EL BOIG DEL DESERT

Un relat de: AssociacioRelataires
A en Tateh li agradava acaronar les mans de la seva àvia. Li resseguia les venes cabaloses on bategava, ben vívida, una saviesa dolorosa i necessària. Rius violacis que es bifurcaven en mil senders sota el rebrec d’una pell gairebé centenària. En sentia l’escalfor i el llegat de la terra. Una terra que els havia estat sostreta feia més de quaranta anys. Vivien en el camp de refugiats sahrauís de Tindouf. Un conflicte oblidat. Un lloc on els rellotges feia molt temps que s’havien aturat. Les preguntes queien com plom damunt la sorra del desert, i les respostes, si existien, hi eren soterrades.
En Tateh havia nascut al camp de refugiats. Quan era petit la seva àvia li havia regalat un llibre i no havia oblidat les paraules amb què havia acompanyat el gest: “De les coses petites en poden néixer coses grans”. Ara ell volia tornar-li el regal d’aquells mots. Volia dignificar tant patiment i dolor.
A Tindouf vivien en haimes o en cases fetes de tova amb teulades de zinc. Les elevades temperatures les feien inhabitables i les tempestes de sorra arrencaven d’una revolada els sostres de metall. Assegut davant la haima de la seva àvia en Tateh es preguntava què hi havia més petit que aquells minúsculs grans sorrencs. Algú llençà una ampolla de plàstic als seus peus. La recollí i l’omplí de sorra. Veié que era consistent. El cor se li envolà. Cercà a tots els abocadors fins a reunir sis mil ampolles. Les omplí de sorra i començà a construir amb elles les parets d’una casa com ningú n’havia construït mai cap. Anà a buscar l’àvia i li feu obsequi d’aquella primera casa, anunciant que en faria d’altres per als més desvalguts de la població. Sentí de nou el batec de la saviesa en les seves mans i altre cop el regal d’uns mots d’un petit llibre francès: “El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou”. En Tateh sabia que tenia una altra fita davant seu. No li feia res que l’anomenessin ‘El boig del desert’. Trobaria aquell pou. Ho devia a la seva àvia i a la seva gent.

Josefina Maymó i Puig

Comentaris

  • Fer pels altres amb tot l'interès (amor) d'un mateix[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-11-2018

    Això omple, això és vida. Fins i tot, en aquest cas, en diria, missió de vida. Tants 'deserts' com hi ha a l'actual putrefacte planeta...calen molts bojos i boges.

    Mena

  • rober | 16-11-2018 | Valoració: 10

    Un començament molt bonic, proper, humà. Tot el relat transmet un sentiment d'amor i estima, gràcies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AssociacioRelataires

AssociacioRelataires

5 Relats

3 Comentaris

975 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00