El bibliotecari va dir prou

Un relat de: Sergi Elias Bandres
EL BIBLIOTECARI VA DIR PROU

El bibliotecari va dir prou. La sala era petita, però ningú li havia fet cas en les quatre hores que duia allí treballant. Resultat d’això... molts llibres pel terra, alguns estripats, crits molt sonors i sorollosos... aquell mal de cap l’havia obligat a deixar la feina, i n’era el responsable.
Es trobà al carrer, en un principi lliure... però ara què coi faria? Sense feina!
Es trobava desolat i no deixava de donar voltes anguniosament pel seu cervell pensant en la seva dona i les seves dues filles petites. Duia algun bitllet a la cartera i es posà a caminar direcció al cementiri amb el cap baix, derrotat i rendit. Sentia una vergonya que el feia allunyar.
Es preguntava què coi feia anant cap al cementiri, doncs no era del tot lògic. Així doncs, ja als afores de la ciutat, entrà en un bar a gastar els tres bitllets que duia.
Tot ho va gastar amb cerveses, que el van empal.lidir mentre les converses del bar s’anaven fent més i més foses, però ressonants. Finalment va pagar i, a tort, prosseguí cap al cementiri.
Es començà a serenar amb la brisa dels xiprers, el camí que li quedava per arribar al lloc que ell havia triat. Però es trobà verament estrany a l’observar-se a si mateix i veure com s’anava convertint en esquelet, mentre que també estranyat perquè la gent que passava pel seu costat ni el miraven... intuí que no el veien. I era així.
A l’arribar a la porta del cementiri, a deu metres mirant endavant, l’home de la caseta estava tancant amb pany i clau. El bibliotecari s’aturà.
Caminà cap a la porta quan l’home aquell havia encès el llum de la caseta i fosquejava. Intentà tocar el pany. Intentà. Perquè la seva mà traspassava pany... i reixa. Provà i... sí, tot ell, ja completament fet esquelet, era dins el cementiri. És clar, aquell home no l’havia ni vist ni res. Així que decidí donar una volta, una volta que mereixés la pena.
Es trobava passejant i contemplant les làpides d’una petita part de la banda oest quan al girar per prosseguir... oh! Veié la Guiga i la Miga ( les seves dues filles ) donant voltes de ball agafades de la mà amb la Nuesa, la seva esposa! De carn i os s’anaven desfent com ell. Il.lusionat, es posà a caminar alegrement i lenta, cap a elles.
Quan hi arribà, els tres esquelets li somrigueren. S’hi atansà tot i ja eren quatre ballant. El bibliotecari tornava a ser feliç. Un nou futur els esperava. Estaven salvats.


Sergi Elias Bandrés
14/07/2017

Comentaris

  • Sí em referia al treball[Ofensiu]
    aleshores | 17-08-2017

    Em va semblar que reflectia una situació límit ja que les conseqüències familiars i personals eren evidents. L'anada cap al cementiri semblava també incidir sobre el mateix. Una forma d'evocar la mort (social o real) Una transició indolora cap a l'altre costat que no hem de desitjar. Representa una especie de somni tot i que es presenta com a real en el relat. Somnis que en determinades circumstàncies vitals, ens apareixen per descriure allà que ens passa.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    aleshores | 16-08-2017

    a veure si podem dir prou, però sense passar directament a l'altre costat!

  • Esquelets[Ofensiu]
    kefas | 28-07-2017

    Quan el rellotge marca la una
    els esquelets surten de la tomba.

    Així començava una cançó infantil en la que els esquelets brincaven, menjaven arròs i feien mil trapelleries.

    Me l'ha recordada el teu relat

    Així doncs, per a mi, ni por ni riure. Amb les tombes per aquí i les tombes per allà, tendres records d'infància.

  • Aclaracions[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-07-2017

    A la montserrat li ha fet riure, i es pot tractar d’això, el relat és de caire fantàstic i la seva manera d’interpretar-lo és completament possible. A la Monsteblanc li ha fet por. Una altra possibilitat molt lógica. El cuidador_d’o-ssets s’equivoca molt. Diu que això pot passar a la realitat: molt il.lògicament per part seva. Torno a repetir, i està assenyalat: el relat és de caire fantàstic.

    Sergi Elias Bandrés
    27/07/2017

  • M'agrada aquest relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-07-2017 | Valoració: 10

    És veritat, això ens pot passar a gairebé tothom. Aquest home, pobre bibliotecari, ha passat a millor vida i ha anat al cementiri a trobar-se amb els seus, mentre ningú el mira, com si ell fós conscient de que ja està mort i que pot atravessar totes les parets.

