El bonhomiós Sr. Carlelí (i SHS 79 al 84).

Pocs sabien que Carlemaliny (de Carles el Maligne, com Carlemany ve de Carles el Magne) era el malnom que li havien tret aquells que el coneixien prou bé. Però, com que era de pronunciació difícil, es va quedar en Carlemalí i finalment en Carlelí.

Aquell matí solejat, els qui fossin bons observadors haurien detectat dues novetats. Una: el Sr. Carlemalí duia un diari, en lloc de l'habitual carpeta amb Sudokus Hexagonals Simètrics per resoldre. Dues: sobre el pit lluïa un pin quadrat on només es distingia clarament un cor. Si haguessin estat observadors encara més fins, s'haurien adonat que el diari era de la setmana anterior i que el pin responia al model "I love NY", amb el cor de jeroglífic representant "love" i el nom "Herodes" en el lloc de "NY". Tampoc se'ls hauria escapat que, un cop assegut al banc de sempre, sota l'ombra d'uns plataners, només aparentava llegir el diari: de fet, estava pendent del que passava a la placeta, encara buida de gent. Gairebé imperceptible va ser el somriure que van esbossar els llavis quan, com cada dissabte cap allà les onze, van comparèixer els dos vailets, el més ros amb la pilota sota el braç. Els dos fotuts vailets, que de seguida s'hi van posar...

Aquell dissabte, el bonhomiós Sr. Carlelí no es cagaria en les mares que van parir els pilotaires, quan la pilota de goma l'impactés a la cara, xafant-li les ulleres, o a la carpeta, fent-la caure a terra en companyia del full de sudokus, el llàpis i la goma. Quan passava això, que era gairebé tots els dissabtes, una vegada o més, s'alcava i increpava els culpables, comminant-los a anar a jugar a casa seva, però aquell matí intentaria comportar-se amb amabilitat. Efectivament, no havien passat ni deu minuts de joc quan la pilota, que venia amb una trajectòria alta i corbada, li va caure damunt del diari, però Sr. Carlelí, després d'un gest insegur no més enllà d'una fracció de segon, va agafar la pilota amb les dues mans i els la va retornar amb suavitat. Els vailets van seguir jugant, però alguna cosa no rutllava: els xuts cada cop eren més tous, fins que es van adonar que la pilota es desinflava; la van examinar amb deteniment i van acabar trobant-hi un minúscul forat. Segurament, tot rodolant, s'hi havia clavat una xinxeta. Així que se'n van anar, deixant la pilota a terra.
—No heu tingut esma ni per llençar-la a la paperera, malparits! —va murmurar el Sr. Carlelí— Us mereixíeu això i molt més!

S'havia inspirat en una pel·lícula de samurais. I a casa s'hi va entrenar a consciència, amb una caixa de cartró, fins a assolir gran velocitat a punxar-la amb l'agulla del pin "I love Herodes". Amb la maleïda pilota, atrapada entre els genolls, no seria gaire més difícil. I ningú no se n'assabentaria, tret que ho filmessin i ho passessin a càmera lenta.

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 79 al 84 (enunciats i solucions), fes clic aquí.