EL BON MESTRE

Un relat de: joandemataro

ABANS DE CADA LLIÇÓ
ES CONCENTRA...
INSPIRANT BEN FORT,
COM AQUELL QUE ES PREPARA
QUAN HA D'ENTRAR EN ACCIÓ.


SAP QUE LI CALEN FORCES
I FA GLOPETS DEL BEURATGE
DE LA SEVA VOCACIÓ.

DECIDIT ENTRA EN ACCIÓ,
PACIENT I OBSERVADOR,COMENÇA
DÉU SAP EL QUE POT PASSAR!!
TOT HO PORTA PROGRAMAT
PERÒ SAP QUE IMPROVITZARÀ...
I ESTIRA LA CORDA
I AFLUIXA DESPRÉS.

FA MOLT QUE VA COMENÇAR
I S'ACUMULA L'ESFORÇ
NOTA CANSAT EL SEU COS

I SAP QUE AQUEST SACRIFICI
NO SERÀ RECOMPENSAT!!
I ARA ESTIRA LA CORDA
I ARA LA TORNA A AFLUIXAR.

SAP QUE A CADA INSTANT
ÉS UN MODEL PER L'INFANT
SAP QUE ELS HA DE GUIAR
EDUCAR,INSTRUIR I FORMAR
PERÒ EL QUE ELL MÉS ANSIA
ÉS LA SEVA AUTONOMIA
DONCS DEL NIU HAN DE VOLAR!!
I ARA ESTIRA LA CORDA
I ARA LA TORNA A AFLUIXAR.

ACABA EL DIA ESGOTAT
PERÒ A CASA NOMÉS S'EMPORTA
AQUELL SOMRIURE SINCER
I AQUELLA INNOCÈNCIA I FRESCURA
QUE ELS INFANTS LI HAN REGALAT.

I ESTIRA LA CORDA
I AFLUIXA DESPRÉS...
L'EXPERIÈNCIA LI MOSTRA
QUE AIXÍ HO HA DE FER.


Comentaris

  • El teu poema és l'essència[Ofensiu]
    Cendra de flor | 25-05-2010 | Valoració: 10

    del bon mestre. " Dues mans et sostindran, una suau per donar-te confiaça en la soletat i una altra forta per conduir-te fora de la foscor"

    El teu poema m'ha recordat aquesta cita, amb allò d'estirar i afluixar la corda.

    Per cert, com has endevinat que sóc mestra, és tant evident en els meus relats?


    Et felicito per com has plasmat la dificultat de ser mestre en el teu poema.



    Cendra

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 22-04-2010

    això de les majúscules ha estat inconscient potser volia omplir l'espai tenint por de que les paraules no l'omplissin del tot...
    en fi , gràcies per les teves valoracions
    fins la propera
    joan

  • cabrioles | 21-04-2010 | Valoració: 6

    aixo és com els alumnes, hi ha de bons de mitjanets i de dolents igual que de mestres. Escolta perqué escrius amb majuscules?

  • gracies[Ofensiu]
    joandemataro | 14-04-2010

    és un gran honor que l'autora més ben valorada de la web em valori tan positivament. M'esperona i t'ho agraeixo moltíssim.
    Espero estar a l'alçada.

  • Segona part del primer contacte[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-04-2010 | Valoració: 9

    Efectivament!
    Tal com dius molt ben dit, de mestres n'hi ha de tots colors i variats... així que sense cap mena de dubte hi ha de bons, fins i tot de molt bons, i qualsevol d'aquests "ho porta tot programat però sap que improvisarà" perquè "l'experiència li mostra que així ho ha de fer"... com a la vida mateixa, de la qual l'escola forma part.

    T'he descobert mercès al comentari que has deixat sota un poema meu on dius que t'agrada que diguin "moltes coses amb poques paraules"; m'atreveixo a oferir-te, doncs, un altre poema, ben curt i que espero que t'agradi: El do de la paraula.

    Espero que continuarem en contacte, és a dir que espero el segon contacte... però ara mateix t'envio una abraçada per celebrar la mútua descoberta,
    Unaquimera

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2134 Comentaris

375069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan