdevingut un ancià de vuitanta-nou anys, recorda els trets fantàstics, la lleugeresa de moviments i el sigil, l'arma estimada. Ho explica així a uns néts que de tant en tant se l'escolten mentre van nintendejant i a qui ha regalat per festes escopetes per a les beceroles caçaires, que ho duen als gens fum fum fum i pandereta avall i amunt. L'home sembla sentir els sons dels projectils que l'activen i àdhuc li exciten un múscul pensit en desús. Els galzerans amb les boletes vermelles en ufana de tots aquells desembres, de cop, es mostren en una imatge poètica en una zona obaga de la muntanya. Ho esborra. Visualitzacions de vell xaruc! Ho substitueix tan de pressa com pot per les bèsties agòniques i el fum fum fum de la respiració final topant contra l'aire fred. Això el fa somriure.
Però de tot això fa molt de temps.
Enguany cal minvar l'excés de Santes Claus. Proliferen massa, la gent s'ha posat d'acord i contra les tendències, suma potent de voluntats, res a fer. I ni cal. Quan els infants ja saben qui són aquells vellets màgics, els fan nosa. Se'ls encén la llumeneta de l'extermini, que han après que és de menester. Fan un curset com cal per a fer bé aquesta tasca supervisats per un monitoratge excels i, au.
No, fa amb el cap el vell Alfons. Aquells mamífers de morro truncat no estroncaven tant les expectatives de gaudi-dificultat en la matança com aquesta espècie tan vistosa i voluminosa, cosa de bufar i fer ampolles. Enyorant aquells nadals autèntics s'endormisca i aviat li pengen babaies de sengles comissures, composant un quadre ben llunyà a la dignitat d'un senglar.
Comentaris
-
Publicat al NADAL DE CONTE[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 27-12-2014 | Valoració: 10
http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1046
Sortirà el dsia 29.12
Gràcies
tribuna@guimera.info -
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 26-12-2014 | Valoració: 10
M'agrada molt llegir el wue escrius. Ho fas molt be. Bones Festes
-
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 26-12-2014 | Valoració: 10
M'agrada molt llegir el wue escrius. Ho fas molt be. Bones Festes
-
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 26-12-2014 | Valoració: 10
M'agrada molt llegir el wue escrius. Ho fas molt be. Bones Festes
-
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 26-12-2014 | Valoració: 10
M'agrada molt llegir el wue escrius. Ho fas molt be. Bones Festes
-
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 26-12-2014 | Valoració: 10
Ho publicarem al NADAL DE CONTE
Gràcies
tribuna@guimera.info
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436054 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com