El bosc de l'amistat

En un frondós, agrest i profund bosc, habitat per tota mena d'animals, arribats de diferents parts del món, units per una mateixa raó, per una lluita en comú, tots parlaven en una mateixa llengua, la de Cervantes, Quevedo o Góngora.

La magnitud del bosc era tan gran que per poder comunicar-se entre ells van decidir obrir una gran finestra al món, des d'on podien parlar-se, intercanviar idees, aclarir els seus dubtes, poder trobar a algú que els sabés escoltar.
- Que bonic sembla, mirat des de fora, massa maco per ser real - .

Al frondós bosc, un dia va arribar un petit cuc, arribava esglaiat, angoixat de tot el que li estava passant, el seu relat va arribar al cor de tots els animals, tots li van brindar la seva ajuda i la seva amistat, el cuc aviat es va animar, va anar agafant força, se sentia abrigat per tots, els seus escrits agradaven, començaven a anar més enllà de l'impenetrable bosc, travessant fronteres, a alguns animalons això no va haver d'agradar-los i li van començar a arribar crítiques de part de cert sector, al principi no li donava importància, encara que li feia mal en l'ànima, - ell només defensava el que creia que tots volien, el que tots anaven buscant, el repte que tots s'havien marcat, la seva intenció era aportar el seu granet de sorra a la Comunitat que tant li havia ajudat quan va arribar angoixat - Però la seva forma de fer-ho a alguns no els agradava - no obstant això havien que li animaven a seguir en la seva línia, "atacant mitjançant escrits, als governants perquè legalitzessin, acceleressin i subvencionessin les investigacions".

El cuc admirava l'enteresa i el valor amb què alguns animals afrontaven el seu dolor, va voler imitar-los però no va ser capaç, per més que ho intentés ell sabia que mai podria aconseguir-ho, però era feliç perquè malgrat el seu fracàs en l'intent, no li van rebutjar, seguien "estimant-lo" - almenys això li van donar a entendre - "Malgrat ser tan diferents t'estimo" li van dir a través de la Gran Finestra. "Sempre serem amics". El cuc s'ho va creure a ulls clucs.

L'amistat va durar fins que el cuc va tenir la gosadia de portar-li la contrària, Com s'atreveix a dir això de mi? Què sabrà ell sobre la meva vida? El cuc no pretenia ofendre el seu amic, només volia donar la seva opinió encara que fos contrària a la d'ell, el no estar d'acord en tot, no ha de ser motiu de ruptura si l'amistat és vertadera. - almenys és el que el cuc pensava - El cuc no concebia una amistat basada en només afalacs, sense tenir plena llibertat de "criticar" les idees que no compartia, així que molt al seu pesar se van anar distanciant. Cadascú va seguir el seu camí, encara que el cuc mai va deixar d'admirar al seu amic, tampoc mai va arribar a comprendre com un animal que deia estimar tant als altres, a ell només per contrariar-lo, per no dir-li a tot amén, per no afalagar-lo en cada moment, el va deixar d'estimar.

Van seguir les seves vides cadascú pel seu costat, se saludaven de tant en tant per la Gran Finestra, però res era igual. El cuc va continuar defensant el que per a ell era just, no va canviar de tàctica ni d'armes, a poc a poc i amb molt esforç va anar guanyant terreny, però excepte algunes excepcions, només era criticat, el van acusar de politiquejar, d'obsessionat pel seu dolor, de no saber escriure d'un altre tema que no fos sempre el mateix, però no li va importar.

Just quan el cuc s'havia convertit en Papallona, amb unes boniques ales de tots els colors imaginables, eren l'enveja de les de la seva raça, després de molt treball i esforç, just quan podia posar-se a volar, una estúpida discussió, un mal entès, l'orgull de qui un dia va dir ser el seu amic (i ell s'ho va creure), no va dubtar a tallar-li les ales ( que tants esforços li havien representat) per a sempre, i encara fer-se l'ofès, davant els ulls dels altres animals del agrest bosc.

La Papallona, va pensar a demanar disculpes públicament al seu "amic", però no sabia perquè havia de disculpar-se, no creia haver-li ofès, es va donar per al·ludit? , que culpa tenia ella.

La Papallona mai tornaria a volar, algú li va tallar les ales, justament abans d'emprendre el seu vol cap a la llibertat, i ningú li demanarà disculpes per això. Haurà de continuar lluitant arrossegant-se com quan era cuc, però li donava igual, ho tornarà a intentar novament, mai es donarà per vençuda.


L'amistat ha d'estar per sobre de tots els ideals, un bon amic mai s'enutjarà amb tu perquè li portis la contra. És millor un amic crític que un amic afalagador, és més sincer. Sigueu amics dels vostres amics, però sigueu-ho de debò, afalagant i criticant, cada cosa al seu temps.