El boig sense el miracle

Un relat de: Sergi Elias Bandres
EL BOIG SENSE EL MIRACLE

Endormiscat, busco un raig lluminós per apagar les espelmes que tinc al meu voltant, però no el trobo… començo a donar voltes per l’habitació preguntant-me si he ofès a un déu que m’he inventat… no trobo el raig perquè en tinc la culpa, i em cremo els peus apagant les espelmes amb ells… per a odiar aquest déu que no m’estima… sento cotxes i camions que passen per la Gran Via… només soroll… caic a terra i em faig mal en un colze… un altre càstig?

Al cap d’una estona es fa de dia… menjo un ou ferrat i no tinc pasta de dents, ja amb elles mig corcades, un mal horrible…

Avui és un nou dia per a molta gent… per a mi… un de tants d’altres de repetit… agafo el llibre de Nostradamus que tinc a la tauleta de nit… ell ho sap tot… ho va dir… alguna cosa ha de ser certa, no? Acabo un capítol i em dirigeixo la cuina… visc d’ous ferrats, un al matí, un al migdia i un a la nit. No m’alimento de res més… el demés durant el dia és descans…
Després de sopar l’ou ferrat de la nit, reposo les espelmes al voltant del meu cercle oratori… fins el dia que el meu déu em faci cas.


Sergi Elias Bandrés
29/05/2017

Comentaris

  • El que em transmet...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-07-2017

    ...el teu relat em fa esborronar. Soledat i desesperació. I allò que ens passa molt sovint, lo de pensar que els altres estan millor, o que els hi va més bé, fins i tot que tenen un Déu que els fa cas... Però tots som iguals i cada dia és un nou dia, i el que es repeteix és la nostra conducta i els nostres dimonis...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1743 Comentaris

402527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi