EL BRENY, LA PETJADA ROMANA. CASTELLGALÍ. BAGES

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, la nostra destinació d’avui és un sepulcre monumental romà construït al segle III, considerat amb tota justícia com un dels més importants – sinó el que més - dels que queden dempeus de la Hispania romana; se’l coneix avui com la Torre del Breny, i està dins al terme de Castellgalí. Les restes que podem veure d’aquest majestuós edifici, avui en forma de temple de planta quadrada, son d'uns 10 metres de costat i 3 metres d'alçada, cobert amb volta sense pòrtic, inicialment el sepulcre s’aixecà forma de creu, i les restes que ara podem veure corresponen únicament al el basament. L’edifici, segons el testimoni que recull J. Masdeu ,va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia. Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Això va permetre conèixer detalls molt valuosos, com per exemple, que a la part superior del cantó oest s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua amb els braços estesos, acompanyada de dos lleons i motius vegetals. L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”. No serà fins l’any 1975 – quan el feixisme comença a donar senyals d’esgotament – que la Diputación Provincial de Barcelona, durà a terme unes obres de consolidació de les restes , i posarà una tanca metàl•lica de protecció. El 1985 – quan la tímida Democraciola donava els primers i insegurs passos - Josep M. Gurt en col•laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueologia del Ministerio de Cultura del Reino de España , realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils. No tenim constància de cap altra acció, d’investigació, estudi, protecció ... en relació a aquest singularíssim edifici considerat del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium, quina pervivència fins als nostres s’explica bàsicament per les seves fermes i escairades pedres, que n’han fet molt dificultosa la seva destrucció. Ens crida l’atenció un gran dipòsit de pedra, del que no en trobem cap dada, i al que no en sabem trobar cap utilitat pràctica en aquest lloc. Agrairem com sempre els vostres comentaris, i/o aclariments a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com Quan al topònim recollim una tesis que defensa la seva derivació del nom propi Elderind, propietari dels terrenys al segle X.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6906 Relats

1200 Comentaris

5394089 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com