El Bosc del Penediment

Caminava per un carrer, a prop de casa, que fa una mica de pujada i a una velocitat tranquila. Vaig notar una estirada al camal del pantaló dret.

Vaja ! el meu bon amic el Follet. El vaig saludar.

-Hola Follet
-Hola Joan. Vols venir ?
-A on ?
-Sorpresa !!!

Vaig dir un sí. Les meves aventures i diàlegs amb el Follet sempre eren enriquidores. I vaig dir sí.

-Tanca els ulls un moment Joan. Ja els pots obrir.

Del carrer amb pujada a un entorn tot verd. Un bosc. El Follet i jo situats a una espècie d'entrada. Un arc natural fet amb dos arbres que s'abraçaven.

Al costat esquerra un cartell.

Abans d'entrar, el Follet m'invitava a fer-ho, vaig llegir:

UN PENEDIMENT ÉS SABER GREU D'HAVER FET O DEIXAR DE FER QUELCOM A ALGÚ <

-Escolta'm, Follet, què és aquest espai del Bosc ?
-És el Bosc del Penediment. Veuràs a gent… I a grups de gent… Entrem !!

Aquest espai de Bosc és suggeridor i endavant amb la seva invitació.

Camí planer, envoltat de verd. És un color que m'agrada i m'anima. El Follet cercar la meva mà i caminar plegats.

Descobrir un espai ample i sense arbres. Grups de gent. Grups limitats al seu territori, sense relacionar-se amb els altres. Identificar tres grups.

-Qui són i què fan aquets Grups de Persones. Semblen que cerquen quelcom, però…
-Sí, Joan.
-M'ho expliques ?
-Recordes el cartell de l'entrada ?
-Sí
-Doncs aquesta gent encara…
-No pot ser… Penedir-se és fer net i continuar…
-Doncs aquesta gent encara viu al Bosc. No sap o no vol tornar.
-Sorprenent !!
-Sí, Joan. Hi ha un Grup de Gent anomenada "ENCALLATS EN EL PENEDIMENT". Els sembla que el seu penediment no és suficient.
-Com atrapats… Com perduts …??
-Un altre Grup són "REINCIDENTS AMB PRESSA"
-No ho entenc ?
-Són gent que el seu penediment no ha trobat la resposta per solucionar la causa i la pressa els porta a tornar a sentir la necessitat de penedir-se. Podríem dir…Uns Repetidors.
-Com atrapats… Com perduts ?
-I l'altre Grup són els que s'han penedit i no saben TORNAR. Hi ha por a sortir del Bosc i tornar a la quotidianeïtat.
-Puc ensenyar-los la sortida ?
-No, Joan. Ho han de resoldre i descobrir ells i elles. I ara tanca els ulls.

En tornar a obrir els ulls, era al carrer amb pujada. Dos arbres, a prop, recordar un bosc curiòs i al·leccionador.