    És un relat imaginatiu i de qualitat.

    Potser t'hauria de llegir més sovint, qui sap.

    A reveure, amic.

  • No sé com...[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-07-2017

    ...la Montserrat pot dir que el teu relat fa riure. Tot el contrari. Fa por, és molt angoixant, inquietant, esgarrifós. I ho expliques tan bé que fa la sensació que ens pot passar a qualsevol de nosaltres...

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-07-2017 | Valoració: 10

    M' he divertit amb el bibliotecari , m' ha fet riure i tot. Felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

618 Relats

1700 Comentaris

363817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
sergieliasbandres@hotmail.com


M'agrada molt Joan Alcover, Joaquim Amat-Piniella, Isaac Asimov, Paul Auster, Charles Baudelaire, La Bíblia, Dan Brown, Bukowski, Cantar de Mio Cid ( Anònim ), Alejo Carpentier, Raimon Casellas, Camilo José Cela, Céline, Javier Cercas, Cervantes, Dostoievski, Alexandre Dumas, F. Dürrenmatt, Umberto Eco, Michael Ende, Tibor Fischer, Ken Follett, Frederick Forsyth, William Golding, Ignacio Gómez de Liaño, Homer, Roberto Iniesta, Kafka, Kerouac, D.H. Lawrence, Lucreci, Antonio Machado, Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Melville, Eduardo Mendoza, Henry Miller, Terenci Moix, Quim Monzó, Marlo Morgan, Robert Musil, George Orwell, Pere Quart, Carles Riba, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Patrick Rothfuss, J.K.Rowling, Salman Rushdie, Emilio Salgari, J.D.Salinger, Joan Salvat-Papasseit, Emili Teixidor, Tolstoi, Ramón del Valle-Inclán, Jules Verne, Émile Zola,... moltíssimes i moltíssims! D'aqui relats també.


Mestres de llengua catalana: Roser Andreu i Campdepadrós, M.Alba Farreras i Barceló, Joaquim Pratsobrerroca i Matavera, Jordi Torra i Oliveres, Pilar de la Cruz Sisteré i Eva Roca Guerrero.

Mestres de llengua castellana: MªÁngeles Tellaeche, Josefina Ribalta, Rosa Martín, Argimiro Boix, Luís Fernández i José M. Martí.

Mestra de morfologia: Soledad Varela Ortega.

Mestres de llatí: Esperança Borrell i Vidal, József Herman i Mònica Miró i Vinaixa.

Mestres de teoria de la literatura: Joan Abellan, Pere Ballart i Enric Sullà.

Mestres de matemàtiques: V.Frías, S.Nagruk i M.Polo.


"-Has intentat, últimament, escriure una novel.la? -No. -I després, com si de sobte ho hagués recordat, súbitament afegí: -Per què? Estàs disposat a revelar-me aquest secret teu en referència al segon paràgraf?".

'Azazel', ISAAC ASIMOV.


"Por lo pronto, aquél personaje había sido el testigo y confidente de su infancia; estaba presente aún en la cabecera de cada cama de la remota casa paterna, donde se estaría esperando el regreso de un Ausente".

"Esteban recordó que en estas viejas casas criollas era costumbre dejar cerradas con llave, para siempre, las habitaciones de los muertos".

"Maldecían las gentes a los soldados que habían traído aquella plaga nueva, sacada de sabía Dios qué subterráneo de momias; sabía Dios de qué mundo de esfinges y embalsamadores".

"Allí, en medio de muebles movidos de sus sitios, sobre un piso cuyas alfombras estaban arrimadas a una pared, seguía la juerga, con un descocado bailoteo de manolas del rumbo y de mozos de la peor facha, que se vaciaban grandes vasos de vino en el gaznate, escupiendo a diestro y siniestro".

"Había soñado con hacerse útil entre hombres arrojados, justos y duros, olvidados de los dioses porque ya no necesitaban Alianzas para saberse capaces de regir el mundo que les pertenecía".

"Ahora, quienes habían traído la Época en hombros, dándola, imponiéndola, sin retroceder ante los Recursos de Sangre necesarios a su afirmación, se escondían en folios de contabilidad para olvidar su advenimiento".

'El siglo de las luces', ALEJO CARPENTIER.


"I la sang del primer crim,
germe de la humana guerra,
fou la senyal del règim
que impera damunt la terra".

"Rei vol dir la tirania
que arbora un llamp per fuet,
i si en fa mal ús no expia
els delictes que comet.
Car ell per son propi dret
és inviolable, i mena,
com un bestiar llanut,
el poble que du en l'esquena
el segell de servitud".

