El bes

Un instant,
tan sols un,
petit, minúscul, deliciós.

Una abraçada,
un encís als llavis,
uns ulls guspirejant
mirada extremadament profunda,
complicitat càlida dels qui s'escolten i
juguen amb els somriures,
amb l'inocència de quan teniem tres anys.

Marxar a un altre món.
La tendresa de saber qui sóc.
La tendresa d'estimar-te sense límits,
tan sols estimar-te.

Un petit regal.

un bes.

Un adéu extrany
simpàtic i divertit.
Un petó fugisser i dolç,
suau amb el cor a la mà
espontani.

Amb el respecte de veure't,
de sentir-te
de saber que els teus passos són teus.
Que no hi puc entrar.
Tan sols estar al teu costat, en silenci,
Per aixecar-te un somriure,
quan la vida espategui amb força
el crit incrèdul de la teva esència,
recordan-te amb alegria confosa de tristesa
que ets una dona que sap estimar.