El Bosc

Un relat de: Ligeia

Em van desvetllar els primers raigs de sol que es filtraven a traves del fullatge del bosc. Les meves germanes i jo havíem viscut sempre allà; un paratge recòndit on podíem desplegar les ales i moure'ns amb llibertat sense por a que els humans, que intuïen la nostra existència però no s'atrevien a creure-la, ens veiessin.
Mentre les meves germanes es despertaven, vaig decidir allunyar-me per donar-me un bany al rierol. Res em feia sentir millor que deixar-me portar per les sensacions que m'oferia la natura: la frescor de l'aigua a la pell, l'olor de les flors, el color de les fulles... El món era tan meravellós!
De sobte, alguna cosa em va treure de l'entotsolament: una manada de llops sortia de l'espesor del bosc i corria riu avall. "Que estrany" vaig pensar, però en veure que tot tornava a la seva tranquil·litat natural, els meus sentits es van relaxar de nou. No se quanta estona va passar, quan una bandada d'ocells espaordits em va tornar de nou a la realitat. Aquesta vegada el cor em bategava amb força i els meus sentits es van aguditzar: alguna cosa greu estava succeint.
Vaig sortir de l'aigua i vaig córrer a contracorrent dels animals que fugien d'algun punt de l'interior del bosc. Va ser aleshores quan vaig començar a sentir realment el perill; el meu olfacte es va saturar a causa d'una olor desagradable i els ulls em coïen. Cada pas que feia representava un augment en la dificultat per respirar i veure, però res, fos el que fos allò al que m'enfrontava, em detindria. Havia de salvar les meves germanes i la meva llar.
Aleshores el vaig veure: estava al nostre racó de bosc devorant-t'ho tot. Era un ser enorme amb un cos de forma canviant que desprenia llum i calor. Els seus braços, semblant a intensos raig de sol, abraçaven tot el que hi havia al seu voltant deixant un regueró de fum. En un brot de valentia em vaig llençar contra seu, però el contacte del seu cos em va abrasar la pell fent-me retrocedir. Era inútil, no podia enfrontar-me a aquell monstre.
I sense ser gaire conscient del que feia, vaig córrer cap al rierol cridant el nom de les meves germanes i vaig creuar-lo amb la resta d'animals que fugien de l'amenaça. Des de l'altre banda podia veure impotent com el monstre ho consumia tot. I em vaig derrocar; vaig plorar per les meves germanes i per la mort del bosc que havia sigut la llar de tantes vides.

Comentaris

  • Naturalment[Ofensiu]
    Jansy | 17-11-2006 | Valoració: 8

    La veritat és que el relat en si no m'atrau massa, però el que realment m'agrada i em preocupa és el tema dels incendis i dels boscos.

    Com diu una cançó de Sau: "I el fill de puta que ens cremi aquests boscos, que li tallin les mans, potser així no els cremarà"

    Visca la nostra natura!

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Arbequina | 20-06-2006

    Potser el millor que t'he llegit... ara que, si no recordo malament, n'hi havia de divertits... deixem-ho en que aquest relat m'ha semblat molt rodó. Parlant col·loquialment: molt ben parit. Comparant-lo amb un relat teu (el de les bruixes) te un tractament de lo fantàstic que m'atrau molt més.
    A més, és un relat ambigu que va sorprenent poc a poc. És a dir, deixa lloc a la interpretació. La meva? Doncs que tu i les teves germanes no sou humanes i que el transformista del final és foc consumint cruelment un bosc ple de vida (els animalets corrents).
    Molt bon relat.

    Una abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de Ligeia

Ligeia

17 Relats

151 Comentaris

39141 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Pels qui no em conegueu, sóc una mestra nascuda a la dècada dels 80 aficionada al cinema, a les novel·les i a les sabates.
M'encanta observar tot el que m'envolta i no perdre'm els petits detalls de res. I de tot això que recullo sovint en faig situacions i diàlegs pels meus relats.
I per finalitzar, només em queda dir-vos que m'encanta llegir els comentaris que, de tant en tant, deixeu per aquí.

Molta pau per a tothom!


Per si voleu alguna cosa:
claryfashion@hotmail.com
Estaré encantada de rebre els vostres missatges.