"No plou; i el rei demana consell al sacerdot.
Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot
de la secor, gemega. La terra se despulla;
són esquelets els arbres desnús de fruit i fulla;
si el ric menja pa d'ordi, pels pobres no n'hi ha;
la fam els crims engendra; se mor el bestiar;
les mares llet no tenen; badallen en llurs braços
els nins; cauen els homes extenuats i lassos;
i els ulls de la morenta família d'Israel
esguarden llagrimosos, eixa blavor cruel
a les pregàries sorda, com el metall brunyida;
i si un instant l'entela un poc de boira humida,
de sobte, l'arregussa un vent abrusador".

"Jo no sé quina estranya timidesa,
jo no sé quin pudor,
quan els fills han eixit de la infantesa,
tanca el florir creixent de la tendresa
en nostre interior".

'Poemes bíblics', JOAN ALCOVER.


... En todas las caras que me encuentro, veo huellas de flaqueza y dolor. ...

WILLIAM BLAKE


... Como ningún hombre puede ser omnipotente, una vida completamente dominada por el ansia de poder tiene que encontrar necesariamente, más pronto o más tarde, obstáculos invencibles. ...

'La conquista de la felicidad', BERTRAND RUSSELL


... ningún país puede presumir de un pasado sin conflicto y sin violencia y sin nada de lo que avergonzarse, porque las naciones hacen lo posible para evitar conocerse a sí mismas o reconocerse como lo que son; ...

'El impostor', JAVIER CERCAS


... la compadí. Sentí que li havia de perdonar aquella desviació antiga que més valia oblidar perquè a dintre de la consciència cadascú hi està sol amb ell mateix ...

'Mirall trencat', MERCÈ RODOREDA



Els meus historiadors preferits són Joaquim Albareda, Perry Anderson, Simon Baker, Jacques Barzun, Hamit Bozarslan, Enric Calpena, Joan Esculies, Lucien Febvre, Josep Fontana, Sven Felix Kellerhoff, Ian Kershaw, Jorge M. Reverte, J.M. Roberts i Robert Service.


M'interessa molt la mitologia celta.


El meu filòsof preferit és Sòcrates. D'altra banda, m'encanten Michel Foucault, Sigmund Freud, Hegel, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Michel Onfray, Anna Pagès, Blaise Pascal, Plató i Bertrand Russell.


Els meus artistes preferits són Salvador Dalí, Pablo Picasso i Jaume Pla.


Per a meditar m'agrada llegir a Jiddu Krishnamurti.


Com a biòleg, m'agrada molt Charles Darwin.


Els meus assagistes preferits són Tomás Abraham, Marcos Arruda, Jesús Ávila Granados, Pablo Badillo O'Farrell, Hans-Georg Gadamer i Ignacio Gómez de Liaño.


D'autoajuda m'agraden Wayne W.Dyer i Álex Rovira.


M'agrada investigar qualsevol tipus de religió.



M'encanta escoltar Al Di Meola, Alice In Chains, Vicente Amigo, Barricada, Beethoven, Carles Benavent, Maria Del Mar Bonet, James Brown, J.J.Cale, Chopin, Cicatriz, Eric Clapton, The Clash, John Coltrane, Ry Cooder, Alice Cooper, The Corrs, Cranberries, Cream, Miles Davis, Decibelios, Deep Purple, Distorsión, Duncan Dhu, Bob Dylan, Gatillazo, Handel, Michael Jackson, B.B.King, King Crimson, Kitsch, Lax'n'Busto, Loquillo, Lluís Llach, Bob Marley, John McLaughlin, Metallica, Mozart, Fermín Muguruza, Iñigo Muguruza, Paco de Lucía, Els Pets, Pink Floyd, La Polla Records, Adrià Puntí, Lou Reed, SFDK, Sangtraït, Sau, Arnold Schöenberg, Siniestro Total, Sopa de cabra, Bruce Springsteen, El Último Ke Zierre, Umpah-Pah, Neil Young, Frank Zappa... i molta de brillantíssima música.



Estic molt interessat en el que s'amaga dins l'odissea psicològica escrita pel seu caos explicat de maneres tant diferents. Em pregunto fins i tot si és tan necessària com es documenta en molts texts i volums.



Tinc un recull de contes per a adults titulat 'Intromissió Homínida', un recull de poesies en castellà titulat 'Recuerdos del sanatorio', una novel.la curta també en castellà, 'Berta persigue a Claudia', un assaig que parla del que en diu el seu nom: 'El perill de les drogues', un recull de poesies i relats: 'Més coses que una sola cosa' i una novel.la llarga en castellà que duu per nom 'La lágrima roja saturada'.


Sergi : )



sergieliasbandres@hotmail.com