El bes

I en el moment precís besar-te – submergir-nos en un mar embravit que esclata en onades d'escuma damunt dels esculls omplint tots els racons de les roques amb petits llacs d'aigua salada, per retirar-se amb la mateixa força que ha arribat i tornar a envestir la riba sense compassió, llançant l'onada ferotge amunt, amunt, més enllà de la negror que envolta els esculls, apropant-se a la blanquinosa llum de l'astre que amb el seu somriure etern il·lumina el moment, deixant-se caure i esclatant en mil bocins que recullen amatents les aigües braves alhora que es recargolen i formen una nova onada carnosa disposada a saltar, a colpejar els esculls abraçant-los amb tentacles de mar que imprimeixen amb la seva força el record d'una carícia que romandrà indeleble a les seves anades i vingudes - mentre els dits llisquen per damunt la pell de la cintura i el cos es vincla confiant en la mà que et subjecta el clatell, en els dits que s'endinsen en el cabell, que aguanta el pes del teu cap ple de records enterbolits per l'emoció del moment mentre tanques els ulls per no veure la proximitat del meu rostre, alhora que gires l'esguard cercant dins teu les onades que omplen i banyen i acaricien deturant, per un segon, l'alè – deixes de respirar en mig d'un silenci etern on no s'escolta ni el batec del cor ni el gemec dels cossos – que recupero com si el vent de garbí hagués obert de bat a bat les finestres de la cambra omplint-me de força per seguir subjectant amb la mà el teu cap, fent de tots dos un sol esser.