El bassal dels silencis

Un relat de: Flor de Sinera

Miro enllà de la teva mirada, diàfana; la gran bola de foc crema en l'horitzó de les aigües tènues. La lluentor dels colors eclipsen la meva atenció, un bocí de cel sense fi, on neix el mal temps, on tot comença, on tot s'esvaeix. S'hi dibuixen línies ataronjades, que es perllonguen fins l'infinit, ferint el tacte porós dels núvols.
Quants cops he estat davant del mar, i quants cops m'he perdut en la seva immensitat. Un munt de silencis neden en les seves aigües, tot fonent-se en un blau suau. El xiuxiueig del vent incorpori m'acarona les galtes i alhora, a batzegades, s'emporta els llençols d'escuma i les llàgrimes, a morir sobre una platja, per emmudir tots els silencis que suren en les seves bombolles.
Un badall em retorna a la realitat per recordar-me que no em trobo amb la força necessària per encarar el dia amb gaire entusiasme. Segueixo endinsant-me en l'aigua freda matinal, i observo els elements que componen el paisatge que ha testimoniat les meves paraules. L'escenari s'ha anat omplint de nous personatges, noves mirades que dissimuladament, però sense cap vergonya, es creuen amb la meva.
Enmig de cabòries i sorolls mantinc el meu silenci, que em crida, vol sortir. És gairebé ja, més poderós que el crit. Afamat de noves expedicions, s'amaga rere l' ànima, allà on hi habita la tendresa, l'amor més profund, les ombres de les pors, la meva veritable essència. Vol deixar a l'abast tot allò que no sé articular amb paraules.
Em necessita, i jo el necessito a ell.
S'arrossega i m'atrapa.
M'entrebanco, és tan fort que m'entravessa el cor.
En aquets instants, amb les mans impregnades de sorra, i el cos permeat de cristalls líquids, deixo que el silenci m'embriagui de tristesa i em permeti convertir el dolor en paraules.
No vull somiar-te,
no vull despertar-me,
i trobar-me sola.
Els mots que empro són dèbils, porucs, es marceixen amb la llum i s'assassinen entre ells, però no vull deixar de sentir-te a prop meu, només vull sentir dels teus dolços llavis, quant m'estimes, i tot el que jo no sé dir-te.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer