El bio-violador

Bio-violador a hores.
Situacions diverses.
Preus anticrisi.
Jack, telf. 608465435



El va descobrir la Vanessa perquè li va dir la Jessica que li havia dit la Cheyenne.

La Vanessa anava massa calenta i cap tio ja no la satisfeia. El seu sexe tenia massa gana i volia aprofitar un cos sempre a punt per vibrar i amb necessitat d'estímuls nous.

El va trucar. Van quedar. Havia de ser molt verídic. Si no era així, en Jack li va assegurar que no cobrava.

La Jessica li havia explicat només una mica com de salvatge s'havia sentit defensant-se de la por i que encara guardava la roba estripada per força com un record especial impregnada del que aquell mascle dement havia fet amb ella, una feina més que ben feta. Reia, la Jessica, i les seves dents llargues i un pèl groguenques de tant fumar eren com el seu alè, com la seva veu i com la seva manera de vestir: texans descolorits i amb talls, marcant els llavis -moda de baixa estofa- i botes altes fins a sobre els genolls, d'imitació de pell de cangur i amb serrells més llargs que els talons. Teclejava el mòbil amb una velocitat sorprenent amb les ungles de gel decorades amb cors, angelets i floretes de neó, per ser vistes de nit.

La Cheyenne també havia volgut afegir informació. L'aspecte primari de l'home que li apareixia per sorpresa al pàrquing i que l'empenyia contra una columna, la mirada agressiva, el panteix animal, les mossegades i la penetració bazooka, la que ella havia pactat. Reia, la Cheyenne, amb aquells cabells socarrimats a còpia de permanents i tints i allargats falsament amb extensions. I amb aquella mania de fer estiraments de llengua per tal que el piercing li toqués la punta del nas.

La Vanessa també experimentaria la bio-violació, que es veu que Jack va posar-li aquell nom per fer la seva feina més alternativa i d'acord amb el model de societat actual on tot ha de ser autèntic i legalitzat i com que pagava els seus impostos ningú podia dir-li res.

Sí, en Jack era un treballador disciplinat. Mirava mil films sobre el tema del que vivia i fins i tot ampliava o retocava. Assajava diàriament amb nines inflables que es carregava com si res i per això en tenia una munió, despesa important, però tot sigui pel negoci.


Seria el divendres després de comprar al super. La Vanessa, que tindria les mans ocupades amb bosses de queviures, no podria evitar l'assalt.




Quan es va despertar era a l'hospital. Havia perdut un ull i tenia ganivetades per tot el cos. No podia plorar perquè feia massa mal. Cap ex-marit la va visitar ni els pares que tenia confinats i florint-se en una residència de mala mort fètida i amb menú diari de col i patata.

Les dues amigues tampoc. Eren a Rio, a buscar plan i aventura encara que haguessin d'aguantar els perills d'un vol barat d'avió amb el motor jubilat.


Mentrestant en Jack li havia enviat un parell de missatges fent-li saber que havia hagut de marxar d'imprevist perquè el seu pare havia tingut un atac de cor mentre deia missa. I era ben cert.